El 18 de Desembre de 2007 l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 15 d’octubre com a Dia Internacional de la Dona Rural, amb la finalitat de reconèixer les seues funcions i contribucions necessàries per a la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l’eradicació de la pobresa rural.
indispensables per a la sostenibilitat de la vida
Els problemes que pateixen les indígenes, les camperoles i les ramaderes i les dones rurals, a més, estan invisibilitzats. Problemes socials i econòmics que les afecten com a principals productores d’aliments (un 70%) i posseïdores d’una mínina part de les terres que conreen (a penes un 2%).
Les desigualtats de gènere afecten més a les dones en alguns països, com ara, Àfrica subsahariana, on les dones ocupen cinc hores al dia a la recerca d’aigua. Un ben necessàri per a tota la població i de la cura del qual només s’encarreguen les dones.
Molts són els problemes que afecten les dones rurals, tot i les diferències segons els països, la majoria tenen que veure a la falta d’accés a la propietat de la terra, i per aquest motiu, a la gestió de l’aigua.
La falta de visibilització i reconeixement d’aquests treballs, malgrat ser el sustent de la població, d’accés a la formació, d’oportunitats laborals, la invisibilització i despreci pel seu treball o les agressions sexuals i violències de tot tipus, són alguns dels problemes d’aquestes dones arran del món.
Respecte a l’Estat Espanyol, on les dones rurals són les que viuen en un 95% dels municipis, la Llei de Titularitat Compartida porta dos anys en vigor i s’ha implantat de forma diferent segons les autonomies, si bé són comuns les dificultats per al seu desenvolupament a causa de la falta d’informació que sovint fa que en les explotacions familiars on l’home és el titular (la gran majoria) aquest és negue a signar la cotitularitat amb la dona, que continua així en un paper de dependència.
Hui, Dia Internacional de la Dona Rural, volem tindre un record per totes les dones indígenes, rurals, camperoles i ramaderes, reivindicant el reconeixement del seu treball imprescindible per a la sostenibilitat de la vida. Recordem que el desenvolupament ha d’anar associat a allò rural per tal de fixar la població en els territoris, amb naixements i assentaments que impedeixen l’avandonament dels pobles.