Davant la crisi
Les castes que sobren són les dels corruptes, enxufats i amigatxos
Intersindical contesta a José Vicente González, president de la Cierval, que accepta mantenir una debat públic, fonamentat i obert, per tal d’establir quantes persones servidores públiques cal que hi haja al País Valencià.
D’entrada, però, adverteix que, de funcionaris i funcionàries, en calen moltes més de les que hi ha i que en sobren moltes altres persones: especuladors, polítics corruptes, amics d’eixos polítics ficats a empresaris i/o a banquers…
González no fa cap referència al personal eventual, assessor, enxufat, ni al polític corrupte.
Les declaracions del president de Cierval, José Vicente González, semblen dictades en un moment d’eufòria anti-funcionarial, possiblement deguda a que la institució que presideix ha cobrat o se li ha concedit una nova subvenció per part de la Generalitat. I tot i que la decisió sobre la concessió té motius polítics, haurà estat una funcionària o funcionari qui l’haurà gestionada. Possiblement no es refereix a eixa persona, quan diu que sobren funcionaris o empleades públiques.
Perquè precisament la Cierval no és una mostra de liberalisme econòmic: quan ha hagut de fer un ERO ha estat per falta de recursos públics per a continuar fent cursos de formació. Tampoc altres institucions empresarials com la Cámara de Comercio, per supost únicament en castellà, completament fallida a l’hora de promoure una economia liberal sana i diversificada al nostre País Valencià.
Totes i tots sabem ja que ací el que priva a una gran part de l’empresariat és el “croony capitalism”, concepte encunyat per Joseph Stiglitz, la lectura del qual li recomane -pot trobar-lo a Google, gràcies a la World Wide Web (www), un altre invent… britànic, i públic, per cert-.
El capitalisme d’amigatxos, de “amiguetes” diríem en castellà o, en la variant mexicana, “capitalismo de cuates”, explica en gran part la fallida de l’economia espanyola en general i valenciana en particular. Crida l’atenció com el senyor González diu que sobra personal funcionari i el qualifica de casta, però no fa cap referència al personal eventual, assessor, enxufat, en definitiva. Tampoc al món polític corrupte, del qual en tenim bones mostres a la Generalitat (Gürtel, Blasco…) i al conjunt del país (amb onze diputades i diputats a les Corts entre processats i ja condemnats). I quan se li pregunta per les diputacions, evita cuidadosament demanar-ne l’eliminació, no siga que algú s’enfade.
Quan li demanen sobre la possibilitat d’eliminar conselleries, es destapa del tot: el que cal no són menys consellers/es, sinó menys personal funcionari!!
Intersindical Valenciana, en canvi, aposta per una societat on els serveis públics siguen més amplis que els que hem gaudit fins el moment. Dir que més Estat no funciona és ser una persona ignorant o tindre molt mala fe. No considerem ignorant el sr. González, per la qual cosa hauria de saber que les polítiques de rigor pressupostari no són per a retallar, com va entendre Rodríguez Zapatero primer, i després Fabra o Rajoy, sinó per a saber en què ens gastem els diners de totes i tots. I que les inventaren en Suècia els governs socialdemòcrates.
Els països europeus que millor estan aguantant la crisi són els nòrdics: Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Holanda, Alemanya… Adivina el sr. González quants funcionaris i funcionàries tenen eixos països en proporció a la seua població? Doncs moltíssims més que l’Estat espanyol. I molts més encara que el País Valencià. Quasi ningú sap –perquè no interessa dir-ho- que la Generalitat se situa a la cua de les Administracions espanyoles en plantilles per habitants.
Intersindical Valenciana, per tant, no té cap problema en debatre amb el Sr. González o amb qui vulga fer-ho, sobre el nombre de personal funcionari que ens cal al nostre país per a ser un país avançat, solidari, modern, que tracta bé la seua població i la seua gent treballadora, que diversifica la seua economia i no confia només en les rajoles i el binomi sol/platja, que inverteix en I+D+I…
Per cert, que la referència a la investigació, el desenvolupament i la innovació que ha fet el president de l’empresariat en les seues declaracions ha estat espectacular: s’ha queixat que l’Administració retalle en eixe capítol, deixant ben clar que de l’empresa privada que ell representa no en podem esperar res. I qui pensa que treballarà en la I+D+i? Ja li ho diguem nosaltres: personal empleat públic, i esperem que per molts anys!!
El senyor diu que sobra personal funcionari i el qualifica de casta, però no fa cap referència al personal eventual, assessor, enxufat, en definitiva. Tampoc al món polític corrupte…
Normes d'ús