Sindicalisme
No és això, companyes i companys
Carta oberta a la direcció de CCOO-PV
Intersindical Valenciana ha contestat la sorprenent i bel·ligerant declaració de CCOO-PV en relació amb la Llei de Participació Institucional promulgada pel darrer govern conservador de la Generalitat Valenciana després del seu debat parlamentari.
En aquesta declaració s’imputa a aquest sindicat greus acusacions quant a l’exercici de l’activitat sindical. En aquest sentit, Intersindical Valenciana no aposta només, faltaria, per la desaparició de cap sindicat, ni molt menys del sindicalisme confederal i de classe. La direcció de CCOO-PV sap que Intersindical Valenciana és una confederació sindical de classe que abasta tots els sectors i, per tant, no podem estar per destruir un model sindical que és el nostre. Per altra part i pel que fa a la representativitat sindical, el reconeixement de sindicat més representatiu no la dóna la Llei de Participació Institucional aprovada un mes abans de les passades eleccions a la Generalitat Valenciana (abril de 2015) pel darrer govern conservador de la Generalitat Valenciana sinó per la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS), aprovada en 1985. Per tant, en aquest aspecte, la Llei de Participació no aporta res de nou. És l’ordenament jurídic espanyol, ens agrade o no, el que regula la representativitat sindical mitjançant una norma pactada, fa tres dècades, per dues organitzacions sindicals, la patronal i el govern. Aquesta norma apostava clarament pel bisindicalisme, paral·lel al bipartidisme polític, i posava (i encara posa) tanques tan elevades per a accedir a les meses de negociació que en el món de la política serien considerades antidemocràtiques i excloents.
És curiós que algunes organitzacions sindicals i polítiques aposten per defensar la rebaixa de les tanques per a accedir a les Corts espanyoles, les Corts valencianes o els ajuntaments, així com la reforma del sistema electoral polític per a garantir el principi d’una persona un vot, però que en el món sindical miren a una altra banda quan el sistema que deriva de l’actual model d’eleccions sindicals beneficia notablement determinades organitzacions sindicals i la representativitat obtinguda en les xicotetes empreses.
Intersindical Valenciana no ha proposat, en cap moment ho hem dit, la supressió de les ajudes als sindicats, com es desprén de les declaracions de CCOO-PV. El que sí que hem dit, en el passat i en el present, és que les ajudes als sindicats han d’estar fonamentades en la representativitat obtinguda (en nombre de persones delegades i vots) en les eleccions sindicals. Ni més ni menys. Per això, no compartim que hi puga haver ajudes complementàries, com estableix la Llei de Participació, en funció de la “col·laboració institucional” que s’obté de criteris fonamentats en la discrecionalitat. L’article 4 de la llei diu: “La participació institucional es farà efectiva a través de la presència de la representació de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en comissions, consells o altres òrgans col·legiats semblants de direcció, participació, consultius o d’assessorament, o en taules o fòrums específics de negociació o concertació socioeconòmica, d’acord amb les previsions que es determinen en la normativa reguladora o de creació de cada òrgan o entitat”.
I en l’article 5 es diu: “Els subjectes participants tenen atribuïts, en l’exercici de la seua labor institucional, sense perjuí de les facultats i competències dels òrgans normativament previstes, els següents drets” i en l’apartat e) es diu “rebre les compensacions económiques reconegudes en aquesta llei”.
Finalment en l’article 8 es diu: “Es reconeix a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, incloses en l’àmbit d’esta llei, el dret a percebre una compensació econòmica per la seua participació institucional, que es distribuirà entre estes. L’import de les compensacions econòmiques per la participació institucional s’establirà en les lleis de pressuposts anuals de la Generalitat. Reglamentàriament es determinarà el règim de concessió de les esmentades compensacions econòmiques que en tot cas tindran la consideració de subvencions nominatives directe”.
