Arribem a aquest 8 de març fent recompte d’un any d’importants reculades en els nostres drets. Un annus horribilis de retallades en prestacions i serveis que ens han deixat en mans dels violents masclistes i ens han carregat de més treball d’atenció a les persones, base de l’estat del benestar. Un any en el qual continuem sent més aturades, més treballadores precàries que pateixen la discriminació salarial, que cobren menys que ells pel mateix treball. Un any en què les dones majors cobren pensions de misèria i sovint mantenen la familia amb aquest sol ingrés.
la societat pateix un mal endèmic, una malaltia impossible de curar si no s'escolta el feminisme.
Si la igualtat entre els sexes alguna vegada ha sigut un punt en l’agenda d’algun govern, és clar que al del Partit Popular no li interessa en absolut. Una mostra és la falta de referència en el discurs del president en el debat de l’estat de la nació. Només va dir que la contrareforma de la llei de l’IVE continuarà avant. La ideologia ultraconservadora del govern, aferrat a valors patriarcals i a la moral catòlica més inquisitorial, es descara cada dia més.
Ens han exclòs de la reproducció assistida en la sanitat pública si som parelles de lesbianes o dones soles. Ens volen imposar una maternitat forçada amb una contrareforma de la Llei de l’IVE retrògrada, feixista, que vol acabar amb tots els nostres drets reproductius i la llibertat de decidir sobre els nostres cossos, i deixar-nos sense veu.
La violència masclista augmenta i el govern segueix retallant en prevenció i assistència, i ens amaga les xifres per a dir que ha baixat. S’imposa la custòdia compartida, una altra forma de perpetuar la violència sobre les dones i les criatures.
Se subvencionen escoles que segreguen per sexe i s’eliminen els continguts coeducatius.
Les màfies d’explotació sexual s’assenten i incrementen els guanys a força de traficar en dones i xiquetes amb el beneplàcit del govern, que premia els proxenetes i s’encrueleix amb les víctimes.
Sí, estem en una societat patriarcal, no ha canviat el model. Però ha empitjorat, la societat pateix un mal endèmic, una malaltia impossible de curar si no s’escolta el feminisme. L’únic que pot curar-la.
Hem d’acabar amb la divisió sexual del treball, replantejar l’actual sistema productiu, repartir el treball remunerat amb la reducció de jornada que permeta conciliar el món públic i el privat. Són necessaris els permisos per naixement iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per a ambdós progenitors. L’escola pública, laica i coeducadora per a previndre futurs comportaments violents. És més necessari que mai fer del terrorisme masclista una qüestió d’estat, desenvolupar i aplicar la llei integral contra la violència de gènere.
Visibilizar les dones en la història, fomentar l’accés en els processos de presa de decisions. Respectar i educar en la igualtat i la diversitat de persones i relacions, transformar el component de poder actual fruit del patriarcat.
Perquè no volem viure en aquesta societat malalta, som conscients que el camí cap a un estat del benestar que assegure els drets i l’avanç en la igualtat de gènere només pot passar pel feminisme.