Notícies

15 d’octubre, dia internacional de les dones rurals

És totalment necessari que les administracions s’impliquen de manera clara per garantir tots els drets de les dones rurals: cal impulsar mesures valentes i invertir tots els recursos necessaris

15 / 10 / 2020 | Intersindical

Intersindical Dones se suma a la celebració del Dia Internacional de les Dones Rurals en un any on la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova al conjunt de la societat i, al mateix temps, ha posat de manifest la importància cabdal que tenen les dones rurals tant per als seus entorns pròxims com per a tot el territori. En un context on les dones han estat en primera línia, les dones rurals s’han mostrat com una peça clau en la subsistència, i, per tant, essencials.

Durant el confinament, on molta activitat ha estat parada, les dones i les feines que desenvolupem han pres protagonisme: alimentar, netejar, cuidar, ensenyar, curar… En definitiva, cuidar de les persones. I si en totes les poblacions les dones han estat sostenint la vida, a les zones rurals és encara més significatiu, ja que la mancança de serveis públics de les cures és evident. Això vol dir que, quan l’estat de benestar no arriba, són les dones les que se n’ocupen. En definitiva, les dones rurals pateixen, a més de les discriminacions de gènere, les discriminacions de viure en zones que reben inversions insuficients per poder-se desenvolupar amb normalitat.

Si mirem concretament a casa nostra, les zones rurals del País Valencià representen el 78,8% del territori, mentre que només hi viu el 18,4% del total de la població, o siga, quasi un milió de persones es distribueixen per la gran majoria dels nostres pobles. El despoblament és especialment preocupant en comarques d’interior i el pes de les zones urbanes augmenta cada any. A més, la distribució entre homes i dones també és lleugerament desigual: mentre que en zones urbanes les dones representem quasi el 51%, en les zones rurals som el 48%. De fet, nombrosos estudis apunten a aquest fet com a una de les causes, entre moltes d’altres (manca d’inversions en infraestructures i serveis públics, deficients comunicacions…), del despoblament. Les dones, així, som un dels remeis contra l’abandonament dels nostres pobles i contribuïm la seua continuïtat. L’autèntica i veritable vertebració del territori passa necessàriament per garantir els drets de les dones a tot arreu.

En un context de pandèmia, on el sector agroalimentari ha resultat primordial, la situació laboral de les dones rurals no ha millorat. Continuen representant només el 25% del treball remunerat que es fa al sector agrícola i ramader: tradicionalment s’ha infravalorat la nostra aportació laboral perquè la feina que realitzem dins de les explotacions agràries, per regla general de tipus familiar, sol ser en treballs a temps parcial (fregant el 31%) i estacionals (quasi el 75%). La parcialitat té fonamentalment una causa constatable que hem apuntat adés: com que els serveis públics dedicats a les cures (escoles infantils, centres de dia per persones majors i depenents…) són ben escassos a les zones rurals, les dones han de compatibilitzar el treball remunerat amb les responsabilitats domèstiques.

Pel que fa a la violència masclista, és important destacar la manca generalitzada de recursos estables per la prevenció, l’atenció i l’assessorament, cosa que s’ha agreujat també durant els mesos de confinament. Al País Valencià tenim des de fa poc les oficines d’atenció integral itinerants, però no són suficients perquè no són permanents. Cal un esforç decidit per garantir que tota dona que ho necessite rebrà ajuda quan la necessite.

Els obstacles per la plena igualtat de les dones rurals són molts, i és totalment necessari que les administracions s’hi impliquen de manera clara, impulsant mesures correctores de les discriminacions i invertint tots els recursos necessaris. En aquest sentit, Intersindical Dones exigeix que:
• Es pose en marxa un pla de xoc amb polítiques actives d’ocupació especialment enfocades a les dones en el món rural
• S’impulsen projectes agraris duts a terme per dones
• Es fomenten l’agricultura i ramaderia sostenibles
• Augmenten les inversions públiques en les zones rurals per donar cobertura efectiva a depenents (tant majors com menors), per garantir l’accés a l’educació en totes les seues etapes (també per persones adultes), i a la sanitat pública
• Es creen centres estables per atendre a les dones víctimes de violència masclista




El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.