Aquesta nit, de nou, un delinqüent masclista ha assassinat una dona
Ja són 32 els assassins de les seues parelles o exparelles. Però aquest no és un tema objecte de portades en la premsa, ni tampoc objecte de l’indignació social.
No fa falta ser feminista per cridar en contra de la violència masclista. Ni tampoc ser dona.
La violència masclista no és un problema de les dones. És el primer i més greu problema d’una societat malalta, que permet que les dones seguisquen patint discriminacions i maltractaments en tots els àmbits de la vida, que acaben assassinades a mans de delinqüents masclistes.
L’assassinat pel fet de ser dona és la primera causa de mort prematura d’aquestes. Un assassinat per violència masclista és una mort anunciada que -no obstant això- no som capaces de detenir. No som capaces de detectar les agressions físiques i psicològiques que estan patint les nostres mares, filles, germanes, amigues, veïnes, companyes, àvies, ties… o si ho fem, preferim ignorar-les i seguir amb el nostre dia a dia. Perquè ja tenim prou amb això, amb mirar de pagar les factures, buscar treball, tindre què menjar per a les nostres criatures, pagar la hipoteca. Massa problemes, massa crisi per a posar la nostra atenció en aquest “problema” que ens sembla tan aliè, tan llunyà.
Doncs, no. La violència masclista és el nostre problema, de totes i tots. Mentres continuem sumant més i més assassinats no podem pensar en una societat justa. Per això cridem hui i sempre PROU DE VIOLÈNCIA CAP A LES DONES. NO MÉS AGRESSIONS, NO MÉS MORTES! NO ET CALLES, CRIDA I INDIGNA’T!!!
quisiera poder enviaros , un documento que esplica , mi situacion Gracias
Claro Carmen, ahora te ponemos un correo con la dirección.