#EconomiaFeminista
Amb la participació de més de tres-centes persones, s’ha celebrat els dies 3, 4 i 5 d’octubre en la localitat de Carmona (Sevilla). Per Intersindical han assistit Adel Francès -responsable d’Acció Sindical- i Macu Gimeno -Coordinadora de l’Àrea de la Dona-. Aquesta quarta edició del Congrés és un referent en l’economia feminista en la recerca d’alternatives a l’austericidad de les polítiques neoliberals de retallades de drets i serveis públics.
Cercar estratègies i consensuar una reforma per al canvi del model social
En el debat final del Congrés, conclusions i agenda, Lina Gálvez (Universitat Pablo d’Olavide de Sevilla, GEP-Po i Comité organitzador del Congrés), ha dit que aquest ha estat valorat molt positivament pel fet d’obrir-ho a a altres àmbits fóra de l’universitari, la qual cosa ha possibilitat l’assistència d’altres persones, no necessàriament economistes.
Respecte a les conclusions del Congrés, que s’han estructurat en les àrees de comunicacions, formació, acció política i plenaris. Algunes de’elles:
- La igualtat com una cosa sectorial no funciona, qüestionem el model perquè és desigual. Apostem per la transversalitat i per la sostenibilitat de la vida en el centre de tot. L’equilibri persones-gènere ha d’estar en el centre de l’agenda, entenent el seu significat i com es concreta. Política i economia van unides. Hem de reivindicar una vida digna, en bones condicions, ja que l’actual model està en crisi.
- El feminisme és imprescindible per aquest canvi de model. Per a l’enriquiment s’han de redistribuir els temps, frenar l’actual model de desenvolupament posant l’accent en ciutats sostenibles, mobilitat, ecodependencia, ecociudadanía, etc.
- Necessitat de repensar termes com a igualtat o despatriarcalització de la societat, també de revisar les prioritats feministes. L’objectiu és l’eliminació de la divisió sexual treball.
- Hi ha que repartir realment la cura de les persones, que actualment segueix sent assumida per les dones. Hem de implicar als homes, ensenyar en coresponsabilitat. L’‘Administració Pública ha de garantir aquest repartiment, el control de la cura, amb participació i seguiment de la ciutadania.
- Hi ha que fomentar altres formes de relacions, de treballs, de cura de les criatures, majors i dependents. Cal fomentar comunitats de majors, bancs de temps, cooperatives, etc.
- Cal reformar dels permisos per naixement i adopció, que han de ser iguals per a ambdós progenitors i remunerats al 100%.
- És necessari restituir l’Estat del Benestar i les polítiques públiques que garantisquen els drets i l’avanç en la igualtat de gènere. Atenció i ajuda a les persones majors i depenents i les Escoles Públiques infantils 0-3.
- La població no té que pagar un deute il·legítim del qual no és responsable i que no va a millorar la seua condició de vida. La societat patriarcal té un deute històric amb les dones pel seu treball de cura de les persones. Són necessàries accions col·lectives, socials, de tot tipus. Acció directa o consum, producció, organització social. Més possibilitat d’assemblea ciutadana, clau els moviments socials.
- Cal estudiar què ofereix el mercat de treball a les dones, estudiar diferents treballs amb un sol enfocament. Repartir el treball remunerat i el de cura. Rebaixar la jornada laboral. Establir l’eliminació d’incentius econòmics que releguen a la dona a l’àmbit domèstic. Recolçar i visibilitzar a les empresàries, exigir el compliment llei titularitat compartida en explotacions agricoles i ramaderes, etc.
- És imprescindible la perspectiva de gènere i de noves masculinitats en les polítiques de desenvolupament i cooperació. Cal apostar per un model de desenvolupament sostenible i amb aliances entre els sectors privats, governs, etc. Necessitat repensar els impactes de gènere i propostes d’accions. Prioritats feministes.
- Educació en igualtat, coeducació, imprescindibles per al canvi social. Cal analitzar les pràctiques educatives que estem fent, ensenyar les seues potencialitats a les xiquetes, ensenyar a pares i mares a reforçar i creure en elles. Implantar assignatures amb matèries específiques de gènere.
- Cal establir aliances i pactes feministes. Cercar estratègies i consensuar una reforma per al canvi del model social. El Moviment Feminista es agent actiu clau en la construcció del pensament. Però també cal crear espais d’interacció i aprenentatge amb els diferents moviments socials i feministes, entre ells i amb altres plataformes. La referència ha de ser les alternatives des de l’Economia Feminista.
- Reforma o revolució? Estem en constant transformació, en un punt que requereix respostes immediates i avançar a altres llocs. Només si ens fem responsables de la posició que ocupem serem protagonistes del canvi. Aquesta idea ens dóna la força per a la desobediència. Com revisar la construcció de la masculinitat i la femineidad, què considerem necessaris per a la vida, etc. Hem de trobar la connexió entre les coses materials i les subjectives.