Estem en la setmana del dia internacional de les Dones. Dies d’actes commemoratius, de jornades, de xarrades, exposicions o conferències recordant aquesta data. Enguany, les convocatòries recorden majoritàriament l’ofensiva patriarcal del govern, especialment contra els nostres drets sexuals i reproductius.
Una altra dona de 76 anys assassinada per la seua parella
Recordem que el 8 de març se celebra en record d’aqueixes 140 obreres mortes en l’incendi de la fàbrica on treballaven a Nova York. Per açò moltes dones entenen que aquest dia no pot ser festiu.
No obstant això, unes altres entenen que la sororidad, la lluita i la resistència entre totes ha de tenir una recompensa. Tenim ganes de reir i abraçar-nos, de sentir que demà és el nostre dia, d’ocupar els carrers i cridar les nostres consignes.
Tots els dies tenim motius per a cridar, indignar-nos, plorar. La nostra ràbia i indignació per la violència masclista no se cenyeix a un dia, el 25 de novembre. Perquè dia a dia els masclistes assassins segueixen acabant amb la vida de tantes dones que demà no podran estar amb nosaltres en els carrers.
Demà eixes 18 dones assassinades per les seues parelles o exparelles estaran molts presents en les nostres marxes feministes.
La última, de 76 anys, assassinada per la seua parella ahir en Chiclana. Per ella, per totes les que ja no estan amb nosaltres, les que pateixen violència. Prou de masclisme assassí.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/06/actualidad/1394135888_912161.html