La crisi sanitària es presenta com el preludi d’una crisi econòmica, on perillen milions de llocs de treball arreu del món.
No és cap novetat, però amb l’anunci del tancament de la factoria de Nissan a Barcelona, es torna a obrir el debat al voltant de les ajudes publiques milionàries que reben les multinacionals per a mantenir les seues empreses al nostre país, i als països del nostre entorn. Com veiem, aquestes subvencions no garantitzen, ni de bon tros, el seu objectiu de frenar la deslocalització industrial que està patint el continent europeu i evitar així la marxa de les grans empreses a altres països on els costos de producció, els salaris, la salut laboral dels treballadors i les treballadores o la protecció del medi ambient són, en el millor dels casos i utilitzant l’argot neoliberal, molt més flexibles.
Les ajudes massives al sector productiu automobilístic anunciades per Macron o Merkel a canvi d’una relocalització de la producció, és una mesura que insisteix en la idea d’un finançament públic per a una activitat privada basada exclusivament en el benefici, però que no fa més si no allargar un procés irreversible basat exclusivament en la llei del mercat i el neocapitalisme com a fonament de la globalització econòmica i financera.
La crisi que ve, i que tenim ja al damunt, no s’aturarà amb la pèrdua de llocs de treball. Exigirà retallades que recauran, com sempre, sobre la classe treballadora, els col·lectius més febles i els serveis públics, a no ser que canviem el paradigma econòmic instal·lat en el món. Es tracta del gran debat polític i ideològic sobre el paper de l’estat i la seua intervenció en la economia. Es tracta de decidir si volem un estat mínim o si volem un estat fort i amb capacitat d’inversió, tant social com productiva. Es tracta, en definitiva, d’acabar o no amb el “mantra” liberal del laissez fair.
Segons fons del Ministeri d’Indústria i de la Generalitat de Catalunya, Nissan ha rebut de les diferents administracions durant la última dècada més de 1.200 milions d’euros. Ara, davant l’anunci de la multinacional del tancament de les seues plantes en Barcelona, on treballen vora 3.000 persones, i que afectaran a més de 25.000 llocs de treball directes i indirectes, i al que segurament seguiran altres empreses, el govern de l’estat espanyol ha de respondre d’una manera ferma i valenta, abandonant les polítiques de subvenció al capital i apostant per la intervenció, si cal, i la inversió en la creació d’empreses públiques amb participació directa dels treballadors, competitives i modernitzades, on la investigació, el desenvolupament, la innovació i la inversió tecnològica siga el motor de la seua producció i de la creació d’ocupació altament qualificada per a garantir tant els actuals llocs de treball com el nostre futur econòmic i laboral.
Per tot això, Intersindical valenciana es solidaritza amb els treballadors i treballadores de Nissan, i fa una crida internacionalista a la solidaritat de la classe treballadora i a la defensa i el manteniment dels llocs de treball.