De tot açò queda clar que dues organtizacions sindicals i una organització patronal rebran subvencions, en exclusivitat, per a complir una tasca que li és pròpia per la seua naturalesa sindical o empresarial com és la participació institucional o la negociació col·lectiva. És, en aquest punt, on nosaltres no estem d’acord. Nosaltres, ja ho hem dit, considerem que els sindicats, també les organitzacions patronals, poden rebre ajudes dels pressupostos públics però sobre la base de criteris objectius, no per la seua participació institucional. I per a nosaltres el criteri més objectiu, malgrat les observacions que hem fet sobre els processos electorals, és el nombre de delegades i delegats de cada sindicat. D’aquestes ajudes objectives i objectivables han d’eixir els recursos per a la negociació col·lectiva, la participació institucional, els seus estudis econòmics o el seu funcionament. És a dir, no calen recursos extraordinaris com aquests 5,2 milions d’euros anuals que volen repartir-se.
A més, alguns dels conceptes que s’emmarquen en la “participació institucional” no tenen res a veure amb aquesta sinó amb competències que són i haurien de ser exclusives de les administracions públiques i que són impròpies, al nostre parer, dels sindicats o de la patronal. Unes actuacions que Intersindical Valenciana exigeix que porte a cap la Generalitat Valenciana o les empreses públiques i no els autoanomenats “agents socials”.
Per Intersindical Valenciana, les organitzacions sindicals, també les patronals, han d’autofinançar-se, en la major part dels pressupostos, de les quotes de les seues persones afiliades i no com fan algunes actualment que depenen dels pressupostos de les administracions públiques. L’autofinançament és, per a nosaltres, garantia d’independència. Si creuen que l’actual finançament és insuficient que ho plantegen adequadament i busquen formes que no vulneren els drets sindicals de les organitzacions excloses i de la ciutadania que els dóna suport.
A més, és poc estètic que la darrera llei aprovada per les Corts Valencianes en l’anterior legislatura no fóra una llei per a combatre l’atur, aprovar mesures contra la situació de pobresa i misèria d’un sector important de la societat o qualsevol mesura destinada a millorar la vida de les valencianes i valencians sinó una llei que té com a finalitat el repartiment de 5,2 milions d’euros a tres entitats, millor dit, a tres agents socials.
Els companys i les companyes de la direcció de Comissions Obreres (per a nosaltres ho són) podrien estalviar-se els qualificatius envers la nostra organització i aportar arguments, cosa que no han fet en cap moment. En la nota de premsa publicada per aquesta organització es barregen moltes coses, se’ns insulta, se’ns compara a diaris conservadors (ara sembla que toca dir això, ahir deien que érem uns radicals, demà què serem?), es posa en boca nostra coses que no hem dit…, tot per evitar que la gent sàpiga quin és el rerefons de la Llei de Participació: una llei feta per sanejar els seus comptes i finançar els “agents socials”.
Finalment, nosaltes hem dit, i mantenim, que davant de la falta de justificació, del partidisme i de l’exclusió antidemocràtica d’una bona part de la representació dels treballadors i de les treballadores, la Generalitat Valenciana faria bé destinar aquests 5,2 milions d’euros a polítiques socials i a atenció a les persones, refugiades o simplement en condicions de precaritat. És obvi que aquestes són les nostres prioritats polítiques. Ara i sempre. Ara bé, això no impedeix que la Generalitat Valenciana mantinga una línia de subvencions als sindicats per ajudes en funció de la seua representació sindical.
Intersindical Valenciana continuarà obrint les portes de les seues seus i continuarà treballant cada dia amb subvencions o sense. Nosaltres som un sindicat en el qual la principal font de finançament procedeix de les quotes de les persones afiliades. Aquest és el model sindical que defensem i que considerem que cal potenciar. Alguns, per contra, sembla que no han sabut llegir el que està dient la societat respecte als partits polítics i als sindicats. Però això és una altra història.
Normes d'ús