Drets
“Si les dones no podem accedir a l’educació i al treball com els homes, mai no tindrem una vida digna”
Milagros, activista colombiana pels drets humans de les dones
A Milagros li agrada recórrer els carrers de València i fotografiar alguns dels seus racons més emblemàtics. Ella és una de les dos persones que viu a la nostra terra des de principi d’any, apadrinada per les entitats que formen part del Programa de Protecció Integral de Defensores i Defensors dels Drets Humans, entre les quals està la Intersindical. A Colòmbia van posar preu al seu cap per la seua lluita en favor de les dones més desafavorides. A pesar de la distància, la por i la precaució l’obliguen a amagar el rostre i maquillar-se el nom.
La vida de Milagros no ha sigut fàcil. Segurament per arrossegar tres caracteristiques que et marquen des del bressol: ser pobre, indígena i dona. Va nàixer enmig del Valle del Cauca, en la costa del Pacífic, en una població amb aroma de cacao, chontaduro i borojó. Es va casar ben jove, a penes tenia 17 anys. El matrimoni va viure en diverses ciutats fins que es van establir molt a prop de la frontera amb Equador. “És una zona rica en or, però també en misèries i injustícies, ja que els enormes recursos naturals se’ls emporten empreses sense rostre ni ànima”.
Amb els estalvis que tenien van muntar dos negocis: un restaurant i un saló de bellesa.“La vida ens somreia, però de la mateixa manera que ocorre amb el clima canviant de la selva, prompte aparegueren núvols negres”. A banda de l’or, la zona on vivien reuniex les característiques adequades per al cultiu de la coca. La ciutat, a més, a través del riu, té connexió amb l’oceà, fet que la converteix en una de les vies que empren els narcos per al tràfic de drogues. Per aquesta raó, la guerrilla i els paramilitars es disputen el territori. Una situació de guerra oberta que genera multitud de víctimes entre la població civil.
La violència paramilitar
En aquells anys, els paramilitars del Bloque controlaven la zona. Per garantir ‘la seguretat’ de cada negoci, els cobraven un impost, la vacuna, com es diu a Colòmbia. Una extorsió que, depenent de la situació econòmica, podia ser més o menys alta. Milagros i el seu marit començaren pagant al voltant de 500.000 pesos mensuals (uns 120 euros). Però, a poc a poc, la quota va pujar fins multiplicar-se per dos i per tres. La situació va empitjorar quan començaren els enfrontaments amb la guerrilla, ja que els negocis hagueren de tancar. Milagros i Dario no podien afrontar els pagaments que els exigien. Per tant, les represàlies no tardaren a produir-se. Uns homes armats s’emportaren Dario i demanaren un rescat de 130 milions de pesos (uns 30.500 euros).
Milagros, després de malvendre el poc patrimoni que tenia, va aconseguir reunir al voltant de 70 milions (16.400 euros). I eixe mateix dia, amb la seua filla de cinc anys d’una mà i una bossa amb els diners en l’altra, es va plantar en el quarter general dels paramilitars. El comandant del Bloque no només es va quedar amb els diners i amb totes les joies de Milagros, sinó que els va confiscar els dos negocis. I, allí mateix, davant de la seua filla, la va forçar sexualment per cobrar-se el que considerava que faltava per saldar el deute. “Com al principi m’hi vaig negar, em va pegar una manotada a la boca i em van saltar quatre o cinc peces dentals. Amb la boca sagnant, vaig haver de satisfer els seus desitjos”. Els abusos sexuals es van prolongar durant els 6 mesos següents. El líder dels paramilitars aprofitava per violar-la cada vegada que Dario abandonava la ciutat per haver de treballar. “Tenia molta por i les autoritats no feien res per protegir-nos perquè estaven a sou dels paracos.”
La guerrilla assassina el seu marit
Després d’una temporada llarga fora de la ciutat, també plena de dificultats, la família va tornar-hi l’any 2004. Una vegada més havien de començar de zero. Pensaven que, per fi, tindrien la sort de cara. Els guerrillers de l’ELN s’havien fet amb el control de la zona i havien acabat els enfrontaments. Però devia tractar-se d’eixa calma aborronadora que precedeix les pitjors tempestes. L’exèrcit va dur endavant una operació antidroga que va deixar malparada la guerrilla. L’ELN va acusar Dario d’haver sigut un dels informants del govern. Als pocs dies un sicari va executar la sentència. “La nit anterior la vaig passar entre malsons. Com si algú del més enllà volguera avisar-me. Però no vaig fer cas. I l’endemà Dario va morir als meus braços.”
La mateixa Milagros va haver d’abandonar la ciutat per les amenaces de la guerrilla. Una ombra sinistra que no va deixar de perseguir-la en tots els llocs on va intentar refugiar-se. Finalment, va arribar a Bogotá on gràcies al suport de la Unidad para las Víctimas va poder empoderar-se i tirar endavant. “Gràcies a elles em vaig formar i vaig començar a treballar en diverses iniciatives en favor de les dones.”
En el centre de la diana
Fruit d’eixa experiència, en 2017 va fer una passa més i va crear la seua pròpia organització. “La majoria de les dones encara viuen subjugades a l’home. Cal revertir la situació. Les dones han de tindre les mateixes possibilitats que els homes per accedir al treball i a l’educació. D’una altra manera, mai no podrem tindre una vida digna.”
Però aquesta lluita no sempre agrada als poderosos. Els senyors de les pistoles, en connivència amb les autoritats -que miren cap a un altre costat- les han posat en el centre de la diana, a elles i a les seues famílies. “Per defensar l’empoderament de les dones ens han amenaçat, ens han ‘convidat’ a abandonar la ciutat i, fins i tot, han intentat assassinar-nos”. Ameneces que, fins i tot, han travessat l’Atlàntic.
Programa Integral de Protecció de les Defensores dels Drets humans
València ha sigut per a Milagros un bàlsam, un parèntesi entre morts i amenaces. Una glopada d’aire fresc per, quan torne a Colòmbia, continuar amb la lluita pels drets de les dones, la vida de les quals, sovint, val menys que mig quilo de frijoles. Ací, les campanes de dol que succeeixen als trets a boca de canó, tan tristament habituals al seu poble, són només ecos i gemecs de fantasmes que la desperten enmig dels malsons de la matinada. Des que va arribar, en el mes de gener, tot són paraules generoses per a les entitats que han fet possible la seua estada a la nostra terra. “M’he sentit acompanyada i estimada. A més, he pogut ampliar la xarxa de contactes que tenia amb nombroses organitzacions feministes. Ja ens estem posant d’acord per treballar en programes conjunts quan torne a Colòmbia.” Un dels somnis de Milagros seria que en totes les escoles, des dels primers cursos, es treballaren qüestions d’igualtat perquè canvie la mentalitat masclista que predomina en la societat colombiana.
La COVID-19 a Colòmbia
L’estança de Milagros a València ha coincidit amb l’esclat mundial de la pandèmia de la COVID-19. La malaltia s’ha emportat desenes de milers de vides a Espanya i al seu país la situació encara pot ser més dramàtica, per la debilitat dels sistemes de protecció social. “La COVID-19 s’acarnissarà amb la població més vulnerable, en especial amb les dones. La majoria no tenen un treball digne. Viuen del menjar que venen diàriament. Aleshores, per no morir de fam, s’arrisquen a contagiar-se, a pagar una multa o, fins i tot, a morir.” Cal tindre en compte que en les zones del país que controlen els grups paramilitars, tot aquell que desobeeix l’ordre de romandre a casa pot pagar-ho amb la vida. De fet, aquests grups armats estan aprofitant la pandèmia per reprimir les organitzacions que treballen pels drets humans dels col·lectius més desafavorits.
Per aquest motiu, la Intersindical Valenciana ha obert un compte bancari per a donar suport a l’associació de Milagros. En concret, es pretén ajudar unes 130 dones que viuen en diverses comunitats del centre del país.
Quan Milagros torne a Colòmbia, ho farà amb les forces renovades i amb la motxilla plena de vivències, nous aprenentatges i més eines per continuar lluitant en favor de les dones i contra les injustícies. Però també amb por, no cal amagar-ho, perquè els que empunyen les pistoles no consenteixen que els duguen la contra. Cal tot el nostre compromís perquè la consciència global no tanque els ulls davant el drama quotidià que viuen milions de dones arreu del món.
Normes d'ús