Drets
Sindicats de tot el món exigeixen justícia i referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí
Les organitzacions sindicals que subscrivim aquest escrit, exigim el cessament immediat de totes les violacions que s’estan duent contra els drets del poble sahrauí per part del Regne del Marroc, amb la complicitat d’alguns estats amb interessos en el conflicte i la passivitat de els organismes internacionals, que no posen els mitjans per a complir sobre pròpies resolucions.
Han passat ja més de 130 anys des que el Sàhara Occidental fora ocupada pel Regne d’Espanya, que el va abandonar amb la signatura de l’Acord Tripartit de Madrid, entre Espanya, Marroc i Mauritània, del 14 de novembre de 1975 (sense comptar amb la participació del poble sahrauí i violant la legalitat internacional). Mauritània va renunciar a la part del Sàhara Occidental que s’hi havia repartit prèviament amb el Marroc, en acord de pau amb el Front Polisari. Marroc, en canvi, es va annexionar aquesta part i va començar l’ocupacio del territori. En ple segle XXI, el Sàhara Occidental és uns dels darrers territoris colonitzats del continent africà, amb l’ús de la força i contra la voluntat de la seua gent.
Els drets del Sàhara Occidental estan avalats per múltiples resolucions d’organismes internacionals, entre les quals s’ insta Espanya a que aplique la Declaració d’Independència i el dret a la lliure determinació del poble sahrauí, entre altres exigències; com així també múltiples declaracions fetes pels organismes internacionals. Així i tot, passats ja més de 45 anys, observem amb indignació com la impunitat se sobreposa a la raó i la legalitat, malgrat tots aquests anys de resistència pacífica el poble sahrauí.
Com a representants de la classe treballadora i, en conseqüència, de les classes populars, exigim el cessament de les constants violacions dels drets humans fonamentals, i els drets col·lectius d’aquest poble. 45 anys veient ocupades les seves terres, sembrades de mines i travessades per un mur de 2720 kmts., Que va patir 16 anys de guerra, que ha patit massacres, com la de Mdreiga, que va ser bombardejat amb napalm i fòsfor blanc (tots dos il·legals), que s’ha vist en la necessitat d’exiliar-massivament als campaments de Refugiats de Tinduf, i això mentre que la població sahrauí que viu a l’interior està patint desaparicions forçades, repressió, maltractaments i empresonament de presos polítics, que són torturats en les presons del Marroc.
El poble sahrauí viu de la solidaritat, en condicions extremes de pobresa, mentre els seus recursos són espoliats per la potència colonitzadora i les empreses transnacionals. Porta anys observant pacíficament com qualsevol missió internacional per resoldre el conflicte és boicotejada pel Marroc i com la MINURSO, lluny de complir la seva comesa, segueix bloquejada per decisió de certs estats membres de el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Els últims esdeveniments incrementen la nostra preocupació. La ruptura de l’acord de pau entre les dues parts, per la incursió de tropes marroquines en territori sahrauí per reprimir a la seva població, el reconeixement de l’Administració Trump del territori sota la sobirania del Marroc, saltant-se la legalitat internacional, les declaracions de representants diplomàtics del Marroc reclamant la sobirania sobre el Sàhara, els interessos estratègics i econòmics d’alguns estats, com França, les Monarquies àrabs, els EUA o Israel mateix, i el silenci i passivitat d’un actor fonamental com és l’Estat Espanyol, potència administradora, després de la descolonització, els successius governs (també l’actual) es vénen desentenent de la seva antiga colònia i el seu poble, plegats a un altre tipus d’interessos econòmics i estratègics -relacionats amb els fluxos migratoris amb els que el Marroc “compra” la seua complicitat-, no semblen augurar una justa solució a aquest conflicte.
Per tot això, ens dirigim a les instàncies que tenen una major responsabilitat en el conflicte, l’Organització de les Nacions Unides, la Unió Europea, el President dels EUA, la Unió Africana i el govern d’Espanya perquè donen compliment a les resolucions internacionals abans esmentades i posen en marxa els mitjans necessaris per celebrar com més aviat el Referèndum d’Autodeterminació del Sàhara Occidental.
