1r de maig
Poguèrem. Podem
El Primer de Maig ja és ací de bell nou; més d’un centenar d’anys commemorant la lluita de la classe treballadora per una societat més justa, més lliure i més solidària.
Ara que vivim en una situació crítica, amb una taxa de desocupació inassumible, els salaris en caiguda lliure, les pensions i la mateixa jubilació en perill, centenars de milers de persones desnonades, la sanitat pública en procés de desballestament, l’educació pública assetjada i la igualtat entre homes i dones amenaçada per una realitat social que trasllada cada dia milers de dones a la marginació i la invisibilitat.
La situació actual és difícil, però no més del que ho era abans. Llavors es vam poder. Ara podem
Ara convé recordar que fa dos segles, quan es va iniciar el procés d’industrialització en el marc ideologicoeconòmic del liberalisme capitalista, la classe treballadora europea vivia en la misèria, els drets laborals eren inexistents, la jubilació un concepte desconegut, la sanitat i l’educació estaven reservades per a les classes dominants, i les dones i les xiquetes i xiquets treballaven jornades interminables per salaris encara més miserables que els dels homes. Cal recordar, així mateix, que les classe poderoses ho tenien tot i la classe treballadora només tenia la voluntat de bastir un futur de dignitat i solidaritat.
Així va nèixer el moviment obrer que va transformar les condicions laborals i de vida de centenars de milions de treballadores i treballadors d’arreu del món. La jornada laboral de huit hores, la jubilació, les vacances pagades, l’assegurança de desocupació, el dret a l’habitatge, la sanitat pública per a totes les persones, la igualtat de drets… no van ser concessions gratuïtes, sinó conseqüència de lluites eternes, de sacrificis i dolor, de vagues, manifestacions, tancades i resistències de tot tipus.
A totes les persones que han lluitat i lluiten, recordem el Primer de Maig. Després van vindre els anys de la concertació en què pareixia que la lluita de classes es diluïa perquè era innecessària, però el miratge es va acabar i de nou es descobreix la cara d’un sistema que no dubta a maltractar i bandejar la majoria per continuar sostenint el poder i la riquesa d’una exigua minoria sense escrúpols.
La situació actual és difícil, però no més del que ho era abans. Llavors es va poder aconseguir, pas a pasa, colp a colp, que les condicions laborals canviaren, i no gràcies a les institucions, sinó per la lluita de milions de treballadors que es van fer càrrec del seu destí. Aquest és el nostre camí: lluita col·lectiva i el treball solidari. Es va poder i es pot: milers de mobilitzacions sacsen la consciència a Europa, a l’Estat espanyol i al País Valencià.
La seua força ens ha de permetre prendre la iniciativa, no és possible cap més alternativa que l’accés al poder democràtic de la majoria i, una vegada per sempre, construir una societat en què els interessos generals s’imposen als privilegis d’una casta minoritària.
Manifestacions Primer de Maig
- Elx. Pl. Barcelona. 11 hores.
- Alcoi. Pont de Sant Roc. 11 hores.
- Alacant. Escales IES Jorge Juan. 11:30 hores.
- Dénia. Pl. País Valencià. 11 hores.
- Gandia. Passeig Germanies (Hopital Sant Francesc de Borja). 12 hores.
- València. Plaça Sant Agustí. 11:30 hores.
- Castelló. Plaça Mª Agustina. 11 hores.
- Vinaròs. Plaça Ajuntament. 11 hores.
Descarrega’t el cartell i el manifest del Primer de Maig de 2013
Normes d'ús