Davant la crisi
Intersindical Inclusiva defensa que la crisi del coronavirus no repercutisca en les persones més vulnerables
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquesta crisi de salut global s’està cebant amb particular ferocitat en les persones més vulnerables com són els majors, les persones amb dependència o discapacitats.
Les dades dels quals fins ara disposem són eloqüents: la mitjana d’edat dels infectats és de 69 anys, augmentant el risc un 10% cada any que augmenta l’edat. Els majors d’aquesta edat tenen una taxa de mortalitat del 8%. Els menors de 50 anys arriba al 0,3%. A això cal sumar les persones que, sent menors d’aquesta edat crítica, estan en risc d’exclusió social o pateixen malalties.
En definitiva, aquesta és una “crisi de vulnerabilitat” i l’estat està reaccionant perquè totes i tots siguem corresponsables amb aquesta situació de vulnerabilitat no sols dels nostres ciutadans i ciutadanes sinó amb el risc global que aquesta pandèmia arribe a països amb menys cobertures mèdiques.
El Sindicat se solidaritza amb aquesta situació humana però alhora avisa que aquesta crisi, com totes les crisis, servirà perquè el poder econòmic d’arrel neoliberal tinga la temptació- a l’igual que va passar en la “crisi econòmica”-, de socialitzar les perdudes i privatitzar els beneficis.
Per aquest motiu, respecte al que puga vindre, Intersindical Inclusiva, grup de polítiques socials de la Intersindical Valenciana, defensora sempre dels drets i capacitats dels col·lectius més vulnerables i en concret les persones majors i també les persones majors amb diversitat funcional, defensa de cara al futur que:
- No existisquen retallades socials en els col·lectius més vulnerables. Més aviat al contrari, els serveis públics siguen reforçats a causa del paper real que realitzen en el control de la pandèmia.
- No existisca retallada en les ajudes socials més innovadores com les rendes d’inclusió o el suport a les persones cuidadores o assistents. En el futur, com està demostrant aquesta crisi, les cures no seran una opció sinó una necessitat que ens afecta a totes i tots. Les cures no són només part de la solidaritat necessària entre la ciutadania sinó una base de la justícia social.
- No existisca un retrocés en allò aconseguit pels serveis socials valencians que, amb les seues lleis pioneres com la LSSI, ha demostrat que és possible considerar a aquests serveis com una part imprescindible de la Societat del Benestar.
Des de la Intersindical donarem suport a qualsevol iniciativa que pose en valor, després de l’emergència, la següent evidència: els serveis socials públics, inclusius i de qualitat no són la germana menor de les polítiques públiques sinó la base en la qual se sustenta la cura i la justícia social. Els sistemes privats ara, en aquests moments, estan al servei de l’emergència però, com totes i tots sabem, esperaran que el sistema públic mostre les seues febleses per a treure les seues arpes privatitzadores. Si alguna cosa està demostrant aquesta crisi de salut global és la importància dels sistemes públics d’atenció i recordar que aquest fet continuarà sent no sols important sinó imprescindible.
Normes d'ús