El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 19/2026, de 29 de juny, una norma que recupera la possibilitat d’accedir a la jubilació parcial anticipada del personal laboral de les administracions públiques després del bloqueig provocat pels canvis introduïts en la legislació de la Seguretat Social.
Aquesta mesura no substitueix una reivindicació històrica del sindicalisme de classe: el dret a la jubilació voluntària als 60 anys, sense penalitzacions econòmiques.
La nova regulació estableix un sistema més flexible perquè les administracions puguen formalitzar els contractes de relleu necessaris per fer efectiva la jubilació parcial. Quan no siga possible disposar immediatament de personal laboral fix procedent de les ofertes públiques d’ocupació, s’autoritza, de manera transitòria, la contractació de personal temporal de substitució fins que es resolga el procés selectiu corresponent. D’aquesta manera es posa fi a una situació que havia impedit, en la pràctica, l’exercici d’aquest dret per part de milers de treballadores i treballadors públics.
Des d’Intersindical Valenciana es valora positivament que es done resposta a una reivindicació sostinguda per les organitzacions sindicals i que es recupere un dret consolidat per al personal laboral. La jubilació parcial afavoreix el relleu generacional, permet transmetre coneixements entre el personal que finalitza la seua carrera professional i les noves incorporacions, i contribueix a crear ocupació estable i de qualitat.
No obstant això, el sindicat considera que la norma resulta insuficient perquè continua deixant fora un ampli col·lectiu d’empleades i empleats públics. El decret només afecta el personal laboral, mentre que el personal funcionari i estatutari continua sense disposar d’un sistema equivalent de jubilació parcial. Aquesta diferència de tracte genera una desigualtat que Intersindical Valenciana considera injustificada i que reclama corregir amb urgència.
El sindicat també defensa que les administracions han d’aprofitar aquesta nova regulació per planificar adequadament les necessitats de personal i garantir que els contractes de relleu es traduïsquen en ocupació pública estable. La jubilació parcial no pot convertir-se en un mecanisme de temporalitat, sinó en una oportunitat per reforçar els serveis públics mitjançant ofertes d’ocupació suficients i processos d’estabilització efectius.
Des d’Intersindical Valenciana també es posa l’accent en una realitat que afecta cada vegada més el personal dels serveis públics al País Valencià: l’encariment desmesurat de l’habitatge. El preu del lloguer i de la compra d’habitatges ha crescut molt per damunt dels salaris, dificultant que moltes treballadores i treballadors puguen viure al municipi on desenvolupen la seua tasca. Aquesta situació repercuteix directament en la cobertura de places, en la mobilitat del personal i en la qualitat dels serveis públics.
Si el Govern reconeix, amb aquest Reial decret llei, que a les Illes Balears és necessari revisar el complement de residència per compensar l’elevat cost de la vida i les dificultats derivades de l’accés a l’habitatge, també cal obrir un debat sobre les desigualtats territorials que es viuen al País Valencià. Les comarques amb major pressió turística, les grans àrees urbanes i determinats municipis costaners pateixen una situació que cada vegada fa més difícil atraure i retenir professionals dels serveis públics. Aquesta realitat exigeix polítiques decidides d’habitatge públic, mesures per contenir l’especulació i retribucions que garantisquen unes condicions de vida dignes.
Al mateix temps, Intersindical Valenciana considera que el desbloqueig de la jubilació parcial anticipada és una bona notícia, però recorda que aquesta mesura no substitueix una reivindicació històrica del sindicalisme de classe: el dret a la jubilació voluntària als 60 anys, sense penalitzacions econòmiques. Després de dècades de cotització, les treballadores i els treballadors han de poder decidir lliurement el moment de posar fi a la seua vida laboral, especialment en aquelles professions amb una elevada càrrega física, emocional o psicosocial.
La reducció de la jornada al final de la vida laboral i l’avanç de l’edat efectiva de jubilació han de formar part d’un model que situe les persones al centre. Facilitar el relleu generacional, crear ocupació pública estable, reduir la precarietat i garantir unes pensions públiques suficients són objectius compatibles i necessaris. Per això, Intersindical Valenciana continuarà reclamant que la jubilació parcial siga extensiva a tot el personal de les administracions públiques, inclòs el funcionari i l’estatutari, i mantindrà la reivindicació d’una jubilació voluntària als 60 anys com un dret social que millora la qualitat de vida de les persones treballadores i afavoreix la renovació dels serveis públics.