Davant l’aprovació per part de Consell de Ministres el passat 6 de juliol del RDL 14/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, els sindicats COBAS, Confederació Intersindical, CUT Aragó; CUT Galiza; ESK, IAC; Intersindical Valenciana; ISTA; SAS; Solidaritat Obrera; STEILAS; STEs-i sol·liciten la seva retirada pels següents motius:
1. L’acord aconseguit pel Govern i els sindicats CCOO, UGT i CSIF i la seva plasmació en el RDL 14/2021 no suposa cap avanç en la defensa d’uns serveis públics adequats i de qualitat com a instrument de compensació de les desigualtats socials derivades de l’actual sistema neoliberal. Per enfortir els serveis públics no és suficient amb que s’autoritze una taxa addicional, cal eliminar les taxes de reposició.
2. Els serveis públics s’han de sustentar en el treball dels empleats i empleades públiques; treball que és mereixedor del màxim respecte a les seues condicions laborals en general i, en particular, a l’estabilitat en l’ocupació. El RDL 14/2021, lluny de defensar el treball dels empleats i empleades públiques, mitjançant la seua estabilització, pot provocar milers d’acomiadaments.
3. L’acord assolit pel Govern i CCOO, UGT i CSIF és un nou procés d’estabilització en termes similars als signats per aquestes centrals sindicals amb Cristóbal Montoro en 2017 i 2018. S’aprofundeix, per tant, en uns acords que han acreditat la seua ineficiència.
4. La transposició de la Directiva europea 1999/70 / CE s’hauria d’haver fet efectiva amb anterioritat al 10 de juliol de 2001. És una autèntica presa de pèl que 20 anys després, el Govern opte per la via d’urgència del Reial Decret Llei. És un autèntic despropòsit que només pretén accelerar la tramitació parlamentària d’un acord absolutament inacceptable, per intentar fer callar l’ampli rebuig al contingut del RDL 14/2021.
5. L’esmentada Directiva té per objecte, partint de la premissa que la relació laboral ordinària ha de ser de caràcter indefinit, millorar la qualitat de l’ocupació a temps determinat i establir un marc per evitar els abusos derivats de la utilització de successives relacions laborals de durada determinada.
6. El resultat d’aquesta omissió és, com ja s’ha esmentat anteriorment, un excés de la temporalitat en les relacions laborals o, com així ho acredita el Tribunal de Justícia de la Unió Europea: un abús de la temporalitat en les administracions públiques. Abús que l’acord aconseguit pel Govern i CCOO, UGT i CSIF pretén deixar impune, i les conseqüències recauen únicament sobre les persones treballadores víctimes d’aquest abús.
7. El RDL 14/2021 no permet articular veritables processos de consolidació de l’ocupació del personal afectat per l’abús de la temporalitat. Processos que han d’estar subjectes a una doble condició: que no s’excloga cap persona en abús de temporalitat i que, en qualsevol cas, el personal objecte de la consolidació estarà subjecte als mateixos drets i obligacions que el personal funcionari de carrera, laboral o estatutari fix.
Per tot l’exposat exigim amb caràcter immediat als poders públics la retirada del RDL 14/2021, ja que no estableix sancions suficientment dissuasòries per a les administracions incomplidores i que al seu torn tinguen un efecte protector i reparador sobre les persones víctimes de l’esmentat abús de temporalitat.
Al seu torn, demanem als grups parlamentaris de Congrés dels Diputats que rebutgen la proposta de Govern en el tràmit parlamentari.