Notícies
23S, dia internacional contra la tracta amb finalitat d’explotació sexual
Segons dades oficials, el negoci de la prostitució genera al País Valencià el 0,24% del PIB: amb 8.500 homes paguen cada dia 762.000€ per accedir al cos d’una de les més de 10.000 dones que estan prostituïdes, la qual cosa constitueix un benefici basat en el crim i la violència sobre les dones
Les xifres són contundents. A nivell mundial, s’estima que el 72% de persones víctimes de tràfic són dones i xiquetes i, d’elles, el 92% estan destinades a l’explotaxió sexual. A l’Estat Espanyol, això es tradueix en un total de 45.000 dones i xiquetes abocades al sistema prostitucional. La tracta és l’esclavitud del segle XXI.
L’estat espanyol és el país d’Europa amb major demanda de sexe pagat. El percentatge que es desprén de l’últim estudi realitzat per l’ONU és demolidor: el 39% dels homes en edat adulta ha pagat en alguna ocasió per mantindre relacions sexuals amb una dona. Dígits que ens situen al capdavant entre els països europeus i com tercer estat a nivell mundial on més prostitució es consumeix.
Una realitat que porta darrere infinitat de relats d’esclavització, que han empitjorat amb la crisi del coronavirus. Durant en confinament, les administracions no van posar suficients mitjans per donar una resposta real i efectiva a les necessitats de les dones prostituïdes i, una volta acabat l’estat d’alarma, tot continua igual, que és el mateix que dir que tot continua pitjor. En lloc d’aprofitar que s’havien tancat els bordells (que són autèntics camps de concentració, en paraules d’Amèlia Tiganus) per posar en marxa un pla sistemàtic d’inserció i acollida, les autoritats han deixat de nou a les dones a la mercè de proxenetes i de violadors previ pagament. A més, les associacions que atenen a aquestes dones han tingut moltíssimes dificultats per poder aplegar a elles en pisos, rotondes i polígons, cosa que és totalment imprescindible perquè puguen iniciar el camí d’eixida de l’infern i la misèria en què viuen.
Segons dades oficials, el negoci de la prostitució genera al País Valencià el 0,24% del PIB, amb 8.500 homes que paguen cada dia 762.000€ per accedir al cos d’una de les més de 10.000 dones que estan prostituïdes, la qual cosa constitueix un benefici basat en el crim i la violència sobre les dones exercida per traficants, proxenetes i consumidors de prostitució, i consentida per l’estat. Sobre tots, ha de caure el pes de la justícia, des del primer fins l’últim, el mal anomenat “client”, que no té cap problema en pagar per tindre sexe amb una dona que no el desitja i que en una altíssima probabilitat és víctima de tracta. La necessitat d’una llei abolicionista és ja urgentíssima.
Intersindical Dones treballa per un món on cap home es crega amb dret de pagar per satisfer els seus desitjos sexuals, i per això cal una veritable coeducació que faça que els nostres xiquets sàpiguen establir relacions igualitàries. Com diu Rosa Cobo Bedía, la prostitució és una escola de la desigualtat, ja que els nostres xiquets són educats sabent que en qualsevol moment i per un mòdic preu podran accedir al cos d’una dona. I cal una veritable coeducació que faça que les nostres xiquetes s’empoderen i no creguen que les seues vides i cossos estan a disposició dels homes.
La societat no pot donar l’esquena a aquesta vergonya. #ensvolemlliures
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús