Mobilitzacions
Cal un front sindical, polític i social comú contra les polítiques neoliberals
La vaga general del 29-M, la van seguir milions de persones a l’Estat espanyol. La participació en les manifestacions convocades va ser multitudinària. Les treballadores i treballadors van buidar els centres de treball i, junt amb les persones aturades, joves i pensionistes, van omplir els carrers de les ciutats.
El seguiment de la vaga va ser d’un 76% en el conjunt del País Valencià. Per sectors va ser: 90% en indústria, construcció i transport; educació: el 60% en pública, el 45% en privada i quasi total en les universitats; en sanitat pública del 55 – 60%; administracions i empreses públiques el 55-65%; Correus el 75%; justícia el 52% i comerç i serveis el 50%. Les grans empreses, centres de treball i de distribució, polígons industrials, ports i aeroports van parar totalment. Un element que cal destacar-ne és la gran pressió patronal i mediàtica contra la vaga, que va impedir a algunes persones sumar-se sota l’amenaça d’acomiadament. Malgrat açò, va ser un èxit i va superar de molt la del 29 de setembre de 2010.
No és viable un procés de negociació ni de diàleg social per l'obstinació del govern
Les manifestacions convocades al matí en nombroses poblacions (Elx, Elda, Dénia…) i a la vesprada a Alacant, Castelló i València van ser multitudinàries. Més de 400.000 van participar en aquestes últimes.
La presència de la Intersindical Valenciana en tota la jornada de vaga va ser important. Vam estar en els piquets informatius, concentracions i manifestacions arreu del país. El treball de la nostra militància ha contribuït a l’èxit de la vaga en aquells sectors on tenim més implantació. També cal dir que la participació va ser major en els sectors en lluita, com ara EMT, RTVV, IVVSA, Generalitat Valenciana, ensenyament, transport ferroviari…
Intersindical Valenciana havia convocat la vaga contra la reforma laboral aprovada pel govern espanyol i contra el decret 1/2012 de retallades del govern valencià. La gran majoria dels sindicats, a excepció dels corporatius, ho van fer.
I ara, què?
El govern espanyol va rebutjar, el passat 12 d’abril, les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l’oposició al Reial Decret 3/2012 de reforma laboral que s’està tramitant en el parlament. Aquest fet posa en evidència, una volta més, la manca de voluntat del govern per escoltar la veu del carrer. Per això, des del nostre sindicat considerem que no és viable un procés de negociació ni de diàleg social. No és possible per l’obstinació del govern i la patronal a mantindre la reforma laboral i per la impossibilitat de millorar-la en la negociació. La reforma laboral és una agressió tan brutal als nostres drets que cal derogar-la totalment.
La nostra proposta passa per continuar les mobilitzacions contra la reforma laboral i els plans d’ajust. Per fer-ho, considerem que cal construir un front comú que agrupe el moviment sindical, les plataformes i moviments socials i els partits polítics que tinguen una voluntat ferma de transformació i aposten per la lluita per a fer front a les polítiques neoliberals aplicades pel governs espanyol i valencià.
Normes d'ús