Drets
28 de setembre, dia internacional pels drets sexuals i reproductius de les dones
És important tindre lleis, però més important encara és dur-les a la pràctica, i això implica interès polític i recursos institucionals per garantir els drets de les dones
Com cada dia, però hui especialment, Intersindical Dones reivindica la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones tant a casa nostra com a la resta del món. A l’estat espanyol, tenim una llei orgànica de fa 10 anys que no s’ha implementat de manera plena, cosa que demostra la manca de voluntat política per la nostra salut sexual i reproductiva. Així, aspectes cabdals queden pendents, com ara:
-La informació i l’educació afectiu sexual i reproductiva en els continguts formals de el sistema educatiu
-L’accés a mètodes segurs i eficaços que permeten regular la fecunditat, ja que els anticonceptius solen estar fora de el sistema de salut i, en tindre preus elevats, no són accessibles a totes les dones
-L’eliminació de tota forma de discriminació, amb especial atenció a les dones amb algun tipus de discapacitat, a les quals se’ls ha de garantir el seu dret a la salut sexual i reproductiva, i establir per a elles els suports necessaris. Així, és necessària l’educació afectivo-sexual específica que puga previndre abusos i que fomente l’autonomia personal i, a més, cal eradicar l’esterilització forçada que encara es produeix
-L’educació sanitària integral i amb perspectiva de gènere sobre salut sexual i salut reproductiva. Cal fer notar que, encara que l’informe ombra del Conveni d’Istanbul la recull, la formació amb perspectiva de gènere no figura en pràcticament en cap dels currículums de medicina o infermeria
Mancances com aquestes ens demostren que és important publicar normatives, però més important encara és dur-les a la pràctica, i això implica interès polític i recursos institucionals. És més, els drets de les dones sempre estan pendents d’un fil i un canvi parlamentari podria implicar un retrocés democràtic. No podem oblidar l’intent de l’ultracatòlic Ruiz Gallardón de canviar aquesta llei per una altra molt més conservadora. Per sort, el moviment feminista va respondre en massa, impedint-ho. Però hem de seguir alertes perquè no es done ni un pas enrere.
En altres països del món, la situació és encara pitjor, ja que les dones són obligades a dur a terme el seu embaràs, encara que això els coste la infantesa, la salut o la vida, o hagen sigut víctimes d’agressió sexual. Sembla mentida en ple segle XXI, però la violació dels drets reproductius, la discriminació i exclusió, els càstigs físics i les amenaces de presó són el modus operandi del sistema patriarcal a països com Polònia, el Vaticà, Malta, Andorra, Nicaragua, la República Dominicana, El Salvador, Bolívia, els Emirats Àrabs, Aràbia Saudita, Argèlia, Malàsia, i un massa llarg etcétera.
Davant aquesta situació, Intersindical Dones exigim:
-La retirada de l’obligatorietat de l’permís dels i les progenitors perquè les menors d’edat puguen avortar
-Que l’avortament sigua lliure, gratuït, de qualitat i que estiga garantit per la sanitat pública
-Una educació afectivo-sexual a tots els nivells socials i educatius
-l’accés lliure i gratuït per a tota la població dels mètodes anticonceptius, també les dones amb discapacitat
-que es tinguen en compte els nostres drets humans com a persones, com a dones: nosaltres legislem sobre els nostres cossos
La lluita de les dones pels nostres drets sexuals i reproductius és global. L’aliança entre dones és forta i ens donem suport les unes a les altres. Juntes vencerem a aquesta societat patriarcal que es creu amb el dret a decidir sobre els nostres cossos.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús