Per més que hagen passat 65 anys de la Declaració Universal de Drets Humans, cada dia tenen lloc incompliments i atemptats contra els drets humans; i, com sempre, les dones són les més perjudicades.
se’ns persegueix per la nostra opció sexual o de gènere
Així, arreu del món, les dones seguim patint la desigualtat de gènere, la pobresa, la discriminació i invisibilització, les diferents formes de violència contra els nostres cossos. Tortures, violacions, abusos, vexacions, mutilacions, agressions pel fet de ser dones i que tenen el màxim exponent en el feminicidi. Se’ns capta, enganya i segresta, som víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual o laboral. La cosificació creixent dels nostres cossos, una forma de violència de gènere, envaeix tots els àmbits de la societat.
Som privades de la llibertat de decidir sobre la maternitat, se’ns persegueix per la nostra opció sexual o de gènere, se’ns mutila i margina al·legant raons culturals, se’ns impedeix la participació en el procés de presa de decisions en tots els àmbits. No tenim dret al descans perquè els treballs domèstics i de cura de les persones continuen sent cosa nostra.
A l’Estat espanyol, les dones migrants indocumentades són privades de llibertat i se’ls reclou en centres d’internament per a estrangers. El govern del Partit Popular segueix retallant els nostres drets, en molts casos responent més prompte a una qüestió ideològica que no a un estalvi econòmic. Se’ns vol llevar la independència i sotmetre’ns a la tutela masculina que decidisca per nosaltres si volem o no ser mares. Som iguals davant la llei, però se’ns impedeix accedir a la justícia si no tenim recursos per a pagar-la. A les dones se’ns reserva el treball precari, la discriminació salarial i la falta d’oportunitats laborals i, a més, se’ns impedeix l’accés als llocs de decisió en tots els àmbits. Governs central i autonòmic continuen retallant i deixant milers de persones al carrer, sense faena. La feminització de la pobresa és cada vegada major, sobretot en les famílies monomarentals o les dones majors que cobren pensions de misèria.
El dret a un nivell de vida adequat que garantisca la salut, el benestar, l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials és una utopia amb aquest govern, que ha desmantellat totalment l’estat del benestar, que prioritza el pagament del deute extern i l’anomenat rescat bancari sobre els serveis públics, els interessos econòmics enfront del dret a la salut.
Assistim a la disminució de la qualitat de l’ensenyament, a la segregació per sexes i la falta d’igualtat a les aules. La coeducació és una altra utopia més que queda fora dels seus interessos. Com també l’accés a la cultura, a les arts, al progrés tecnològic.
Per tot, aquest Dia de les Dones estem més unides i fortes en la lluita feminista per aconseguir que es complisca el que estableix aquella declaració i per revindicar que els drets de les dones són drets humans.