Drets
25N Ens volem vives i lliures: lluitem contra la pandèmia del masclisme
Intersindical Dones exigeix un compromís ferm de les institucions per dedicar tots els esforços necessaris per garantir els drets de la meitat de la població, visquen on visquen.
El 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal van ser assassinades pel dictador dominicà Trujillo, en un acte considerat com a terrorisme d’estat i com a violència masclista. És precisament aquesta la data que les Nacions Unides van triar en 1999 per establir el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Quaranta anys després, el 2020 serà descrit als llibres d’història com el de la pandèmia de la COVID-19: amb una muntanya russa de contagis, decessos, confinaments i promeses de vacuna. El que no serà tan remarcat és l’augment imparable de la pandèmia del masclisme. De la mateixa manera que l’assassinat de les germanes Mirabal tampoc no ocupa el lloc que li correspondria en el cànon. La genealogia feminista continua sent ignorada per la majoria de la població.
Cal remarcar que, per desgràcia, les violències contra les dones no es limiten a assassinats i agressions sexuals. Açò és la punta de l’iceberg. Però perquè l’iceberg flote, és necessari que sota l’aigua, ocultes, hi haja altres formes de violència menys evidents, més tolerades, però igual de greus perquè sustenten tot l’entramat patriarcal que vulnera els drets humans de les dones.
Les xifres tant globals com concretes són colpidores:
-en el que portem d’any, 80 dones han estat assassinades a l’estat espanyol pel fet de ser dones. Només 41, però, són considerades dins de les xifres oficials. Al País Valencià, el recompte també és ben diferent: 4 de les dones assassinades tenen la consideració d’oficials, mentre que les feministes en contem 7 i afegim també un xiquet de 12 anys degollat per son pare
-cada 5 hores, una dona és violada a l’estat espanyol (recordem que en 2018 parlàvem de 8 hores), augmentant de manera significativa les violacions múltiples per grups d’homes i disminuint de manera significativa l’edat de les víctimes i dels violadors
-durant els mesos de març, abril i maig, les telefonades al 016 van augmentar un 41%, cosa que mostra que el confinament ha estat un autèntic malson per les dones que conviuen amb el seu agressors, que s’han vist impunes
-al País Valencià, la bretxa salarial és del 22% i la bretxa de pensions del 37%, la qual cosa implica que la pobresa a casa nostra té cara de dona
-al món 31 milions de xiquetes en edat escolar no van al col·legi, bé perquè han de fer tasques per la família (com transportar aigua), bé perquè són forçades a casar-se amb homes adults
-140 milions de dones han patit mutilació genital en Àfrica i Asia
-15 milions de dones i xiquetes són víctimes de tracta, més del 95% destinada a l’explotació sexual
A tot açò cal afegir que estem veient un rearmament del discurs del masclisme, fruit de l’entrada en les institucions d’un partit feixista que nega que les dones patim violències estructurals. Xifres com les hem apuntat abans ho rebaten àmpliament, però des de molts mitjans de comunicació se’ls proporciona un altaveu que blanqueja les seues idees reaccionàries i les acosta perillosament a la gent jove.
Davant d’aquest panorama descoratjador, Intersindical Dones exigeix un compromís ferm de les institucions per dedicar tots els esforços necessaris per garantir els drets de la meitat de la població, visquen on visquen. Ara més que mai, Intersindical Dones continuarà treballant per enfortir el moviment feminista, ja que és necessari per aconseguir l’apoderament de les dones, per teixir xarxes fermes entre nosaltres, per impregnar de feminisme tota la societat. No permetrem que la pandèmia del masclisme ens arrasse. Cap agressió sense resposta! Ens volem vives i lliures!
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús