Privatització dels serveis públics
Els partits de l’oposició confirmen el caràcter de contrareforma de la llei d’Administració Local
Dijous, 12 de desembre, s’ha celebrat a la seu nacional d’Intersindical Valenciana el debat sobre la llei que reforma la Llei de Bases del Règim Local, amb la participació d’Intersindical, PSPV, Compromís i EUPV
Totes les intervinents han vingut a confirmar que el text que actualment s’està debatint a les Corts Generals no és una llei propia del segle XXI, sinó que és una llei retrògrada, més pròpia de l’època franquista.
Per això, han convingut amb la qualificació de contrareforma que ja li havia donat a la nova llei el representant del Sindicat, Jesús Giménez -membre del Secretariat Nacional d’STAS-Intersindical i representant sindical en l’Ajuntament de València-, en el seu anàlisi.
A la taula redona han assistit més de 80 persones que omplien de bat a bat el saló d’actes de la seu nacional d’Intersindical Valenciana. Les intervinents han destacat unànimement que els municipis menors de 20.000 habitants van a perdre quasi totalment la seua autonomia, ja que els serveis passaran a ser gestionats per les diputacions provincials.
Les tres representants dels partits polítics intervinents també han convingut en què la situació de crisi econòmica i pressupostària només és una excusa per a aprovar una reforma que és purament ideològica. Es tracta de centralitzar serveis, llevar autonomia a les administracions locals i permetre la privatització dels serveis municipals. Açò darrer apareix, novament, com a motor primordial de la reforma.
Estefania Candel (EUPV) ha comentat el fet que, amb la gestió per les diputacions, els vots de cada ciutadà o ciutadana no valdrà igual, segons on visca: un ajuntament podrà tindre una majoria d’un color polític, però els servris els gestionarà la diùtació, que pot estar gestionada per una majoria molt diferent. Com a exemple, ha posat el d’un municipi menor de 20 mil habitants governat per EUPV, els serveis del qual passaran a ser gestionats per la diputació de València, amb majoria del PP.
Teresa García (Compromís) ha assenyalat la pèrdua de control democràtic que suposarà que els serveis els gestione les diputacions, òrgans que no són triats directament per la ciutadania, de forma que s’allunyarà la gestió del poble, just el contrari del que caldria. També ha destacat que la llei només parla de pertsonal funcionari de carrera com a personal dels ajuntaments, la qual cosa deixa en l’aire el personal interí i el personal laboral de les administracions locals.
Conxa Andrés (PSPV) ha destacat que els serveis socials que presten actualment els municipis, en passar a la Generalitat, quedaran absolutament al descobert, tenint en compte la situació pressupostària d’aquesta. Ha calculat que al País Valencià, unes 25.000 persones poden quedar sense faena, en llevar-li als ajuntaments les competències de serveis socials (residències, menjadors socials, treballadors socials, dependència, etc.) i d’educació (escoletes, conservatoris, escoles d’adults, etc.).
En l’animat debat posterior han intervingut moltes persones, sobretot regidors i regidores i personal al servei d’algunes administracions locals. Els assumptes més tractats han estat les conseqüències per als serveis socials i el seu personal i els responsables polítics de què aquesta situació s’haja pogut produir.
També s’ha tractat sobre la falta de reacció social i ciutadana davant aquesta llei, ja que no s’ha constituït cap plataforma nio s’ha convocat cap dia de lluita sindical ni cap manifestació en contra. Hi ha hagut crítiques i autocrítiques respecte del paper dels partits polítics i de les organitzacions sindicals en aquest assumpte.
Sobre la desparació dels serveis socials municipals, s’ha destacat que la protecció de les dones en situació de violència masclista desapareixerà, ja que la major part dels pocs serveis que hi ha es presten des dels ajuntaments. Per tant, s’augura una regresió absoluta en la protecció a aquestes dones.
Normes d'ús