Pensions
Intersindical Valenciana dona suport a les mobilitzacions dels col·lectius pensionistes
Aquest dissabte 12 de febrer, la COESPE ha convocat concentracions i manifestacions arreu de l’estat. Al País Valencià, les cites seran en València i Petrer-Elda
Aquest dissabte, la COESPE (Coordinadora Estatalper la Defensa del Sistema Públic de Pensions), que aglutina col·lectius de pensionistes presents en multitud de localitats, comarques i territoris, ha convocat mobilitzacions en nombroses ciutats de l’estat. Des del primer moment, Intersindical Valenciana ha donat suport al moviment pensionista, que està donant una autèntica lliçó de dignitat i de lluita des de la base. Les reivindicacions són clares i concretes: demanen un augment de les pensions al IPC real, una pujada de les pensions mínimes i rebutgen el sistema de pensions privades
Pel que fa al primer eix, fa pocs dies que, des del govern de l’estat, s’ha donat molta publicitat a l’augment de la quantia de les pensions, però, en realitat, la “revalorització de les pensions”, ha estat pactada d’esquenes al col·lectiu mobilitzat i consolida la pèrdua galopant de poder adquisitiu de les persones jubilades i pensionistes. Així, les pensions s’han revaloritzat segons l’IPC mitjà definitiu del 2021, que és del 3,1%, mentre que l’IPC anual -que realment és el que mesura l’encariment de la vida- ha sigut del 6,5%. Les dades oficials de l’IPC anual demostren com aquest “augment” resulta clarament insuficient tenint en compte els preus reals que paguem cada dia quan fem la compra, quan posem gasolina, o quan paguem la factura de la llum. I, si tenim en compte que al País Valencià l’import mitjà de les pensions està per baix del de l’estat, constatem que la vida serà encara més dura per la nostra gent major.
Les pensions mínimes són un altre dels cavalls de batalla, ja que la precarietat a la que aboquen a les persones que les cobren significa un greu risc d’exclusió. Cal destacar, a més, que la immensa majoria de persones que tenen pensió no contributiva són dones. I precisament aquestos casos ens han de fer veure com d’insuficient és l’augment real. Una pensió no contributiva és de 5.639,20€ anuals, en 14 pagues de 402,80€. Amb la reforma aprovada, l’augment serà de un poc més de 10€ més al mes. Està clar que millor tindre eixos 10€ que no tindre’ls, però aquesta xifra ens ha d’ajudar a posar el problema en el context que toca.
A més, resulta preocupant el desprestigi que s’està fent de manera indirecta del sistema públic de pensions, cosa que només afavoreix el sistema privat de pensions, majoritàriament en mans de mans i grans empreses. Si les pensions públiques estan en perill no és perquè el sistema és insostenible, sinó perquè, per una banda no s’incentiva el treball (i, com a conseqüència, cotització) de la gent jove -recordem que en la reforma de 2011, signada pels mateixos “agents socials” que han signat aquesta revalorització a la baixa, s’augmentava l’edat de jubilació del 65 als 67 anys)- i, per altra banda, perquè no es vol fer la necessària auditoria a la caixa de les pensions. Incomplint, de nou, una promesa electoral, el PSOE ha votat en contra d’establir un procediment auditor dels comptes de la seguretat social per constatar on se n’han anat els diners que falten i de depurar responsabilitats.
Dissabte, totes al carrer per lluitar per les pensions presents i, sobre tot per les futures!
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús