Notícies
Intersindical Dones i Intersindical Valenciana consideren el Reial Decret 902/2020 com a un avanç inajornable per acabar amb la bretxa salarial
Demanen l’aplicació immediata de la normativa, ja que els drets de les dones no poden esperar
Al País Valencià les dades oficials indiquen que tenim una bretxa del 22,4%, encara que els estudis feministes augmenten aquest percentatge en incloure també l’economia submergida i les hores directament no renumerades. Açò vol dir que les dones valencianes ens passem 82 dies treballant sense cobrar. Les causes d’aquesta desigualtat tenen els arrels en la divisió sexual del treball. Així, les dones fem un tipus de feines i els homes unes altres; ens ocupem de cuidar fora de casa amb remuneracions molt per baix de les nostres responsabilitats i dins de casa totalment debades; la parcialitat acaba sent l’opció majoritària per compaginar la vida familiar i laboral; tenim difícil accedir a llocs de responsabilitat… En definitiva, el nostre treball té pitjors convenis, està pitjor valorat, i, per tant, pitjor pagat.
Si mirem a les reivindicacions històriques de l’economia feminista per poder superar aquesta gravíssima barrera econòmica, una d’elles és l’establiment d’auditories sistemàtiques a empreses públiques i privades, mitjançant lleis digualtat retributiva. Els països on més reduïda és la bretxa així ho tenen i s’ha demostrat com una mesura molt efectiva pel que té de dissuasòria de conductes empresarials discriminatòries. Després de molts anys de lluita feminista, per fi veiem publicada a l’estat espanyola una Llei d’Igualtat Retributiva que, si bé no podrà solucionar a curt termini les discriminacions salarials que patim les dones, sí que està en la bona direcció per poder anar avançant.
Fins aquest moment, el principi d’igual retribució per treball de igual valor ja estava mencionat a l’article 28 de l’Estatut de Treballadores i Treballadors, que vincula a totes les empreses, independentment del nombre de persones treballadores, i a tots els convenis i acords col·lectius; i obligava a l’empresa a tindre un registre salarial. També teníem l’auditoria retributiva recollida en els Plans d’Igualtat d’empreses de més de 50 persones treballadores. Però, a pesar de tindre eixa igualtat formal reconeguda des de fa temps, les dades mostren que això no era suficient. Calia, doncs, anar un pas més enllà envers una veritable transparència retributiva i rendició de comptes constatable.
També és menester destacar que el nou reial decret menciona la no discriminació per tindre jornada parcial i estableix la tutela administrativa i judicial per poder aplicar sancions a qui incomplisca la llei, aspecte que pot dissuadir empreses no igualitàries per evitar multes. Per desgràcia, el patriarcat està tan instaurat en la nostra societat que calen mesures punitives per anar canviant dinàmiques discriminatòries.
Així, mateix, el reial decret apunta un altre concepte molt necessari per acabar amb una de les causes de la bretxa salarial: la valoració dels llocs de treball als convenis, que és on realment veiem que a les tasques que fem les dones no se’ls dona el mateix valor que a les tasques que fan els homes. I si no es valora com toca, tampoc no es paga com toca. En aquest sentit, els sindicats tenim la responsabilitat inequívoca d’impregnar la negociació col·lectiva de feminisme. Al reial decret només hi ha unes línies sobre la valoració, però als sis mesos de l’entrada en vigor, l’administració ha de publicar una ordre que ho desplegue. I ací ve la pega més gran.
Una norma com aquesta no es pot demorar perquè les dones i els nostres drets ja no podem esperar més. És per això que demanem al govern de l’estat que canvie la disposició addicional quarta perquè aquest reial decret entre en vigor immediatament, ja que no n’hi ha cap justificació sòlida perquè hagem d’esperar sis mesos. Aquest retard és fruit de la pressió per la part empresarial, amb l’argument que necessiten temps per realitzar els treballs previs: això denota, sense dubte, que les confederacions empresarials que ostenten la representació majoritària no han estat preocupades per la igualtat. Per tant, apel·lem a la responsabilitat del govern estatal per posar tots els mitjans necessaris per garantir els drets laborals de les dones des de ja, sense més dil·lació. Si altres normatives laborals que han suposat friccions amb la patronal han entrat en vigor el dia de la seua publicació al BOE, perquè no aquesta?
Intersindical Dones i Intersindical Valenciana estarem especialment vigilants perquè es complisca i desplegue la nova llei i ens posem a plena disposició de la classe treballadora per aconseguir una igualtat retributiva real entre dones i homes.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús