Intersindical Jove
Es constitueix la plataforma d’organitzacions joves Manifest de Maig
Intersindical Jove, com a membre i promotora, va participar en l’acte fundacional de la plataforma amb la lectura del seu manifest.
“La primavera, la sang altera”. El govern de Fabra, tot i l’intent de llimar els excessos, escàndols i totes altres joies del seu antecessor, sembla que no encerta a calmar-la. Amb la que està caient, el seu sucursalisme caspós, mancat de competències, de finançament i de perfil polític, es limita a aplicar l’agenda de Rajoy dictada a cau d’orella pel lobby financer governant a la UE, el BCE i l’FMI. La seua planificació és ben clara: intent de recuperació dels beneficis amb reduccions salarials i amb el desplegament de la catifa roja perquè el conglomerat dominant –i especialment el seu nucli financer– explote nous segments de mercat: pensions, ensenyament, sanitat, serveis públics… Això via la plena conquesta –oberta i descarada– del poder polític. No està malament…
Amb eixe panorama, la nostra sang està ben alterada –indignada, cabrejada–; el magma social cada vegada és més a prop de la superfície. Per si fóra poc, ens volen convèncer –i de pas, convèncer-se a ells- que no hi ha altra eixida: és ‘necessari, imprescindible’; per a qui? I per a difuminar responsabilitats, diuen que ens ho dicten des de fora, quan més important, des de més lluny; li diuen democràcia, però, quina democràcia? Així, el conglomerat dominant ens vol vendre que el nostre futur està determinat i decidit, i que passa per la seua continuïtat…qui vulga que combregue!
Nosaltres, però, estem convençuts i convençudes que res no és etern, absolut, immutable; que tot es mou i canvia; que la realitat social és una realitat dinàmica, en transformació permanent. I front als qui volen canviar-la per fer-nos retrocedir 50 anys en el temps, nosaltres apostem per una transformació cap avant, per un futur millor. Per això, joves que participem en tot el conglomerat organitzatiu del moviment juvenil valencià fem una crida al conjunt de la joventut valenciana per a parar-los els peus:
Per l’emancipació juvenil. La joventut som el present i som el futur. El nostre present ens el marquen amb un atur desorbitat i els i les afortunades que treballem gaudim de valent de les successives reformes laborals: salaris de “rissa” i condicions de pena. La tant invocada flexibilitat laboral ens proporciona abundància de contractes de formació –que no cotitza- i de pràctiques, temporalitat extrema, inseguretat, l’extensió de la vida laboral per a poder cobrar una pensioneta…. i gràcies! La joventut que estudiem afrontem de fa anys el procés d’implantació del Pla Bolonya, ara via l’Estratègia Universitària 2015 que suposa, de facto, l’entrada total d’eixe lobby financer a les universitats. Junt a les retallades a l’ensenyament – que també arriben a secundària, FP i batxillerat-, actua com un tàndem que limita l’accés amb la pujada de taxes, promou la competició en lloc de la cooperació entre universitats, ‘infatilitza’ l’estudiantat i controla els continguts per llevar-li qualsevol component crítica. I quan acabem d’estudiar, què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o de formació, salaris d’uns pocs centenar d’euros…i a callar o a l’atur. Això o emigrar a l’estranger com els nostres avis. L’accés a la vivenda per a independitzar- nos dels pares és poc menys que una utopia; en el millor dels casos, requereix substituir la relació paternal per una relació vitalícia amb la banca… Però això no és tot; l’augment dels preus dels transports i les retallades en serveis socials o sanitat; un oci centrat en el negoci, en callar als estudis i a la feina i consumir per oblidar; la marginació de la joventut dels centres de decisió política i econòmica i de qualsevol protagonisme social. I tot això amb el corresponent vernís ideològic: som irresponsables, no ens impliquem, no ens importa res… Encara més, l’estructura de dominació patriarcal continua relegant a les dones a pitjors condicions de treball i a assumir majoritàriament el treball reproductiu; i a tot el jovent, a assumir uns rols personals, estètics, sexuals que massa voltes actuen com a autèntiques camises de força. Precarietat –o precarietat2- és el cognom de la joventut valenciana.
Amb l’anunci de reforma del codi penal i la intenció d’aplicació generalitzada de la llei antiterrorista intenten vendre por i desactivar la protesta social; intentar posar portes al mar, però, els serà una tasca poc fructífera. Nosaltres volem altre present i altre futur; i lluitarem per ell. Front a la precarietat col·lectiva, volem l’emancipació de la joventut valenciana.
Per l’aprofundiment democràtic. Les receptes front la crisi han fet caure l’aureola democràtica del capitalisme, que ha donat pas al seu rostre depredador i dictatorial. Les decisions es prenen molt lluny, no se sap ben bé per qui, sense transparència, amb responsabilitats diluïdes… i en contra nostra! Estem, doncs, en un moment de pèrdua de poder accelerada del conjunt del poble treballador valencià. Per si fóra poc, venim d’una manca de poder com a poble:infraestructures, finançament, marc laboral, política econòmica, relacions internacionals…quan més important, més lluny: l’Estat espanyol, la UE i més enllà.
I no sols manca de poder, sinó també manca de respecte com a poble. La nostra existència com a poble molesta l’espanyolisme, que és l’altra cara del neoliberalisme. Exemples clars d’això es donen a nivell lingüístic i cultural. Mentre es proclamen com a defensors “d’allò valencià”, ataquen la llengua, deixant cada any milers d’estudiants sense poder estudiar en valencià i amb la intenció d’eliminar el model d’ensenyament en valencià. Més enllà, la situació és pitjor: presència marginal de la llengua a la vida pública –mitjans de comunicació, oci, comerços…-; una televisió pública que tracta el valencià com a reserva índia; la infravaloració sistemàtica de la cultura pròpia o l’intent d’aïllament dels territoris amb els qual la compartim… Amb “defensors” així no ens calen enemics!
La democràcia representativa actual que ha derivat en un règim corrupte, clientelar, caciquil i balafiador, és un autèntic anacronisme. L’augment dels nivells de formació i educació social, l’accés generalitzat a la informació, les possibilitats de les noves tecnologies i la voluntat de participació social han generat noves condicions que ens permeten plantejar la participació de la gent com un objectiu assolible i lògic tant en l’esfera política com econòmica. Reivindiquem, doncs, el dret a ser amos i senyors del nostre futur i això implica, en definitiva, posar a les nostres mans totes les eines democràtiques per a decidir, entre totes i tots, allò que ens afecta a tots i totes, com a persones i com a poble.
Els darrers temps hem mostrat que sabem organitzar-nos, que som una joventut activa, que ens interessen les coses que ens afecten, que ja estem farts i fartes que altres decidesquen tot per nosaltres i contra nosaltres. I no anem a quedar-nos de braços creuats; la repressió no ens talla les ales; no tenim res a perdre; tenim les ments més preparades de la història i a les nostres mans naix el poder per a canviar tot allò que ha d’ésser canviat…la primavera és imparable!
Per això, amb aquest Manifest explicitem i fem públic l’enteniment de diferents sectors de la joventut valenciana per l’activació i acumulació de forces com a única via per a fer front a la recepta suïcida que ens apliquen i ser més eficaços en el plantejament d’alternatives. No volem retallades ni reformes; no ens agrada el model d’abans de la crisi. Acumulem forces per a construir, colze a colze, un nou model valencià econòmicament viable, socialment just, plenament democràtic, sustentable ecològicament i igualitari entre gèneres i persones.
País Valencià, maig de 2012
Normes d'ús