Conclusions de la Vª Trobada Sindicades.
Els dies 21 i 22 d’octubre ha tingut lloc a Madrid la Vª Trobada Sindicades, amb el lema Educando en igualdad: un camino, un futuro, amb l’assistència de Dones dels diferents sindicats territorials de la Confederació d’STEs. Per part d’Intersindical Valenciana assistiren Maria Victoria Oliver (responsable de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat d’STEPV) i Macu Gimeno (coordinadora de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana).
La inauguració va a ser a càrrec dels sindicats i la Directora General de l’Instituto de la Mujer, Teresa Blat Gimeno, que va recordar el 28e aniversari d’aquest i els assoliments aconseguits en matèria d’igualtat, tot coincidir amb les responsables de Dona dels sindicats FECCOO ( Esther Muñoz), STES-I (Fermina Bardón) i FETE-UGT (Luz Martínez), en la necessitat de treballar ara més que mai per tal d’afermar tot l’aconseguit i continuar treballant conjuntament en aquesta línia.
La Mesa Redonda “Escuela Mixta, escuela segregada”, va comptar amb les ponents Marina Subirats (representant de la Secretaria d’Estat per a la Igualtat) i Carolina Alonso (Cap Servei Convivència i Igualtat, Junta d’Andalusia).
Marina Subirats va parlar sobre el perill de l’avançament de la dreta i l’ofensiva de l’església catòlica i de l’Islam contra els drets de les dones i l’ interes en acabar amb l’escola mixta. Va donar arguments per a rebatre els que estan a favor de la la segregació:
igualtat d’oportunitats entre xiquetes i xiquets, garantida només si l’escola és mixta i els coneixements s’imparteixen per igual.
millor rendiment escolar, està demostrat que l’escola mixta afavoreix la millora del rendiment.
Ensenyar en la no violència però també en l’agressivitat necessària per a fer-nos escoltar, front a la postura biologista, que fa víctimes a les xiquetes de la “brutalitat” dels xiquets. Per això és necessària la socialització en l’escola dels dos sexes.
Quant a Carolina Alonso, va recordar que estem parlant d’escola mixta però no de coeducadora, ja que aquesta és una utopia encara en molts llocs. Va explicar la diferencia entre la primera i la segona com a instrument per afavorir la creació d’espais igualitaris en les escoles que contribueixen a la millor relació entre els sexes, ressaltant la importància de l’educació en igualtat per tal d’arribar a una societat més justa i equilibrada, tot impulsant pràctiques coeducatives en els centres per a eradicar estereotips i discriminacions per raó de sexe i prevenir les seues conseqüències, com ara la més greu que és la violència contra les dones.
Amb ambdues ponents va quedar palesa la necessitat d’escola mixta, pública, laica i coeducadora, ressaltant la importància de recuperar el prestigi i dignitat de l’escola pública front als atacs que està patint, així com la importància de la implicació en el projecte igualitari d’homes i dones.
La Mesa “Ahora y siempre. Lucha sindical por la Igualdad”, va estar formada per les responsables de Dona dels sindicats i moderada per Marta Scarpato, assessora de la Internacional de l’Educació, qui va fer un repàs recordant la realitat social i que la igualtat de gènere és un tema de justícia social.
Que la pobresa i les guerres afecten a les dones en primer lloc. Va parlar de la caiguda de la banca americana com a origen de l’actual crisi econòmica, donant diferents xifres de la OIT sobre l’augment de l’atur en la Unió Europea i també en els països en vies de desenvolupament, sobretot entre les joves. Va recordar que el 5 d’octubre eren 6 milions 100 mil persones docents per a acomplir els objectius del mileni en matèria d’educació, cada vegada més allunyats de la realitat social que estem patint amb les polítiques d’austeritat i retallades. Va acabar ressaltant la necessitat -ara més que mai- de la lluita sindical.
Rosa Zafra, responsable de Mujer STES-I, va centrar la seua intervenció en el tema “Respuesta a la crítica contra los sindicatos”, fent una ullada a la història recent i apuntant que el sindicalisme en el estat espanyol es fonamenta en dos eixos: el sindicalisme per delegació i els sindicats subvencionats.
