Notícies
Lidia Falcón O’neill va presentar el seu llibre “La pasión feminista de mi vida” a la nostra seu
El llibre ha estat presentat per primera vegada a València
El 27 de juny Lidia Falcón va presentar la seua darrera obra “La pasión feminista de mi vida”, a la seu d’Intersindical. Una activitat organitzada per Intersindical Cultura i l’Àrea de la Dona, per a la qual contarem amb dues dones excepcionals del món de l’ensenyament i les lletres: Rosa Roig i Rosa Solbes.
“El feminismo no empezó para mí en 1975, como cuentan que les pasó a otras compañeras de activismo..
Lidia Falcón O’neill és advocada en exercici, especialitzada en Dret Laboral, Polític i Matrimonial, però també és Escriptora, doctora en Filosofia, Llicenciada en Art Dramatic i Periodista. Autora d’una extensa obra d’assaig sobre feminisme, autobiogràfica, novel·la, poesia i teatre. Articulista en premsa escrita, col·laboradora en diferents Ràdios i Televisions, Lidia continúa més activa que mai en les seues denúncies contra les violències exercides contra les dones i la defensa de les persones oprimides. Des d’aquesta defensa, va considerar sempre les dones com a clase social: oprimida i maltractada al llarg de la història.
Fundadora de les revistes “Vindicación feminista” i “Poder i Llibertat”, així com del club Vindicación i del Partit Feminista d’Espanya, testimoni d’excepció dels esdeveniments que conmocionaren a Espanya en la segona meitat del segle XX, en els quals es va implicar de forma voluntària, és tot un exemple de lluita pels drets de les dones.
Va començar l’acte amb la intervenció de l’escriptora Rosa Roig, docent lligada a l’STEPV des que va començar a treballar, diguent que a les pàgines de La pasión feminista de mi vida, ha trobat “las unas y las repetidas” a les quals fa referència Lidia en la seua poesia que encapçala el llibre, però també moments de la seu vida, que ni recordava. També, com Lidia, el mensyspreu i la desconfiança de les dones que militaven en partits de l’òrbita comunista, la primera vegada que va participar en un 8 de març, en Sueca, unides les dues amb aquesta sensació “ Ellas, eran las comunistas y ..nosotras las señoritas burguesas”. Rosa va referir-se també a la forma absolutament descarnada amb què Lidia explica els fets i les actituds dels partits polítics, sobretot del PSUC i del PCE, que li porta a recordar a una altra dona, Maria Antonietta Macciocchi, que també buscava la veritat i va ser expulsada del PCI.
Podeu llegir el text sencer de la seua intervenció al seu blog: http://vidapervida.blogspot.com.xn—s-9fa/
I d’altra banda, Rosa Solbes, coneguda periodista, guardonada amb diferents premis per les seues denúncies a la ultradreta i la seu defensa dels drets de les dones, va fer la seua presentació diguent que és precisament aquesta defensa la que fa que et sentes al costat de Lidia, encara que la lluita haja estat diferent.
La periodista va fer un repàs dels diferents capítols del llibre, resaltant que l’autora escriu des de la passió però acompanyada de la raó. Una de les cites que Rosa va escollir del llibre és aquesta que forma part de la tesi del Partit Feminista:
“Porque se han concluído los tiempos en que las mujeres eran el segundo sexo, las locas, las sufragistas, las reformistas o las dulces compañeras de los hombres, que humildemente unas veces y rabiosamente otras pedían ventajas para su sexo. Porque hoy ya no somos un sexo, ni un género, ni las esposas, ni las amantes de los hombres, ni las madres de nuestros hijos. Hoy somos una clase en lucha.”
Lidia Falcón en la seua intervenció no es va centrar exclusivament en el llibre, també va parlar de la necessitat d’instaurar la República per a un veritable canvi. Una República que ens va ser arravassada, una guerra i una cruel dictadura que es va cobrar tantes víctimes i que va suposar una reculada brutal sobretot per a les dones, relegades de nou a l’àmbit domèstic, sotmeses a pares, estat i església.
Ens va parlar de la decepció que va patir en els diferents Fòrums de la Dona i dels pocs avanços operats en els nostres drets. En molts casos reculades. Segons Lidia el feminisme ha aconseguit avanços importants en i l’àmbit social o cultural. Però el món de la política i l’economia, veritablement necessari per a un canvi de model social, segueix sent dels homes. Les dones que tenien ambició política van abandonar prompte el Moviment Feminista per a ingressar o regressar a un partit. Partit on segueixen adoptant un paper secundari, on la problemàtica específica de les dones segueix sent oblidada i quan es recorda és perquè és políticament correcte, però no hi ha un veritable compromís en la lluita contra la discriminació, per la igualtat real i efectiva.
La creença que la igualtat entre els sexes ja s’ha aconseguit, l’ús de paraules que invisibilitzen les dones, el feminisme o fins i tot l’avortament, al qual ara es denomina IVE, per a Lidia demostra que gran part de la societat considera que hui en dia el feminisme ja no és necessari. És com una relíquia, una cosa del passat. Per això es ningunea i silencia. No obstant això, el feminisme és més necessari que mai. L’única opció política per a un veritable canvi social
Lidia ho deixa bé clar en el seu llibre:
“El feminismo no empezó para mí en 1975, como cuentan que les pasó a otras compañeras de activismo… para mí y todas las mujeres de mi família, en la que únicamente ellas habían sobrevivido a la masacre de la guerra civil… el feminismo era el fundamento de la justícia y la dignidad de todos los seres humanos. ¿Y cómo renunciar a los principios que justifican la propia vida, sin sentirme yo misma rebajada a la condición de persona?”
Podeu veure la presentació sencera en aquest vídeo gravat per Maria Angeles Bustamante:
També podeu veure fotos de l’acte ací,
cedides per Àngela Escribano i Gràcia Ausiàs.
Normes d'ús