Laboral
Situació de les treballadores i els treballadores sahrahuís en els territoris ocupats pel Marroc
Apel·lem urgentment a tots els sindicats internacionals perquè ens acompanyen en aquestes circumstàncies especials, marcades per la pandèmia del COVID 19, per a condemnar les violacions perpetrades pel règim marroquí contra els drets de les treballadores i els treballadors sahrauís en la part ocupada del Sàhara Occidental.
El Sàhara Occidental posseeix ingents recursos naturals i pesquers que són espoliats sistemàticament pel Marroc, en clara contravenció dels pactes i decisions internacionals relatives als Territoris No Autònoms pendents d’exercir el dret a la lliure determinació.
L’Assemblea General de les Nacions Unides afirma reiteradament que l’explotació i el saqueig dels recursos naturals dels Territoris No Autònoms posa en perill les terres d’aquests últims, la seguretat i prosperitat dels seus habitants i frena els esforços per a eliminar el colonialisme i la discriminació racial, vulnerant, per tant, els principis de la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions pertinents de les Nacions Unides.
L’any 2002, el llavors Sotssecretari General d’Assumptes Jurídics i Assessor Jurídic del President del Consell de Seguretat, Hans Corell, va afirmar en una OPINIÓ CONSULTIVA que les autoritats que administren els Territoris No Autònoms han de complir dues condicions bàsiques per al compliment del Dret Internacional si desitgen explotar els recursos naturals d’aquests últims:
-Primer que els recursos s’usen en benefici de les poblacions autòctones de la regió.
-En segon lloc, que l’aprofitament d’aquestes riqueses siga amb el consentiment dels representants legítims d’aquestes poblacions.
En 2015, la Unió Africana va emetre un dictamen relatiu als recursos naturals del Sàhara Occidental en el qual afirma que l’Estat marroquí viola el dret internacional en aquesta matèria i continua explotant els recursos naturals del Sàhara Occidental, sense comptar amb el beneplàcit del poble sahrauí, legítim propietari de la sobirania del Sàhara Occidental que, a més, es troba dividit en dues parts a causa del mur marroquí, la qual cosa constitueix un gran obstacle perquè les persones puguen tindre accés a les seues pròpies riqueses.
Amb el saqueig dels recursos sahrauís, el Marroc desobeeix constantment els reclams de l’Assemblea General de les Nacions Unides que insisteix que totes les activitats econòmiques que es duguen a terme en territoris no autònoms han d’estar destinades a ajudar els pobles d’aquestes regions a exercir el seu dret a la lliure determinació.
Concretament, el Marroc continua explotant les mines de fosfat en Bucraa, que exporta a diversos països sense que se sàpia amb certesa en quina mesura es beneficia dels ingressos la població sahrauí de la part occidental del mur, davant la falta d’estadístiques fidedignes sobre aquest tema.
El mateix ocorre amb la pesca on, mitjançant acords amb la Unió Europea, el Marroc espolia desmesuradament els caladors sahrauís fomentant també, per a tal fi, la construcció de desenes de llogarets de pescadors per a ser ocupats per colons marroquins. En canvi, posa impediments davant la pesca artesanal que constitueix el manteniment de moltes famílies sahrauís.
El petroli també és exhaurit contínuament pel Marroc que ha concedit llicències a diverses corporacions internacionals per a la prospecció del cru en el subsòl i mar sahrauís. El cas més recent és el de la companyia nord-americana COSMOS que ha desplegat una plataforma petrolífera en aigües pròximes a la ciutat de Bojador, encara quan la francesa TOTAL havia suspés les seues operacions de cerca en la zona, específicament en Bir Enzaran.
L’explotació de les terres amb finalitats agrícoles
Durant més de 30 anys, l’Estat marroquí ha continuat malbaratant els recursos aqüífers subterranis per al cultiu de tomaques i altres productes que després són exportats a diversos països sota l’etiqueta de “productes marroquins”. Aquesta pràctica; a més de produir-se, òbviament, sense el previ consentiment del representant legítim del poble sahrauí, el Front Polisario, implica també una amenaça per a l’ecosistema de la zona.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va decidir, en un acte sense precedents, cancel·lar l’acord agrícola entre el Marroc i la Unió Europea a causa del conflicte del Sàhara Occidental. El Tribunal va anul·lar també, en 2015 i per la mateixa raó, la Decisió del Consell de la Unió, de 8 de març de 2012, relativa a la celebració de l’Acord d’Associació i de liberalització agrícola UE-Marroc.
