Drets laborals
Per Intersindical Valenciana la derogació de les reformes laborals és una prioritat inajornable
Pel sindicat la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012, ha de ser un requisit previ al desenvolupament dels fons europeus de recuperació, perquè l’experiència ens ha demostrat que, la reactivació en termes estrictament econòmics i productius, no té un reflex directe sobre la qualitat de l’ocupació i l’economia de les famílies.
Si de la crisis econòmica de 2008 es pot extreure una conclusió, és que l’aplicació del dogma de que reactivant l’economia es millorarà la situació del conjunt de la societat, doncs l’economia és el motor de l’estat de benestar, és absolutament fals. En la memòria de totes i tots està el fet que demostra que el «sacrifici» de la classe treballadora suportant les reformes laborals de 2010 i 2012, sí va servir per fer més competitives les nostres empreses, sí va servir per facilitar el creixement de l’activitat econòmica; no va servir, però, per millorar la qualitat de vida de les treballadores i treballadors ni de les famílies, doncs, no hi va haver un efecte redistributiu de la riquesa. Al contrari, la precarització del mercat laboral va conduir a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, que acompanyada de les retallades en serveis públics i prestacions socials, contribuïren a aguditzar, més si cal, la crisi social existent i les desigualtats.
És per això que ara, davant una nova crisi econòmica derivada de les mesures sanitàries establertes per evitar una major expansió de la covid-19 i d’un nou escenari de reconstrucció, en el que es planteja una forta inversió de fons públics, especialment, estatals i europeus, creguem que, com a classe treballadora, hem de traçar determinades línies roges per evitar que la història es torne a repetir.
Al nostre parer els fons de reconstrucció de la Unió Europea tenen molt contingut economicista i poc social, en el sentit que es torna a repetir el mantra de 2008, encara que ara s’incideix en la transició ecològica i digital com a elements de sostenibilitat i resiliència del nostre model. Model econòmic per suposat, perquè el model social no passa de ser accessori al primer; una extensió que sembla, apareixerà per generació espontània, si l’economia recupera el seu dinamisme.
És en aquest context, en el que des de la Intersindical Valenciana exigim que la recuperació, la reconstrucció i la transformació social han de tenir un protagonisme preponderant en els plans europeus i estatals, fins i tot, supeditant al seu interès els criteris econòmics, perquè aspirem a una nova normalitat; a una normalitat en la que es recuperen drets i prestacions i s’acabe amb la precarietat i les desigualtats.
És per això que la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 juga un paper fonamental, perquè han constituït un element de distorsió social, atorgant un estatus de privilegi a la patronal en la determinació de les condicions laborals en la negociació col·lectiva, han restringit els drets laborals i han desprotegit als treballadors i treballadores facilitant l’acomiadament. En definitiva s’ha trencat la tradicional correlació de forces, l’equilibri de poders i contrapoders, en el món laboral i, per tant, s’imposa la seua restitució com a pas previ a la reconstrucció econòmica; doncs, només així, podrem garantir que eixa recuperació arriba a tots els segments socials i no sols a uns pocs.
No ens valen arguments que apel·len a la prudència, perquè la situació econòmica és molt greu, no. No ens valen cants de sirena amb promeses d’abundància i prosperitat, no. Això ja ho hem sentit abans i no resulta creïble. La derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012 és un requisit previ i inajornable a qualsevol acció encaminada a la reconstrucció econòmica, perquè la reconstrucció social és primer, perquè la derogació de les reformes laborals és un salconduit que, al menys, ens permet intervenir, com a classe treballadora, en eixe procés de recuperació i transformació tan necessari.
Normes d'ús