Pensions
1 d’octubre, jornada de mobilització en defensa de les pensions públiques
Intersindical Valenciana dóna suport la jornada de mobilització convocada per al dia 1 d’octubre per la Coordinadora Estatal en defensa del sistema públic de pensions.
Les mobilitzacions que pretenen aconseguir les reivindicacions que el moviment pensionista ha estat defensant des de fa anys, en especial des de la implantació de les reformes de les pensions de 2011 i 2013. Unes propostes que, de moment, no han estat ateses ni pel govern espanyol ni pel Congrés.
Intersindical Valenciana defensa el treball de la Coordinadora Estatal i la Coordinadora Valenciana que treballen per informar sobre la situació de les pensions i per organitzar i articular una mobilització social, des de la base, horitzontal, unitària, democràtica, plural, sense protagonismes partidistes ni sindicals, per defensar les pensions públiques i per acabar amb l’empobriment al qual se sotmet les persones pensionistes. Per al Sindicat calen actuacions ràpides i decidides per capgirar les polítiques en matèria de pensions durant els darrers anys. Ara ens trobem en un moment clau per aconseguir avançar en la defensa d’unes pensions públiques dignes, cal que la Comissió del Pacte de Toledo assumesca les propostes que la gran majoria de les persones pensionistes i la societat demanen.
Les principals reivindicacions es concreten en:
- Defensar una pensió digna amb l’objectiu final d’avançar cap a una pensió mínima de 1080 € en concordànça amb els criteris de la Carta Social Europea
- Incrementar totes les pensions en percentatge igual que l’IPC, aplicar clàusula de revisió automàtica i recuperació del poder adquisitiu perdut als darrers anys.
- Defensar el sistema públic de pensions davant de les pretensions de privatització. Les pensions també s’han de finançar amb aportacions dels Pressupostos.
- Exigir la derogació de les reformes del 2011 i 2013, tan lesives per a la classe treballadora en general i per als pensionistes en particular i demanar el restabliment de la jubilació a 65 anys, així com la paralització del factor de sostenibilitat previst pel vinent, que lliga la quantia de la pensió a l’esperança de vida de la persona pensionista
Totes aquestes reivindicacions són necessàries, junt la derogació de la reforma laboral, per donar una resposta global a la situació de les pensions. Una situació produïda per l’aplicació de les polítiques neoliberals que s’han concretat en les reformes laborals i de les pensions dels darrers anys. És a dir, existeixen clares responsabilitats. Per una part, CCOO, UGT, CEOE, CEPYME i el govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, per haver subscrit l’Acord Social i Econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions en febrer de 2011, i per altra el govern de Mariano Rajoy per imposar una reforma de les pensions en 2013. La suma de les dues reformes ha suposat un atac sense precedents a les persones pensionistes actuals i futures.
La reforma de les pensions de 2011, signada per ha suposat:
- Incorporar el concepte de carrera laboral completa davant la Seguretat Social per a les persones treballadores que hagen cotitzat 38 anys i sis mesos. L’edat de jubilació dels qui acumulen la carrera laboral completa serà a partir de 65 anys; per a la resta, l’edat de jubilació es fixa en 67 anys P
- assar el període de càlcul de la base reguladora de la pensió de 15 a 25 anys
- Incorporar el Factor de sostenibilitat amb l’objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions esperades d’aquest i garantir-ne la sostenibilitat. A partir de 2027 els paràmetres fonamentals del sistema es revisaran per les diferències entre l’evolució de l’esperança de vida a 67 anys de la població en l’any en què s’efectue la revisió i l’esperança de vida a 67 anys en 2027. Els organismes oficials efectuaran aquestes revisions cada cinc anys sota les seues previsions.
És a dir, la reforma pactada suposa: augmentar l’edat de jubilació, reduir la quantia de les pensions i ajustar-la a l’evolució de l’esperança de vida. Un aspecte, aquest darrer, que el govern de Mariano Rajoy ha “millorat” per reduir més encara les pensions i justificar-ne les privatitzacions.
La reforma imposada pel govern de Mariano Rajoy en 2013 va introduir dos canvis importants:
- Introducció d’un nou sistema d’actualització de les pensions, Índex de revalorització (IR). Des de 1997 aquestes es revaloraven amb l’IPC. El Govern pujava les pensions segons la seva previsió d’inflació per a cada any. Passats els mesos, si la dada real de novembre d’IPC era superior al previst, els pensionistes rebien la diferència en un únic pagament a l’any següent; si era igual o inferior, no se’ls treia de la pensió. Aquest sistema, si s’aplicara sempre, garantiria que no es perdera poder adquisitiu. Per contra, l’IR és el resultat d’una complexa fórmula matemàtica que té en compte l’evolució de diversos factors i que està lligada a la situació econòmica present i futura i a variables d’ingressos i despeses que suposa clarament una reducció de les pensions. La llei fixa un sòl de pujada del 0,25% per als anys dolents, de manera que els pensionistes perdran poder adquisitiu si la inflació supera aquesta xifra; una pèrdua que serà costosa de recuperar perquè també hi ha un sostre per la pujada de les pensions en els anys de bonança, l’IPC més 0,5%. Això vol dir que per cada punt percentual de poder adquisitiu que es perda en un any dolent, es necessitaran dos anys molt bons en els quals s’aplique la pujada màxima. Aquest índex s’aplicarà a tots els pensionistes, actuals i futurs.
- Factor de Sostenibilitat, que consisteix en un coeficient que s’aplicarà en el moment de calcular la pensió de la nova gent jubilada. La pensió mensual que s’ha de cobrar s’ajustarà a la variació de l’esperança de vida. Com, previsiblement, l’esperança de vida augmentarà en el futur, les prestacions mensuals seran més baixes. El Ministeri de Treball assegura que la prestació total percebuda serà equivalent a la de pensionistes anteriors, ja que es cobrarà menys cada mes però durant més anys.
Com es dedueix, la reforma del 2013 va un pas més enllà de la reforma de 2011. Totes dues són molt perjudicials per a les treballadores i treballadors, per a les persones pensionistes actuals i, especialment, per a les futures, i per tant cal derogar-les.
Per Intersindical Valenciana, el sistema de pensions públiques està en perill per culpa de les polítiques laborals, socials i econòmiques dels governs i per les directrius europees que pretenen privatitzar-les. Cal, doncs, capgirar-les per garantir ingressos per la via de la seguretat social i dels pressupostos, de manera que s’asseguren unes pensions públiques dignes per a totes i tots.
Finalment, Intersindical Valenciana fa una crida a totes les persones pensionistes i al conjunt de la societat per donar suport les mobilitzacions convocades per aconseguir les nostres reivindicacions.
MANIFESTACIONS
Dénia. Plaça Ajuntament. 12 hores.
València. Plaça Ajuntament. 18’30 hores.
Benidorm. Ajuntament. 18’30 hores
CONCENTRACIONS
Elx. Plaça de Baix, 11 hores.
Torrevella. Plaça Constitució. 11:30 hores
Villena. Plaça Maria Auxiliadora. 20 hores.
Ontinyent. CEIM Sant Rafael. 19 hores.
Alcoi. Plaça Espanya. 20 hores.
Elda. Plaça Castelar. 20 hores.
Ibi. Plaça Tartana. 20 hores.
Normes d'ús