En 2018, una delegació de la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu va visitar el Sàhara Occidental ocupat on va poder constatar, sobre el terreny, el deteriorament de la situació dels Drets Humans i com la ciutadania sahrauí és vetada del dret a beneficiar-se dels recursos naturals del seu propi territori. En aquest context, la Sra. Heidi Hautala, Vicepresidenta del Parlament Europeu i membre de la delegació, va parlar, en una declaració als mitjans, de l’estat de privació al qual estan sotmés el poble sahrauí. El mateix van exposar, també, alguns defensors de Drets Humans, els quals han exigit, durant la trobada amb aquesta comissió, la necessitat de prevaldre el Dret Internacional als interessos econòmics i comercials.
Paral·lel al continu saqueig il·legal dels recursos naturals del territori per part de l’Estat marroquí, de connivència amb companyies internacionals, es continua privant les treballadores i els treballadors i al conjunt de la població civil sahrauí dels seus drets econòmics, socials i culturals, ja que sent el Sàhara Occidental un territori amb suficients recursos, la població sahrauí troba serioses dificultats per a aconseguir ocupació, i el nombre de desocupats, sobretot entre els titulats universitaris i altres diplomats, sempre va en augment degut a la discriminació i privació a què estan sotmesos.
Aquesta indecent pràctica abasta, entre altres mesures abusives, els acomiadaments arbitraris i la suspensió d’ocupacions i salaris, i està orientada, principalment, cap a aquells que són coneguts pel seu activisme polític i la defensa dels Drets Humans. Inclou, a més, la no-implementació de les recomanacions respecte a l’arranjament de la situació administrativa i financera de les víctimes de desaparicions i detencions polítiques, donades per la Comissió d’Equitat i Reconciliació, un organisme creat per les autoritats marroquines per a maquillar la seua imatge de cara a l’exterior, després de cometre greus violacions de Drets Humans i Crims de guerra i de Lesa Humanitat, especialment contra civils sahrauís.
Els pensionats i antigues treballadores i treballadors sahrauís també han vist afectats els seus drets, especialment els de les mines de fosfats de Bucraa, on, durant els últims temps, les rendes que els concedeix l’Estat Espanyol van ser objecte de contínues retencions i apropiacions per part de les autoritats marroquines.
L’Estat marroquí estimula també la política de la desocupació voluntària mitjançant la concessió d’una targeta d’ajuda social, que usa com a forma de pressió sobre el poble sahrauí, suspenent de la mateixa als quals participen en manifestacions pel dret a l’autodeterminació o demanden millores laborals.
En moltes ocasions, els ocupadors i el propi Estat, sotmeten les empleades i els empleats sahrauís a condicions de treball vergonyoses, amb baixos salaris i sense cobertura social i sanitària, la qual cosa ha redundat en la deterioració de la seua situació econòmica i social.
Educació
L’educació en la part ocupada del Sàhara Occidental, a més de ser totalment incompatible amb la identitat cultural i social de la població sahrauí a la qual se li inculquen, per la força, la història i els valors marroquins, pateix, també, seriosos problemes com el baix nivell de l’ensenyament o el deteriorament de les instal·lacions, moltes institucions educatives que, a més, són constantment vigilades per efectius de la policia que no reparen a usar la violència física i verbal contra l’estudiantat sahrauí.
La no-existència de centres d’estudis universitaris al Sàhara Occidental fa que moltes estudiants perden la continuïtat dels seus estudis ja que, per a això, es veuen obligades a allunyar-se de l’entorn familiar, la qual cosa, unit a la manca de mitjans financers, incideix molt en l’abandó escolar.
Les escoles s’han convertit també en focus d’aparició de moltes conductes negatives, alienes a la nostra societat, com el consum de drogues, el robatori i la corrupció.
Salut
El dret a la salut és constantment violat a les ciutats ocupades del Sàhara Occidental on els civils sahrauís són abusats, i els malalts s’han convertit en un mer mitjà d’enriquiment il·lícit per part de moltes clíniques i laboratoris privats que es lucren a costa de la necessitat d’assistència sanitària. Així mateix, les autoritats marroquines extorsionen el personal de salut perquè no presten assistència sanitària ni hospitalària als sahrauís que resulten ferits després de les manifestacions, amb la finalitat de fer-los xantatge perquè abdiquen de la seua participació en les protestes, fins i tot en casos greus que requereixen hospitalització. Tampoc es permet el lliurament d’actes mèdiques a les víctimes de violència policial per a no deixar evidències, la qual cosa, unit a la por de patir represàlies si acudeixen als hospitals i a la negligència dels propis metges, obliga moltes i molts sahrauís a recórrer a altres mètodes alternatius com la medicina tradicional.
