El 23 de setembre se celebra el dia internacional contra la tracta amb finalitat d’explotació sexual. Segons l’ONU, des del 2013 s’han declarat 225.000 persones víctimes de tracta (amb finalitats d’explotació sexual, o treballs forçats, o enllistament per conflictes armats o per pidolar); però només 1 de cada 20 acaba denunciant. Així, la xifra estimada total seria de 4 milions i mig de persones. És important remarcar que tots els països estan afectats per la tracta en alguna mesura, ja siga com a origen, trànsit o destinació de les víctimes. I tot açò ocorre a pesar que la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud” i que “l’esclavitud i el tràfic d’esclaus estan prohibits en totes les seues formes”.
A açò hem d’afegir necessàriament la perspectiva de gènere perquè el 72% de persones víctimes de tracta són dones i xiquetes. I, d’aquestes, el 94% estan destinades a l’explotació sexual. Els traficants trien com a pressa fàcil al col·lectiu més vulnerable: dones i xiquetes pobres o de països en conflicte. És a dir, les dones i xiquetes corren greu perill de ser captades per les màfies de traficants quan intenten fugir de conflictes armats, de la misèria i la violència, i són emprades com a productes a lucratiu negoci de la prostitució.
Dades de l’INE revelen que el sexe de pagament representa el 0,35% del PIB de l’Estat Espanyol, o siga, 4.100 milions d’euros, mentre que els càlculs de quantes dones són prostituïdes en l’Estat Espanyol frega ja les 100.000.Un negoci redó per als proxenetes que significa més violència i misèria per a les dones captades, les quals no veuen ni una ínfima part dels diners que generen i que malviuen en els més de 1500 clubs d’alterne i un nombre de pisos sense quantificar, en condicions indignes i amb la seua llibertat de moviments totalment coartada. Segons la Fiscalia General de l’Estat, la tracta de dones amb finalitat d’explotació sexual està “greument assentada” i el proxenetisme està “en constant i imparable expansió”.
Però el negoci de la prostitució no existiria sense prostituïdors i “puters” (mal anomenats “clients”), o siga, homes que estan disposats a pagar per tindre relacions sexuals amb una dona que saben que molt probablement és víctima de tracta. I les estadístiques són esgarrifoses, ja que, segons les Nacions Unides, el 39% d’homes a l’Estat Espanyol han acudit a la prostitució almenys una volta en la seua vida. En altres paraules, per eradicar la tracta de dones i xiquetes, és necessari abolir la prostitució, ja que sense la demanda de la prostitució, no es traficaria amb dones i xiquetes.
Treballar per un món on cap home es crega amb dret de pagar per satisfer els seus desitjos sexuals ha de ser una prioritat. I cal educar als nostres xiquets perquè sàpiguen establir relacions igualitàries, i no educar-los perquè siguen conscients que en qualsevol moment i per un mòdic preu podran accedir al cos d’una dona.
És també important remarcar que els traficants i els proxenetes gaudeixen de total impunitat, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat de les víctimes i explica que moltes decidisquen no denunciar per pura supervivència. En aquest sentit, tots els països (fins i tot els que tenen normatives estatals) en són còmplices, ja que establir acords internacionals efectius contra la tracta i l’explotació sexual no és cap prioritat, mentre que les fronteres es converteixen en murs infranquejables i la mar en un cementiri. En un món on el capitalisme, el colonialisme i el masclisme dicten les regles, no totes les vides humanes tenen el mateix valor.
Amb les dades a la vista, la tracta amb finalitats d’explotaxió sexual és una manifestació més de la desigualtat entre homes i dones. Precisament per això cal voluntat política per eradicar l’explotació sexual i la prostitució, dotant de tots els recursos necessaris per donar assistència i protecció integral a les víctimes, per la seua reparació i reinserció social.
La societat no pot donar l’esquena a aquesta vergonya. #ensvolemlliures