Pensions
Intersindical Valenciana acusa el ministre Escrivá d’anar contra els interessos de la majoria social
Per al Sindicat, l’anunci del ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, de penalitzar encara més la jubilació anticipada i d’incentivar la continuïtat en la vida laboral activa més enllà de l’edat legal de jubilació, són un clar exponent d’una línia política neoliberal, contrària als drets laborals i socials de la classe treballadora.
És sorprenent que per a un ministre progressista, nomenat pel PSOE per més senyes, la prioritat en matèria de pensions no siga enfortir el sistema per facilitar l’accés de les treballadores i treballadors a les mateixes o, fins i tot, garantir la suficiència econòmica de les persones pensionistes. Per contra, sí ho és retallar el dret a una pensió endurint les condicions d’accés i incentivar econòmicament la permanència de les persones en actiu, sabent que és la única opció de millorar la ridícula quantia de les pensions. A més que amb aquesta mesura s’obstaculitza l’accés de les persones joves al mercat laboral en un moment en que la taxa d’atur per aquest col·lectiu és escandalosa.
El ministre justifica les mesures atenent a una suposada necessitat de sostenibilitat del sistema de pensions que obliga a limitar les jubilacions anticipades i ho fa manipulant la realitat. D’una banda, amaga el fet que estem encara en el període transitori d’aplicació de la reforma de les pensions de 2011, per la qual cosa l’edat de jubilació legal se situarà en 67 anys i, per tant, la jubilació anticipada s’ajornarà als 65 en el millor dels casos. D’altra banda, no avalua l’impacte econòmic que per a les persones pensionistes suposa la penalització permanent de la jubilació anticipada i que pot arribar fins el 2% trimestral, depenent dels anys de cotització. Dues qüestions que posen en entredit la premissa que les jubilacions anticipades són un element distorsionador de la sostenibilitat del sistema públic de pensions.
Pel que fa a l’incentiu econòmic anual per mantenir-se en situació laboral activa, tampoc està exempt de manipulació i polèmica. En primer lloc, perquè l’incentiu econòmic no és ni més ni menys que un caramel enverinat que pretén dissimular la realitat d’unes pensions que a males penes donen per a subsistir. En segon lloc, perquè es parla de 12.000 anuals, quan aquesta xifra és la que correspon a la pensió màxima i estaria molt allunyada de la que correspondria, per exemple, a una pensió mitjana de 1182 €. Per últim, l’incentiu a retardar l’edat de jubilació és, bàsicament, un atemptat als interessos del col·lectiu de persones joves, perquè d’entrada serà un obstacle afegit per l’accés al mercat de treball i, perquè a la llarga, compromet les possibilitats d’accedir a una pensió digna al limitar encara més els anys cotitzats.
En definitiva, una vegada més, l’argument de la sostenibilitat del sistema públic de pensions serveix de paraigua per justificar retallades en el dret a la pensió, quan el vertader desfasament de la caixa de pensions està en la manca d’ingressos per les elevades taxes d’atur i, en el cas de les treballadores i treballadors en actiu, per unes nimses cotitzacions derivades de la patètica estructura salarial del mercat laboral actual. No és un problema del sistema de pensions, és un problema del mercat laboral i, per tant, les intervencions públiques han d’anar en aquest sentit: articulant polítiques actives d’ocupació, millorant del SMI i fomentant les relacions laborals estables i ben retribuïdes.
Si des del Ministeri se segueix la línia política encetada amb les reformes de les pensions de 2011 i 2013, de retallar el dret a una pensió de jubilació i la seua quantia, -seguint els dictats neoliberals de la Comissió Europea i dels lobbys financers i econòmics- el conflicte social està servit. Perquè, de cap de les maneres, s’acceptarà que aquesta nova crisi es resolga assegurant els privilegis d’unes poques elits a costa de retallar drets de la majoria social.
Normes d'ús