Els acomiadaments laborals I la retallada dels salaris
Els acomiadaments arbitraris i la política de suspensió de salaris i ajudes econòmiques són els mètodes que les autoritats marroquines empren per a dissuadir els defensors dels Drets Humans i a qualsevol que tinga posicions favorables a les reivindicacions del dret del poble sahrauí a l’autodeterminació i la independència, exposant així moltes famílies a la pobresa i a la indefensió i exclusió social i econòmica. Entre aquests casos podem citar com a exemples:
-L’acomiadament de la defensora sahrauí de Drets Humans, Mina Aba Aali, del seu lloc de treball com a funcionària en una de les dependències del Ministeri de l’Interior marroquí a la ciutat ocupada de l’Aaiun. En el moment del seu acomiadament, Mina Aba Aali era beneficiària del programa “d’Inserció social “de la Comissió d’Equitat i Reconciliació, ja que és víctima de greus violacions dels Drets Humans comeses per l’Estat marroquí.
-Al febrer de 2019, l’expres polític, Mohamed Manolo, (pare de família composta per 6 membres) és suspés del seu dret a percebre l’ajuda social, després de visitar els campaments de refugiats sahrauís juntament amb un grup de defensors de drets humans.
-L’acomiadament improcedent del defensor de Drets Humans, Mohamed Elhaiba Mayara, després de tres anys de labor com a professor d’educació secundària en un col·legi de l’Aaiun, on es beneficiava del lloc de treball en recomanació de la Comissió Marroquina d’Equitat i Reconciliació.
-L’acomiadament injust del defensor de Drets Humans, Ali Salem Tamek , del seu lloc de treball en el Ministeri de l’Interior marroquí a la ciutat d’Ansa, a causa del seu activisme polític.
-L’exclusió d’Idriss Dambar d’una convocatòria d’ocupació directa, presentant els resultats de l’examen mèdic requerit. La raó de la seua descart es deu a la posició que manté la seua família respecte a la mort del germà d’aquest, Said Dambar, assassinat per la policia marroquina a la ciutat ocupada de l’Aaiun, on el pare de la víctima rebutja rebre el cadàver sense abans realitzar-li la corresponent autòpsia i altres proves pericials.
-La privació del dret al treball al defensor de Drets Humans, Brahim Briaz, que des de 2014 no ha pogut treballar pels seus antecedents com a pres polític.
En l’actualitat, el deteriorament de la situació de les treballadores i els treballadors sahrauís en les zones ocupades del Sàhara Occidental és cada vegada pitjor, per la qual cosa apel·lem urgentment a tots els sindicats internacionals perquè ens acompanyen en aquestes circumstàncies especials, marcades per la pandèmia del COVID 19, per a condemnar les violacions perpetrades pel règim marroquí contra els drets de les treballadores i els treballadors sahrauís en la part ocupada del Sàhara Occidental.
Cridem, així mateix, a pressionar el Marroc perquè acate la Legalitat Internacional i cesse el saqueig de les riqueses del nostre poble i la repressió a la població sahrauí a les ciutats ocupades del Sàhara Occidental.
Acompanyar-nos en aquestes circumstàncies ens encoratja a seguir en la defensa dels nostres drets legítims, reconeguts internacionalment, per la qual cosa la vostra organització està cridada a defensar als civils sahrauís en la part ocupada del Sàhara Occidental, i advocar per la implementació de la Carta de les Nacions Unides relativa als territoris no autònoms.
Les treballadores i els treballadors sahrauís demandem també de la Comunitat Internacional l’assumpció de la seua responsabilitat envers el Sàhara Occidental, en la cerca d’una solució que garantisca el dret del poble sahrauí a l’autodeterminació, mitjançant l’organització d’un referèndum just i lliure, ja que les greus violacions dels drets humans que l’Estat marroquí comet contra la població sahrauí estan directament relacionades amb el no-exercici pel poble sahrauí del seu dret a la lliure determinació.
Exigim igualment que s’accelere la creació d’un mecanisme internacional per a la vigilància dels Drets Humans al Sàhara Occidental, i que la Missió de les Nacions Unides per a l’Organització del Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) incloga dins del seu mandat el monitoratge dels Drets Humans i el control i la protecció dels recursos naturals del territori.
UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS SAHRAUÍS
(UGTSARIO)
Normes d'ús