Amb l’objectiu de conèixer les diverses realitats sindicals, socials i empresarials i per coordinar l’acció sindical, recentment, delegacions sindicals de les fàbriques de Ford a Turquia i Veneçuela i del STM-Intersindical Valenciana en Ford Almussafes, vam visitar Ford Colònia.
En la nostra visita a la factoria alemanya, vam tenir l’oportunitat de reunir-nos amb el Comitè d’Empresa (CE) i, en la seva companyia, vam recórrer la planta de muntatge. En el recorregut per aquesta i altres plantes, també vam poder parlar amb nombrosos companys i companyes de les línies de producció.
En la reunió que vam mantenir amb el CE, vam poder comprovar com malgrat la llunyania geogràfica, la problemàtica és molt similar. Similar en els objectius i també en els mètodes que la direcció utilitza (retallades de drets, xantatges / amenaces de desinversió si no s’accepten les pretensions empresarials, etc.).
Però tot i això una vegada més hem comprovat, com sempre hem defensat, que és possible mantenir ocupació i drets laborals. Exemple d’això és Ford Colònia, on, entre moltes altres coses, van aconseguir fa temps les 35 hores setmanals, i mantenen el servei de menjadors amb 30 minuts de descans, en els torns de producció.
El camí emprès pel sindicalisme clàssic, en els últims anys, hem comprovat que ens ha conduït per la senda més dura de les retallades per a la plantilla d’Almussafes (contractacions amb salaris quasi mileuristes, salaris, desregulació de jornada, “no vingui vostè a treballar demà de matí i em deu un dissabte “, etc.). Els fets ens confirmen que, l’únic camí en defensa dels interessos de la plantilla de Ford, i de la classe obrera en general, passa per un sindicalisme allunyat de les catifes vermelles i enganxat a les línies de producció com el que representa la Intersindical Valenciana.