Germanes, paguem amb les nostres pròpies vides l’ésser com realment som, vam nàixer i ens sentim, la gran majoria no arribem ni als 40 anys.
Ja siga perquè ens assassinen (i en molts països no se’ns compten com a feminicidis perquè tenim penis), per problemes de salut, perquè moltes no tenim diners i ens injectem silicona industrial provinent del mercat negre.
Morim de pobres, ja que ningú ens dona treball (atur estructural entre el 80% i 85% de la població). Moltes no tenim la sort de passar per dones cis, i patim rebuig laboral, i no hi ha una altra eixida més que la prostitució.
Ara sabent tot això, el preu tan alt que paguem per a poder ser realment qui som, jo us pregunte…
Potser no sóc jo una dona?