Intersindical Valenciana considera que el Consell Jurídic Consultiu ha emès un informe polític (ideològic i no jurídic) sobre el projecte de decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat.
L’informe que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha emès respecte del projecte de decret del Consell pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat respon més a un posicionament polític contra l’augment de l’ús del valencià en l’administració de la Generalitat Valenciana que no a una anàlisi jurídica d’adequació a la legalitat, que és el que correspon fer a un organisme d’aquestes característiques. Ben al contrari, l’informe cau sovint en consideracions purament ideològiques i fins i tot ignora sentències del Tribunal Suprem.
Per això, vist aquest informe, des d’Intersindical Valenciana fem les següents consideracions:
1. En primer lloc, considerem del tot necessària la publicació d’un decret que regule l’ús del valencià en l’administració de la Generalitat Valenciana i que faça d’aquesta llengua una veritable llengua d’ús normal. És evident que la situació social i oficial del valencià està molt per davall de la del castellà i que per a aconseguir la igualtat lingüística calen mesures legals que vagen en aquest sentit. Per això,+entenem que el decret d’usos és absolutament necessari.
2. Malgrat que l’informe del CJC ho omet, Intersindical Valenciana, en el termini d’informació pública, va fer diverses propostes de millora del decret i va valorar molt favorablement el projecte de decret. Contràriament, l’informe del CJC sí que cita les aportacions d’altres organitzacions, com ara les dels grups parlamentaris del PP o de Ciudadanos.
3. El preàmbul del projecte de decret explica quin és l’objectiu d’aquesta norma que no és altre que “corregir situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües oficials respecte de l’altra”. Però curiosament, l’informe del CJC remarca la insistència, una vegada i una altra a recordar que “la referència en estos preceptes a l’ús del valencià ha de ser interpretada com s’ha dit de forma que no exclou l’ús del castellà atés que el seu ús normal és un imperatiu que deriva de la mateixa Constitució i de l’Estatut d’autonomia”. És a dir, el CJC entén que es pot emprar el valencià, però en cap cas més que el castellà, atès que el seu estatus deriva de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia, com si això no fóra el cas del valencià.
4. Resulta també curiós com interpreta el CJC el desplegament normatiu que el projecte fa de la Llei d’ús i ensenyament del valencià segons que es tracte del valencià o del castellà. Per algun criteri que la majoria del CJC no explica enlloc, les mateixes restriccions que aplica al valencià no tenen el mateix correlat quan s’han d’aplicar al castellà.
5. Però on el CJC més es delata i mostra el caràcter polític i marcadament ideològic del seu informe és en l’observació que fa a l’article 26, article que diu literalment: “Les comunicacions de l’Administració de la Generalitat amb administracions públiques en supòsits distints als previstos en els articles anteriors es redactaran en valencià i en castellà, llevat que corresponguen a comunitats autònomes pertanyents al mateix domini lingüístic que el valencià, i en aquest cas, es redactaran en aquesta llengua”. L’objecció que hi fa el CJC és que “atés que el valencià només és llengua cooficial a la Comunitat Valenciana, qualsevol acte administratiu que haja de tindre efectes fora de la Comunitat Valenciana haurà de ser redactat necessàriament en castellà”.
Ignorant 46 sentències, moltes de les quals del Tribunal Suprem i del Constitucional, la majoria dels qui exerceixen com a insignes juristes del CJC encara s’atreveixen a afirmar en un informe de control jurídic que valencià i català són llengües diferents i que si volem comunicar-nos amb Catalunya o les Illes Balears ho hem de fer en castellà. A aquests il·lustres membres que haurien de controlar l’estricta legalitat i abstenir-se de posicionaments ideològics, caldrà recordar-los, entre d’altres, la sentència del Tribunal Suprem de 15-03-2006 en el recurs de cassació 8075/1999, que afirma que “es un hecho que en España hay dos denominaciones igualmente legales para designar esta lengua: la de valenciano y la de catalán”.
Però potser ens podem explicar aquestes afirmacions mirant la composició majoritària del CJC: el president és José Díez Cuquerella, expresident provincial del PP i expresident de la Diputació de València governada pel PP; Enrique Fliquete Lliso, advocat habitual del PP; i Francisco Camps Ortiz, expresident del PP i de la Generalitat Valenciana del PP.
6. Aquestes afirmacions que fem, les corroboren en gran part el vot particular de dues conselleres del CJC que es mostren contràries a la majoria de les objeccions que el CJC controlat per la majoria conservadora pel PP fa al projecte de decret.
Intersindical Valenciana considera que l’informe del CJC és un informe viciat, mancat de legitimitat jurídica i fet des de posicionaments polítics contraris a la igualtat lingüística de tots els valencians i valencianes. Per això demana al Govern de la Generalitat Valenciana que mantinga el projecte de decret i atenga les propostes de millora fetes per Intersindical Valenciana la pretensió de les quals no és altra que fer que tots els valencians i valencianes tinguen els mateixos drets lingüístics.