L’Organització de Dones de la Confederació Intersindical se suma a la celebració de l’Acció mundial per les despenalització de l’avortament, i reivindica l’avortament lliure, segur i gratuït.
El proper 28 de setembre, Dia d’Acció Global per la Despenalització de l’Avortament, ha estat des de 1990 un dia de gran importància simbòlica per a totes les dones. Aquesta efemèride va sorgir a Llatinoamèrica no de manera fortuïta, sinó motivada per l’elevat nombre de morts de dones, derivades d’un avortament insegur i clandestí. Moltes vides han quedat enrere en aquesta lluita per la despenalització de l’avortament i per la protecció de la salut de les dones. Són molts, els països on se segueix penalitzant l’avortament, restringint el dret al control de la maternitat, o eliminant completament l’accés a un servei sanitari segur, que ature aquestes cruentes i evitables conseqüències.
Segueix penjant sobre les dones una espasa de Damocles en la regulació de l'avortament
A Espanya, la paralització de l’Avantprojecte de llei per part del Govern - i la dimissió del seu promotor, el ministre Gallardón- ha suposat un alleujament per a totes aquelles dones que defensen el seu dret a la salut i a una lliure elecció sobre la seva maternitat; ha suposat un reforç moral i legal per a totes aquelles que s’han vist posades en dubte per optar a la interrupció del seu embaràs, algunes fins i tot terroritzades, sotmeses a escraches, insults i vergonya pública per grups antielecció, tots ells esgrimint el “dret a la vida “, però sense respecte a la persona viva que tenen davant.
Ara bé, la situació que ens queda ara, és com a mínim, amenaçant. D’una banda serà el Tribunal Constitucional qui resolga sobre tres elements fonamentals de l’actual llei, objectes del Recurs: l’objecció de consciència del personal sanitari, l’autonomia de decisió de les menors de 16 anys i la regulació dels terminis per a l’avortament lliure. I d’altra banda, s’anuncia per part del Govern una limitació de l’autonomia de decisió per a les menors de 16 anys i, a més, una llei sobre protecció a “la família”.
La primera amenaça és el factible decisió a favor del Recurs del Tribunal Constitucional, donat el marcat caràcter conservador dels seus components, alguns, adeptes a l’Opus Dei i el PP. La potestat sobre el propi cos passarà de les dones a un tribunal, “casualment” format per homes en la seua majoria.
La segona amenaça pren forma en una desconfiança total per part del Govern cap a les joves, així com en una malversació de l’actual llei que, en el seu art. 13 del Títol II, estableix l’obligatorietat d’informar els progenitors, i només en casos de “conflicte greu, manifestat en el perill cert de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments, o es produisca una situació de desarrelament o desemparament” que estiguen prou fundats, es pot prescindir d’aquesta informació.
En aquests moments, a l’Estat espanyol segueix penjant sobre les dones una espasa de Damocles en la regulació de l’avortament, perquè aquesta no és només una qüestió política, ni electoralista, és una qüestió ideològica i “de profundes conviccions”: la consideració de la dona com a ens de ple dret o la consideració de dona com a subjecte passiu, instrument de reproducció, cuidadora de la seva progènie i sustentadora del sistema productiu capitalista i patriarcal, recolzat per l’Església Catòlica des dels seus orígens, com apologista i legitimadora moral d’aquesta teoria socioeconòmica.
El dret a l’avortament forma part dels drets reproductius de les dones, sent el fonament de molts altres drets que determinen la seva llibertat. De la mateixa manera que el dret al vot va ser la base material per a la nostra llibertat, la potestat per controlar la nostra maternitat ens proporciona l’impuls per a ser propietàries de les nostres vides.
Una societat que penalitza l’avortament és la que considera delicte a aquest i delinqüents als que opten per ell. Una societat que despenalitza l’avortament és la que considera que la maternitat mereix ser protegida mitjançant un sistema sanitari públic, gratuït i segur, que garantisca que s’exerceix en condicions desitjables i desitjades, i considera les dones com a responsables i propietàries de les seves vides i els seus cossos.
Per això, des de l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical, advoquem per una despenalització de l’avortament i avui més que mai reivindiquem:
Aquest setembre 28 estarem als carrers, defensant el nostre dret i el de totes les dones a un “AVORTAMENT LLIURE, SEGUR I GRATUÏT, LES DONES DECIDIM”.
Organització de Dones de la Confederació Intersindical