Pensions
Precarietat
Intersindical Valenciana considera ridícula la “revalorització” de les pensions
El nou càlcul, basat en l’IPC mitjà, significa un nou descens del poder adquisitiu de les persones pensionistes
El dia dos de desembre va ser un dia molt enfeinat al congrés, amb la votació de dos lleis importants pel present i futur de les persones treballadores i els serveis públics: la llei contra l’abús de temporalitat i la reforma d’alguns aspectes sobre les pensions de la llei de la seguretat social. Amb anterioritat, els col·lectius directament implicats en cadascuna de les dos, han sigut sistemàticament ignorats pel govern, que ha preferit negociar amb els anomenats “agents socials”; agents socials que s’ha demostrat que no representen les persones afectades ja que no han tingut en compte cap de les seues demandes.
En el cas concret de la “revalorització de les pensions”, podem veure clarament com, de nou, s’ha donat l’esquena a les persones pensionistes, que van perdent poder adquisitiu de manera galopant. Per contra, les notes de premsa del govern van en una altra línia: la de promocionar un retrocés com si fóra una autèntica millora.
Segons el que s’ha votat al congrés, les pensions es revaloritzaran segons l’IPC mitjà, que ara és del 2,5%, mentre que l’IPC anual, que realment és el que mesura l’encariment de la vida, és del 5,6%. A més, s’estableix que, cada 5 anys, n’hi haurà una revisió per constatar si efectivament n’hi ha hagut una pèrdua de poder adquisitiu, que serà compensada amb el que s’ha anomenat informalment com “paguilla”. Repetim: cada 5 anys. Les dades oficials de l’IPC anual demostren com aquest “augment” resulta ridícul tenint en compte els preus reals que paguem cada dia quan fem la compra, quan posem gasolina, o quan paguem la factura de la llum. I, si tenim en compte que al País Valencià l’import mitjà de les pensions està per baix del de l’estat, constatem que la vida serà encara més dura per la nostra gent major.
També fa el govern esment especial al fet que la “revalorització” afecta tant les pensions contributives, com les no contributives. Això faltaria! I més tenint en compte que la immensa majoria de persones que tenen pensió no contributiva són dones. I precisament aquestos casos ens han de fer veure com d’insuficient és l’augment real. Una pensió no contributiva és de 5.639,20€ anuals, en 14 pagues de 402,80€. Amb la reforma aprovada, la paga serà de 412,87€, o siga, 10€ més al mes. Està clar que millor tindre eixos 10€ que no tindre’ls, però aquesta xifra ens ha d’ajudar a posar el problema en el context que toca: el món real de la precarietat a què estem abocant a les nostres dones majors.
Per desgràcia, veiem com es perden oportunitats d’encetar la necessària auditoria que necessita la caixa de les pensions, de constatar on se n’han anat els diners, de depurar responsabilitats, d’establir un càlcul que no discrimine les dones (tal i com els tribunals europeus han dictaminat). En definitiva, de blindar el sistema públic de pensions.
Normes d'ús