Va parlar de les mobilitzacions realitzades des de la transició i les convocatòries de vaga general dels anys 85, 88, 92, 94, 2002 i 2010 i de les pèrdues que els empresaris al·leguen al respecte de cadascuna.
Respecte a l’ última vaga, el nivell de seguiment d’aquesta segons les fonts consultades és ben diferent segons siguen els sindicats o el govern qui fa la valoració, a aquest últim li interessa transmetre el missatge de la poca efectivitat de la vaga.
La base de la crítica als sindicats està es centra en quatre punts: estan subvencionats (és necessari per a continuar funcionant), la dificultat de valorar i interpretar les xifres en les mobilitzacions (desmotiva a les persones), desprestigi de la vaga per part d’alguns mitjans de comunicació, divisió social provocada per la desaparició del concepte de classe i proletariat.
També va fer un resum de les últimes reformes del Govern de l’Estat: de les pensions -que afecta més negativament a les dones- i la reforma laboral -que acaba amb la negociació col·lectiva- .
Va concloure recordant al moviment 15M i el seu poder de convocatòria, que ha de fer reflexionar als sindicats.
Victoria Soto, responsable de Mujer de FETE-UGT va parlar sobre els “Avances de las Mujeres desde los Sindicatos”. Va començar la seua intervenció recordant que a partir del procés d’industrialització del segle XIX les dones aconseguiren treballar fora de la llar, treball assalariat, però no deixar de realitzar el treball domèstic. Així, si els obrers estaven oprimits en les empreses, les dones patien la doble opressió de classe i de gènere. Va citar lleis importants com la de la regulació del treball en dones i criatures (1873) o la famosa llei “cadira” de 1912 (dret a assentar-se les dones en les fàbriques), així com les primeres afiliacions a sindicats catòlics.
Al segle XX els anomenats sindicats de classe no ha portat la paritat als seus òrgans de direcció. Després de la Guerra Civil tots els drets de les dones aconseguits durant la Segona República es perderen. Va parlar del paper de les dones durant la guerra, tant en el bàndol nacional, com en el republicà (treball en fàbriques o en el front).
Als anys 60 amb la incorporació de més dones al món laboral va portar també l’augment de nous ramals de producció i de més afiliacions a sindicats, com també jornades de lluita i protestes.
La creació de l’Instituto de la Mujer en el any 1983 marca l’inici d’una sèrie de reformes legislatives que afavoreixen les dones, però només en el paper. La societat no avança a la velocitat de les lleis perquè 40 anys de dictadura és una herència que pesa massa.
Respecte als sindicats, les quotes són necessàries per tal de garantir la paritat. Però encara és estrany trobar dones en els òrgans de direcció d’aquests.
Va acabar la seua exposició recordant que la crisi no ha de servir d’excusa per a les retallades socials i que les dones al llarg de la història han lluitat i conservat tot l’aconseguit en igualtat.
Per últim, Carmen Guerrero, responsable de Mujer de FECCOO, amb la ponència “Camino a seguir” va parlar de la importància de les quotes femenines en els sindicats, de les secretaries de Dona, etc. Però va anar més enllà preguntant-se com podem arribar a la plena participació en els òrgans dels sindicats en igualtat de condicions que els homes.
Fent un breu repàs per a situar l’origen de la desigualtat, va parlar de la necessitat d’un canvi de rols i que els homes participen activament en la lluita per la igualtat de gènere. Perquè no tots són violents, perquè hi ha molts homes igualitaris hem de reclamar-les més implicació i vinculació per la igualtat. Aquesta és una lluita de conjunt. Per últim, va recordar també la importància dels plans d’igualtat al sí de les nostres organitzacions sindicals, incidint en el treball transversal en tota l’acció sindical.
Cine Fòrum, projecció del film “Made in L.A.”, presentada per la directora Almudena Carracedo i posterior col·loqui. Documental sobre treballadores immigrants en USA i el seu treball en la industria tèxtil, en la famosa cadena de roba Forever 21, revelant l’explotació a que són sotmeses i la seua lluita fins aconseguir unes condicions de treball i un salari dignes.
La V Trobada Sindicades va acabat dissabte amb l’assistència de totes les participants a la Manifestació en defensa de l’Ensenyament.
Breu resum sobre la inauguració de la jornada. El manifest esta pendent de penjar a la web.