9 d’octubre
9 d’Octubre, guanyar drets, guanyar llibertats
9 d’Octubre, guanyar drets, guanyar llibertats
El 9 d’Octubre, commemorem el nostre naixement com a poble, un dia alhora festiu i reivindicatiu que enguany podrem celebrar amb nombrosos actes per tota la geografia del País Valencià. Nosaltres aprofitarem aquest dia per a eixir als carrers amb el propòsit de guanyar drets i llibertats per a la classe treballadora i el poble valencià.
Enguany, volem recordar totes les víctimes de la pandèmia ací, a casa nostra, i també arreu del món. Aquesta ha tingut uns efectes lesius per a les treballadores i treballadors i per al conjunt de la societat. És per això que, des de la Intersindical Valenciana, s’ha treballat per una recuperació que esdevinga en una veritable transformació social amb tal d’impedir que la crisi la tornem a pagar els de sempre i que també s’avance en els nostres drets laborals, socials, econòmics i nacionals. Una recuperació al servei de la majoria social, no de les elits que aspiren a quedar-se el pa sencer dels fons europeus i de les partides pressupostàries que s’hi destinen deixant només les molles a la majoria social. Per a nosaltres una recuperació sense transformació suposaria tornar a la situació anterior a la pandèmia, caracteritzada per la precarietat, les desigualtats i l’exclusió, així com l’espoli de territoris com el nostre.
A hores d’ara tenim molts conflictes socials i laborals oberts que cal resoldre urgentment. S’ha de donar resposta a les reivindicacions de col·lectius: personal temporal i interí de les administracions i empreses públiques, sobre els quals pot recaure la dolenta gestió de l’Administració amb acomiadaments; l’explotació laboral de les cambreres d’hotel i dels repartidors a domicili; els col·lectius que demanem la millora de la gestió i comunicació de les xarxes ferroviàries que puguen vertebrar com cal el País; associacions i sindicats que reclamem una llei per garantir un habitatge digne i assequible, les que reclamen la defensa de la terra, les que reclamen igualtat, diversitat i respecte, les que reivindiquen vacunes per garantir que tota la ciutadania del món puga estar protegida contra el virus, etc.
En aquest context, tornem a revindicar un finançament just, un finançament valencià, que acabe amb l’espoli fiscal i la discriminació històrica que pateix el País Valencià des de fa massa temps. No ens serveixen les excuses que escoltem reiteradament per part dels diferents governs de l’estat, ni tampoc podem esperar més temps per a iniciar unes negociacions que mai no arriben. Les valencianes i valencians, especialment la gent treballadora i els sectors socials més vulnerables, necessitem els recursos suficients i necessaris per poder viure dignament. Calen recursos per a poder portar endavant les polítiques socials, laborals i econòmiques que ajuden a superar la pandèmia, milloren les nostres condicions de vida en tots els àmbits, asseguren el nostre futur com a poble i garantisquen un veritable autogovern.
Per aconseguir tot això cal, des del nostre punt de vista, capgirar la situació mitjançant l’organtizació i la mobilització real de la societat valenciana que servisca per negociar un altre sistema de finançament més just, avançar envers la sobirania fiscal, aconseguir unes majors i millors inversions i la condonació del deute històric. Tenim clar que sense la mobilització del nostre poble no hi serà posible i és per això que aquest 9 d’octubre és una bona data per a eixir al carrer amb totes aquestes reinvidicacions, com també ho serà el proper 20 de novembre en la manifestació convocada, en què nosaltres hi anirem al bloc de la Crida pel Finançament.
D’altra banda, cal capgirar les polítiques referides a la normalització lingüística. La recentment coneguda llei estatal de l’audiovisual és un clar atac al valencià. Des del Sindicat s’ha estat treballant, en molts espais unitaris, per a evitar que aquesta s’aprove com l’havia dissenyada el govern espanyol. Cal que la futura llei reconega la pluralitat lingüística de l’estat i equipare totes les llengües – català, aragonés, asturià, galleci basc – amb el castellà. També cal augmentar el pressupost d’À Punt i de les partides destinades a la promoció del valencià, la reciprocitat immediata dels mitjans de comunicació públics en la nostra llengua i la promulgació d’una Llei d’Igualtat Lingüística en el marc d’un gran Pacte Social per la Igualtat Lingüística que servisca per avançar en el procés de normalització del valencià.
Intersindical Valenciana creu que tenim un País per fer i en aquesta tasca les valencianes i valencians necessitem avançar amb millores socials i laborals, perquè ja toca que deixem de pagar els efectes de la pandèmia, sumats als que encara perduren de la crisi de 2008, de la corrupció i el balafiament dels anys de govern conservador i de l’espoli fiscal i la manca d’inversions endèmica. I per fer-ho ens calen polítiques públiques valencianes, valentes i decidides al servei de la majoria de la societat. Nosaltres sabem el que volem i sabem com fer-ho; sols necessitem decidir a casa nostra les polítiques adequades i decidir, com ja toca, sobre totes les matèries laborals, socials, econòmiques i nacionals.
No cal dubte que és temps d’avançar en el nostre autogovern assumint noves responsabilitats i competències que ens servisquen per fer un País Valencià més lliure i igualitari. Ja toca guanyar drets i llibertats. I eixe és l’esperit que ens anima i la lluita que ens espera.
Normes d'ús