Sindicalisme
Per què tanta docilitat i claudicació de la majoria sindical en Renfe ?
Signen el pitjor acomiadament col·lectiu a Renfe i I discriminen els ferroviaris i les ferroviàries
SÍ ES POT: ELS SINDICATS HAURIEN D'ESTAR PER PLANTAR CARA I LLUITAR!
Els sindicats signants es neguen a sol · licitar les ajudes establertes en el RD 3-2014 de 10 de gener, que permetria jubilar amb el 100%, fulminen les condicions dels Plans Socials que havíem acordat durant 30 anys i ens discriminen acordant condicions molt per sota de les signades en METRO Madrid, AENA, Iberia Terra, Iberia Vol, Catalunya Caixa, Bankia, La Caixa, etc.
Ahir es va formalitzar la signatura del Acomiadament Col · lectiu per al Grup Renfe, acordat entre la Direcció de l’Empresa i els sindicats CCOO , UGT i SEMAF. Tot i la insistència que hem vingut fent des del Sindicat Ferroviari - Intersindical perquè s’establira un Pla Social amb les condicions que hem vingut gaudint durant els darrers 30 anys, s’han negat a això al · legant que la Reforma Laboral no ho permet. A hores d’ara, tots i totes sabem que això no és cert.
HAN SIGNAT ALTRES, MOLT MILLORS, ” DESPRÉS ” DE LA REFORMA LABORAL. I així ho hem demostrat fent públiques les condicions d’un altre tipus de plans acordats en altres empreses després de l’aprovació de la Reforma Laboral: Metro Madrid, AENA, Iberia Terra, Iberia Vol, Catalunya Caixa, Bankia, La Caixa, etc.
No només això: fins i tot han acordat a Renfe pitjors condicions que les ja nefastes signades en Adif el
passat 26 de desembre. ¿NO han aplicat la Reforma Laboral a Metro de Madrid, ni a AENA, ni a Iberia, ni a Catalunya Caixa, ni a Bankia, ni a La Caixa ... ? A TOTES AQUESTES EMPRESES HAN SIGNAT EROs DESPRÉS DE LA REFORMA LABORAL I EN MILLORS CONDICIONS QUE HO HAN FET A ADIF I EN RENFE.
És a dir, NO l’han acceptat i NO s’ha aplicat en aquestes grans empreses, però SI l’han acceptat per als treballadors i les treballadores de Renfe i d’Adif: Poden explicar per què? Poden explicar a canvi de què? .
Poden explicar per què ens han discriminat ?
El temps, segurament, donarà resposta al que molts i moltes imaginen. Però el que ha quedat meridianament clar, com ha passat amb la segregació de les empreses, és la seva docilitat, la seva entrega, la seva claudicació i la seva nul · la voluntat de plantar cara als plans empresarials i del ministeri.
S’HAN NEGAT FINS I TOT A SOL · LICITAR L’AJUDA ECONOMICA QUE PERMITIA JUBILAR AMB EL 100% I SENSE PENALITZACIÓ
El Reial Decret 3-2014, publicat la setmana passada ( BOE del 29 de gener ), sobre ajudes per a pal · liar les conseqüències d’aquest tipus d’acomiadaments, estableix mesures per a la percepció per part dels treballadors afectats, fins a un màxim de quatre anys o fins arribar a l’edat de la seva jubilació, d’una ajuda econòmica mensual del 75 per 100 de les seves bases de cotització professional, així com l’import de tals cotitzacions a la Seguretat Social que ascendiran a la mitjana de les sis últimes bases de cotització per contingències comunes a la data de l’acomiadament.
D’aquesta manera s’hagueren pal · liat en part les conseqüències de tan nefast Acomiadament Col · lectiu, i al
menys s’hagués aconseguit arribar a la jubilació ordinària sense penalització ( actualment una mitjana del 28% de penalització per a qui s’aculla amb 59 anys a l’acomiadament col · lectiu que han signat ).
Ja havia mesures similars a aquestes quan es van acordar anteriors Plans Socials, però precisament les avantatjoses condicions en què els vam acordar no van fer necessari recórrer a aquest tipus d’ajudes, que els nostres plans estaven per sobre de tot això. No és aquesta la situació actual, amb la fulminació i de les condicions que hem gaudit en els últims trenta anys, que han signat per a altres empreses DESPRÉS de la Reforma Laboral però que s’han negat a fer-ho per Adif i per a Renfe.
Per tot això, ahir mateix els vam fer entrega, tant a la Direcció de Renfe i d’Adif, com a tots els sindicats dels CGES, d’un escrit perquè se sol · licitara la dita ajuda. No obstant això, l’empresa s’ha plegat a això, al mateix temps que els altres sindicats han guardat silenci davant la nostra proposta.
Com ja hem dit, el nefast Acomiadament Col · lectiu que han signat fulmina les condicions dels Plans Socials que hem vingut acordant des de fa trenta anys, està molt lluny dels que s’estan signant en altres empreses i discrimina greument els ferroviaris i les ferroviàries , entre altres qüestions en temes com:
- la indemnització ( amb pèrdues superiors al 50% respecte a plans anteriors )
- la seva vigència ( ara només un mes , abans era per cinc anys )
- el nombre persones afectades ( han reduït fins i tot la xifra inicial de 600 que havia)
- la taxa de reposició (que ho deixen en l’aire per reduir-lo a la mínima expressió)
MÉS DINERS PER A L’ALTA DIRECCIÓ , MENYS PELS TREBALLADORES I TREBALLADORES
Precisament la retallada sobre el nombre de persones que poden acollir és significatiu. Han rebaixat les mateixes de les 600 inicials que havien anunciat a 460 per a personal subjecte privades per a personal d’Estructura de Direcció. Els comptes són clars: del ridícul “pastís ” pressupostari que tenien, han tret una part substancial (la que va dels 600 inicials als 460 ) per repartir entre 40 persones d’Estructura de Direcció.
Si segons els seus comptes tenien pressupost per a 600 persones, i el reparteixen ara només entre 500 ( 460 per a Personal de Conveni i 40 per a Personal d’Estructura de Direcció ) vol dir això que 40 indemnitzacions d’Estructura de Direcció equivalen a 140 indemnitzacions de Personal de Conveni -.
Un cop més les crisis les paguem els treballadors i les treballadores tot i no haver generat.
Un cop més, els diners se l’emporten els de sempre Directius de dubtosa ” productivitat”, no subjectes a conveni i que gaudeixen d’elevats i injustificables salaris, mentre congelen o retallen el de la majoria de la plantilla. Un altre greuge més que consenteixen.
Des del Sindicat Ferroviari - Intersindical no anem a avalar ni a donar per bones aquestes presses. No anem a
mirar a una altra banda ni a justificar amb falsedats l’injustificable. Hem defensat, i ho seguim fent, un Pla Social en les condicions gaudides durant els darrers 30 anys, o com els signats ( després de la Reforma Laboral ) en les empreses que hem esmentat. Un Pla que permeta la prejubilació digna i voluntària dels ferroviaris i les ferroviàries, i el rejoveniment de la plantilla mitjançant convocatòries d’accés.
No renunciem a això, ara no ha estat possible, davant el tancament de l’Empresa i dels que han actuat de manera dòcil i claudicant davant les pretensions del Ministeri i de la Direcció de les Empreses. Però sabem que SÍ ES POT : plantant cara pels interessos dels ferroviaris i les ferroviàries .
DEFENSAR EL FERROCARRIL, GARANTIR EL FUTUR
Resistir, Lluitar, Avançar.
Normes d'ús