Drets laborals
Vam perdre, perdem i perdrem diners
La veritat sobre el poder adquisitiu de les empleades i empleats públics.
A l’hora de quantificar el veritable impacte de les polítiques d’austeritat dels diferents governs centrals i autonòmics sobre el poder adquisitiu dels empleats i empleades de la Generalitat, hem d’analitzar la interrelació de les següents variables: Increments salarials anuals, variacions de l’IPC anuals, retallades retributives per via RDL del govern central i per DL del govern autonòmic.
A continuació, quantificarem la pèrdua de poder adquisitiu consolidada (anys 2010-2017) i una previsió de l’impacte que puga tenir l’aplicació del II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública (anys 2018-2020).
Pel que fa als increments salarials entre els anys 2010 i 2017, aquests han suposat un balanç positiu del +3%; mentre que pels anys 2018 a 2020 les previsions, de complir-se els compromisos adquirits al II Acord per la Millora de de l’Ocupació Pública i les previsions del Banc d’Espanya sobre l’evolució del PIB són correctes, seran d’un augment del +6,45%.
Per contra, l’evolució de l’IPC entre els anys 2010 i 2017, segons fonts de l’INE, ens deixa un increment del +10,3%, mentre que pel període 2018 a 2020, les mateixes previsions del Banc d’Espanya ens ofereixen una previsió d’increment del +5,1%.
Respecte de les retallades salarials cal incidir en la que va imposar, en 2010 el govern de Rodrígez Zapatero i que va afectar, principalment, a les pagues extraordinàries. Malgrat afectar de forma diferent a cadasacun dels grups retributius, va ser de consens quantificar-la en un -5%, com a terme mig, consolidat.
També hem de fer menció a les retallades del 50% del complement de carrera professional i sexennis que va introduir el govern autonòmic del PP en 2012 i que es va mantenir, en major o menor percentatge, al llarg de diversos anys. Aquesta retallada, sense dubte va suposar una pèrdua de poder adquisitiu de caire conjuntural i per això, i per no entrar en el terreny de quantificacions subjectives, és pel que no ho computarem a efectes de pèrdua de poder adquisitiu consolidat.
Amb aquestes dades a l’abast, anem a fer dos càlcul diferents: un és de caire consolidat sobre la base de dades certes i conegudes que abasta els anys 2010 a 2017, mentre que l’altre és de caire estimatiu i que inclou les previsions pels anys 2018 a 2020.
En el primer cas, l’increment salarial ha estat del +3%, però com estem parlant en termes de capacitat adquisitiva, hem de restar l’augment de l’IPC, el -10,3%, i les retallades de 2010, un -5%. La simple resta ens dona una pèrdua de poder adquisitiu consolidat pels empleats i empleades públics pel període de 2010 a 2017 del 12,3%.
En el segon cas, si afegim les dades corresponents al període 2018-2020, anys de vigència del II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública, adaptades a les previsions del Banc d’Espanya, el resultat ens dóna una rència entre els increments salarials pactats i la variació de l’IPC prevista d’un -5.95% i afegint el -5% de 2010 ens dóna la quantitat d’un -10.95% de pèrdua total de poder adquisitiu en el període 2010-2020.
Conclusió
- La pèrdua de poder adquisitiu total consolidada des de gener de 2010 a desembre de 2017 és d’un -12.3%.
- La pèrdua de poder adquisitiu total estimada des de gener de 2010 a desembre de 2020 serà d’un -10.95%.
- La pèrdua de poder adquisitiu com a conseqüència de les polítiques d’austeritat en matèria de personal, és un fet contrastat i quantitativament important; fins i tot, tenint en compte les millores retributives contemplades al II Acord de Millora de la Funció Pública, signat pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i les organitzacions sindicals CSI-F, CCOO i UGT.
- Les grans xifres de millora de les retribucions, un 8,79%, recollides al II Acord de Millora de la Funció Pública, sols serveixen, realment, per reduir la pèrdua de poder adquisitiu del 12.3% al 10.95%; és a dir, un 1,35%.
- La desvinculació dels acords en matèria retributiva de l’IPC i la seua vinculació al PIB, desvirtuen l’objectivitat de la visió global de la pèrdua de poder adquisitiu del personal públic. El II Acord per la Millora de la Funció Pública és una cortina de fum que emmascara la realitat i és una errada històrica.
- Malgrat la campanya sobre les bondats del II Acord per la Millora de la Funció Pública, els treballadors i treballadores de la Generalitat a 2020 seguirem perdent un 10.95% de la nostra capacitat adquisitiva respecte de la que teníem abans de 2010. Raó per la qual, segueix estant justificada la reivindicació de la recuperació del poder adquisitiu.
- No devem oblidar, ni deixar de reivindicar, la restitució de l’import de les pagues extraordinàries a la seua situació original, la compensació de les variacions de l’IPC amb acords d’increments retributius per damunt de les previsions de l’IPC, incloent-hi clàusules de revisió salarial i no amb vinculacions amb el PIB.
- Tampoc hem d’oblidar la provisió de fons extraordinaris per la recuperació del poder adquisitiu, tal i com es va comprometre la Generalitat a l’Acord de Legislatura i que, a hores d’ara, estan pendents; així com destinar al personal funcionari, estatutari i laboral de la Generalitat els fons addicionals per homologacions retributives i no desviar-los al sector públic instrumental com amb fet en 2018 en contra de l’opinió de totes les organitzacions sindicals.
Informe sobre la pèrdua de poder adquisitiu (2010-2020)
Normes d'ús