Drets
Sojourner Truth: «No sóc jo una dona?»
Així començava el seu discurs Sojourner Truth, la primera dona negra que va aconseguir assistir a la Primera Convenció Nacional de Drets de la Dona, en Worcester, en 1850, ja que a causa del color de la seua pell (negra) i la seua consegüent condició d’esclava, per a moltes dones de la seua època no era ni considerada un ésser humà, ara molt menys una ‘dona’, encara que tinguera cony, vagina, úter o vulva.
En ple segle XXI som les dones trans les que cridem ‘Potser no sóc jo una dona?’. El fet d’haver nascut amb penis, de què creieu que ens ha lliurat? De l’abús sexual? De ser violades? De ser rebutjades no sols per la societat sinó també fins per les nostres famílies?
Moltes feministes, blanques, heterosexuals i cisgènere, semblen haver oblidat hui en dia, quin és l’esperit del feminisme:
“Una teoria de la justícia que ha anat canviant el món i treballa dia a dia per a aconseguir que els éssers humans siguen el que vulguen ser i visquen com vulguen viure, sense una destinació marcada pel sexe amb el qual hagen nascut ̈.
És clar que no existeix un “feminisme” sinó molts “feminismes”, en cap moment demane que canvieu el vostre discurs, em sembla bé que hi haja un feminisme per a les dones blanques, heterosexuals i cisgènere, però no ens ataqueu tan gratuïtament. Si vosaltres esteu relegades en aquesta societat, nosaltres estem marginades, invisibles, no existim.
Normes d'ús