Notícies
23S, dia internacional contra la tracta amb finalitat d’explotació sexual 2020
Totes les actuacions s’han de centrar en perseguir les màfies i en protegir i donar suport a les dones
En 1999 la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones, en coordinació amb la Conferència de Dones que va tenir lloc en Dhaka, Bangla Desh, va instaurar el 23 de setembre com el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets. 21 anys després, la tracta amb finalitat d’explotació sexual està molt lluny de ser eradicada, a pesar que la Declaració Universal dels Drets Humans diu que “ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud” i que “l’esclavitud i el tràfic d’esclaus estan prohibits en totes les seues formes”, i a pesar que dos terceres parts de països membres de l’ONU han signat el Protocol contra la Tracta de Persones.
Segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, al món n’hi ha 2 milions i mig de persones víctimes de tracta (amb finalitats d’explotació sexual, o treballs forçats, o enllistament per conflictes armats o per pidolar). Malgrat la grandària de la xifra, cal tindre en compte que només 1 de cada 20 acaba denunciant. Així, la xifra estimada total seria de 50 milions de persones, és a dir, 3 milions més que la totalitat de la població de l’estat espanyol. És important remarcar que cap país està lliure de tracta d’alguna forma, ja que tots són o bé a origen, o trànsit o destinació de les víctimes.
Quan parlem de tracta, necessàriament hem d’incloure la perspectiva de gènere perquè el 79% de víctimes de tracta són dones i xiquetes. I, d’aquestes, el 94% estan destinades a l’explotació sexual. Els traficants tenen una pressa fàcil en el col·lectiu més vulnerable: dones i xiquetes pobres o de països en conflicte. És a dir, les dones i xiquetes corren greu perill de ser captades per les màfies de traficants quan intenten fugir de conflictes armats, de la misèria i la violència, i són emprades com a productes al lucratiu negoci de la prostitució. Qui hauria de ser protegida i refugiada, acaba empresonada pel sistema prostitucional. Per l’explotació sexual, no n’hi ha fronteres.
Dades de l’INE revelen que el sexe de pagament representa el 0,35% del PIB de l’Estat Espanyol, o siga, 4.100 milions d’euros, mentre que els càlculs de quantes dones són prostituïdes en l’Estat Espanyol supera ja les 300.000, el 80% de les quals són migrades. L’explotació sexual constitueix, per tant, un negoci redó per als proxenetes i més violència i misèria per a les dones captades. Les víctimes de tracta per l’explotació sexual no veuen ni una ínfima part dels diners que generen i són obligades a malviure en els més de 1500 clubs (ara tancats per la pandèmia) i en un nombre de pisos sense quantificar, en condicions indignes i amb la seua llibertat de moviments totalment coartada. Segons la Fiscalia General de l’Estat, la tracta de dones amb finalitat d’explotació sexual està “greument assentada” i el proxenetisme està “en constant i imparable expansió”.
Però el negoci de la prostitució no existiria sense prostituïdors i “puters” (mal anomenats “clients”), o siga, homes que estan disposats a pagar per tindre relacions sexuals amb una dona que saben que molt probablement és víctima de tracta. I les estadístiques són esgarrifoses, ja que, segons les Nacions Unides, el 39% d’homes a l’Estat Espanyol han acudit a la prostitució almenys una volta en la seua vida. En altres paraules, per eradicar la tracta de dones i xiquetes, és necessari abolir la prostitució, ja que sense la demanda de la prostitució, no es traficaria amb dones i xiquetes.
Amb les dades a la vista, la tracta amb finalitat d’explotació sexual és una manifestació més de la desigualtat entre homes i dones. Precisament per això Intersindical Dones reclamem compromisos i fets dels governs per eradicar l’explotació sexual i la prostitució, dotant de tots els recursos necessaris per donar assistència i protecció integral a les víctimes, per la seua reparació i reinserció social. I això passa precisament per establir ajudes econòmiques suficients perquè les dones en prostitució puguen encetar una nova vida lluny de la violència i l’estigmatització. Cal fer front al problema de manera global, amb un marc normatiu integral, i no amb solucions parcials i temporals. El tancament dels clubs per la pandèmia n’és una mostra palpable: una mesura absolutament necessària pot acabar sent negativa si es pren aïlladament i no ve acompanyada de mesures directes per millorar la vida de les dones.
És també important remarcar que els traficants i els proxenetes gaudeixen de total impunitat, la qual cosa augmenta la vulnerabilitat de les víctimes i explica que moltes decidisquen no denunciar per pura supervivència. En aquest sentit, tots els països (fins i tot els que tenen normatives estatals) en són còmplices, ja que establir acords internacionals efectius contra la tracta i l’explotació sexual no és cap prioritat, mentre que les fronteres es converteixen en murs infranquejables i la mar en un cementiri. En un món on el capitalisme, el colonialisme i el patriarcat dicten les regles, no totes les vides humanes tenen el mateix valor.
Intersindical Dones treballa per un món on cap home es crega amb dret de pagar per satisfer els seus desitjos sexuals, i per això cal una veritable coeducació que faça que els nostres xiquets sàpiguen establir relacions igualitàries. Com diu Rosa Cobo Bedía, la prostitució és una escola de la desigualtat, ja que els nostres xiquets són educats sabent que en qualsevol moment i per un mòdic preu podran accedir al cos d’una dona. I cal una veritable coeducació que faça que les nostres xiquetes s’empoderen i no creguen que les seues vides i cossos estan a disposició dels homes.
La societat no pot donar l’esquena a aquesta vergonya. #ensvolemlliures
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús