Malhauradament, cinc dones han estat assassinades unes hores després d’aquesta manifestació que marcarà una fita en la història.
Aquest 7 de novembre, mig milió de persones dels diferents territoris de l’Estat ens manifestàrem contra les violències masclistes en un dia històric per al moviment feminista. Dones i homes ens juntarem per a dir que ja n’hi ha prou de violències masclistes, d’agressions, de discriminacions, d’assassinats. Des d’Atocha a la plaça d’Espanya, riades de gents de tots els territoris portarem la nostra denúncia, la nostra rábia i indignació per aquest terrorisme masclista que es cobra víctimes quasi diàriament.
La nostra lluita continuarà mentrestant hi haja una sola dona que siga objecte d’aquestes violències. Desgraciadament, el patriarcat i la seua mà executora, el masclisme, es rearmen dia a dia.
Així, amb les mels d’aquest gran triomf del moviment feminista pel seu poder de convocatòria, cinc dones han sigut assassinades des del dissabte en Baena, Llíria, Vigo i Oviedo, per homes que deien les estimaven.
Mentrestant nosaltres denunciem les retallades en prevenció, en vida, el Govern continua negant-lo.
Però no podem deixar la nostra lluita. Hui més que mai hem de seguir cridant que ens volem vives, per elles, per totes. No deixarem de fer-lo fins aconseguir que aquest terrorisme masclista siga una qüestió d’estat i s’arbitren mesures urgents per a parar la masacre. GOVERN RESPONSABLE!!
COMUNICAT DE PREMSA MOVIMENT FEMINISTA 7N
Centenars de milers de persones es van donar cita el 7 de novembre a Madrid per a protestar per les violències masclistes i exigir que les mateixes siguen considerades Qüestió d’Estat. Organitzacions feministes de tots els territoris de l’estat van aconseguir que la cita s’haja convertit en un moment històric de reivindicació del moviment feminista. La majoria de la societat civil va prestar el seu suport a les reivindicacions i a la mobilització convocada pel feminisme, donem les gràcies per açò.
El 7N no serà una cita més per a les nostres reivindicacions, ha sigut solament el primer pas d’una campanya d’accions encaminades a l’eradicació de la violència cap a les dones i les xiquetes així com la promoció de les polítiques d’Igualtat entre homes i dones.
Des del moviment feminista denunciem:
- La política de retallades no solament és denunciada per nosaltres, les feministes, les dades que que aporta el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques a través de la publicació anual dels Pressupostos Generals de l’Estat, assenyalen una retallada sistemàtica en les partides pressupostàries dirigides a la lluita contra la violència de gènere del 22% entre els anys 2011 i 2015.
- Les retallades pressupostàries estan posant en risc la vida i la salut de milers de dones víctimes de violència masclista, així com la de les seues filles i fills, tal com confirmen les recomanacions, observacions i preocupacions emeses per expertes/us de Nacions Unides en 2015. En els informes elaborats pel “Grupo de Treball sobre la Qüestió de la Discriminació contra la Dona en la legislació i en la pràctica” , del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i pel Comitè de la CEDAW a través de les “Observaciones “ a l’Estat espanyol, tots dos organismes es mostren contundents en aquesta matèria, com fins ara mai abans, Nacions Unides s’havia pronunciat. http://tbinternet.ohchr.org/_layouts/treatybodyexternal/download.aspx?symbolno=cedaw/c/esp/co/7-8 &Lang=Sp
http://ap.ohchr.org/documents/dpage_e.aspx?m=188
En tots dos casos, insten urgentment al fet que al Govern d’Espanya prenga mesurades amb la major diligència possible per a evitar que la crisi econòmica servisca d’excusa en la retallada dels serveis d’atenció a les víctimes, així com davant la falta de polítiques públiques dirigides a la lluita contra la violència cap a les dones.
- El Conveni d’Istanbul segueix sense ser implementat malgrat entrar en vigor fa més d’un any. El Conveni estableix l’obligació per part de l’Estat de reformes legislatives profundes perquè siguen incloses totes les violències de gènere: la violència sexual, la tracta de dones amb finalitats d’explotació sexual, l’assetjament sexual laboral o la mutilació genital femenina, entre uns altres.
- Denunciem la violació sistemàtica del nostre dret fonamental a la vida i a la dignitat humana recollides en la nostra constitució.
Des del moviment feminista exigim:
- Que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d’estat.
- Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.
- Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.
- Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual/laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.
- Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben les dones.
- Que l’accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents eixides que impliquen una vertadera recuperació vital, econòmica i social d’elles així com dels seus fills i filles.
- Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducativo en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.
- Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents de violències masclistes, visibilizándolas, evitant el sensacionalisme morbós en el seu tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
- L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no cessió de la pàtria potestat als maltractadors.