Així mateix, i com a part del procés, exigim:
• La immediat alliberament dels presos i preses polítics sahrauís al Marroc, condemnats amb judicis irregulars i sense garanties.
• Immediata alliberament dels territoris ocupats i desaparició del mur il·legal en els mateixos.
• Cessament de les agressions i la repressió contra la població sahrauí.
• Dret del poble Sahrauí sobre els seus recursos naturals, miners, pesquers, etc. i cessament de la violació de la mateixa, tal com va sentenciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
• Desmentit de l’última Declaració de Donald Trump sobre la sobirania del territori del Sàhara Occidental, i respecte del nou president, Joseph Biden, a les resolucions internacionals al respecte.
• Exigim el compliment, per part del Regne d’Espanya, de les successives resolucions de l’ONU, i en especial, l’última abans esmentada de desembre de l’any 2020.
· Execució immediata, per part de la MINURSO, de la missió que li va ser encomanada: la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Sàhara.
• El poble sahrauí mai renunciarà als seus drets i que, sense una solució que contemple aquestes demandes, la zona estarà sempre en conflicte amb risc per a les vides i la pau allà, i per a la prosperitat de tots dos pobles.
És per això que esperem siguen ateses aquestes demandes, com a única solució justa i pacífica, que exigim per la via diplomàtica i siguen promogudes totes les accions encaminades al seu compliment.
Signen:
UGTSARIO, del Sàhara Occidental
Intersindical Valenciana, País Valencià
CIG, de Galiza.
CTA Autòoma, de Argentina
Unión Syndicale Solidaires, de França.
Intersindical-CSC, de Catalunya.
LAB, del País Basc.
CUT, de Aragó.
Confederación Intersindical, de l’estat espanyol.
CUT, de Brasil
CUT Auténtica, de Paraguai
CUT, de Colòmbia
CTA de los Trabajadores, d’Argentina.
FRUGA, de Galiza.
SLG, de Galiza.
SOGAPS, de Galiza.
FSOC, de Canàries.
ESCULCA, de Galiza.
CUT, de Xile
CGTP, de Perú
ELA, del País Basc.
CST/JBE, de Nicaragua.
BLLAHWU, de Butsuana.
BOFEPUSU, de Butsuana.
SAT, de Andalusia.
STEILAS, del País Basc.
UITBB, Federació Internacional de Sindicats de la Construcció (de la FSM)
FUS, de Uruguai
ESNA (Encuentro Sindical Nuestra América).
PIT-CNT de Uruguay.
The Norwegian Union of Municipal and General Employees- Fagforbundet (Sindicato de Empleados Públicos Municipales y Generales), de Noruega.
Intersindical Canaria, de Canàries.
REDH, capítol Honduras.
CTB de Brasil
USO d’Espanya
CUT, de Galiza.
Corriente Sindical Carlos Chile, d’Argentina.
CGTP-IN, de Portugal.
PCOA (Plataforma de la Clase Obrera Anti-imperialista).
Observatorio de los Pueblos, de Veneçuela.
Fundación Pueblo Constituyente, de Veneçuela.
Sindicato Nacional de la Gran Misión Vivienda, de Veneçuela
Federación Panchipriota del Trabajo (PEO), de Xipre
United Union Aotearoa / NZ, d’Australia.
UGTA d’Argèlia.
ULNM, de Mauritania.
USTM, de Mauritania.
CMLT, de Mauritania.
UNTS, de Mauritania
CMS, de Mauritania.
UNSA, de Mauritania.
UPTM2, de Mauritania.
UITM, de Mauritania.
UETM, de Mauritania.
UMT, de Mauritania.
Australian Council of Trade Union (ACTU), d’Austràlia.
The Australian Workers Union (AWU), d’Austràlia.
Maritime Union of Australia (MUA), d’Austràlia.
Normes d'ús