Llengua

Intersindical Valenciana no tolerarà demores, exclusions, ni retallades en l’aplicació de la capacitació lingüística

Pel sindicat, l’endarreriment injustificat en l’elaboració i tramitació parlamentària de la nova Llei de la Funció Pública i, per tant, en l’aplicació de la capacitació lingüística del personal de la Generalitat, només fa palès la manca de voluntat política d’un sector del Govern del Botànic per assolir la normalització lingüística, mantenint l’actual situació de discriminació cap a les persones que volen i s’expressen, habitualment, en valencià.

03 / 02 / 2020 | Intersindical

Sembla que el procés de gestació de la nova Llei de la Funció Pública ha estat i està farcit d’entrebancs, una vegada explícits i d’altres “inconfessables”, de manera que, sorprenentment, desprès de quatre anys d’assumit el compromís per la Consellera de Funció Pública, Gabriela Bravo, segueix sense veure la llum; la qual cosa ens fa pensar que no es tracta de problemes tècnics o de procediment. El problema és de fons i rau, no s’enganyem, en la introducció de la capacitació lingüística dels empleats i empleades públics que contempla l’avantprojecte de llei.

Si tirem d’hemeroteca, el Govern del Botànic es va comprometre, mitjançant l’Acord de Legislatura, signat a la Mesa General de la Funció Pública en juny de 2016, a reformar o a redactar un nou text de la Llei de la Funció Pública que havia d’incloure la capacitació lingüística. Un compromís que anava acompanyat de nombroses manifestacions públiques de diferents membres del Govern, a favor de fer efectiu el dret dels usuaris i usuàries a emprar la llengua oficial de la seua elecció en les seues relacions amb l’Administració Pública Valenciana.

En el mateix sentit, el sindicats Intersindical Valenciana, UGT i CCOO, conscients de la situació, signaren un Acord de Bases sobre la Competència Lingüística que havia d’acreditar el personal al servei de les administracions valencianes en el que, amb la finalitat d’eliminar entrebancs, es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a usar qualsevol llengua oficial i l’obligació dels empleats i empleades públics a conèixer-les, tot i adequant el nivell de coneixement a les característiques del lloc de treball.

Doncs bé, malgrat nàixer la iniciativa amb un gran suport social i polític, el primer esborrany de la Llei no es va fer públic fins a principi de 2017 i, dissortadament, sense raons objectives que ho justificaren, l’inici de la negociació a l’àmbit sindical, no es va començar fins a 2018. Aquesta negociació va acabar a novembre del mateix any; no obstant això, per la inacció del Consell o per l’avançament de les eleccions autonòmiques, l’avantprojecte ni tan sols va començar la seua tramitació parlamentària a les Corts.

Així les coses, desprès de quatre anys, arribem a febrer de 2020 i seguim igual. Pel que ha transcendit, sembla que ara l’escull està en quines conselleries han de participar en l’elaboració del Reglament, que ha de desenvolupar els articles referents a la capacitació lingüística, i és que, aquest Reglament, és el que determinarà si l’aplicació de la capacitació lingüística es real o només una declaració de bones intencions; doncs ha d’especificar el nivell de capacitació de cada lloc de treball, les pròrrogues o, si s’escau, les exempcions.

Ara, arribat el moment de concretar el compromís d’homologar el castellà i el valencià a l’administració pública de la Generalitat, es fan evidents els motius “inconfessables” que, han motivat aquest endarreriment. Per Intersindical Valenciana la Consellera de Justícia i Administracions Públiques i el PSOE amb ella, s’han sumat discurs supremacista del castellà, amb l’elaboració de reglaments incerts o l’articulació d’exempcions de caire generalista, que suposaran, en definitiva, una renúncia al seu propi discurs polític i, perquè no dir-ho, un incompliment unilateral dels consensos previs a la negociació de l’esborrany de la llei, així com una devaluació dels drets lingüístics dels valencians i valencianes.

És per això que, en aquesta tasca, molesten les veus més compromeses amb la normalització lingüística i se vol excloure a la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, que és qui té les competències en la matèria, del procés d’elaboració del Reglament; com, segurament, també ho faran amb Intersindical Valenciana quan arribe el moment de negociar-ho amb les organitzacions sindicals.

Intersindical Valenciana no tolerarà més demores en la tramitació de la nova Llei de la Funció Pública, ni en l’aplicació de la capacitació lingüística del personal de la Generalitat; com tampoc ho farà si en el procés d’elaboració del Reglament hi ha exclusions o s’intenta desvirtuar el dret dels valencianoparlants a utilitzar la seua llengua davant les administracions públiques. Pel sindicat és una reivindicació històrica a la qual no està disposat a renunciar i farà tot el que estiga al seu abast, perquè no es deixe passar, una vegada més, l’oportunitat de fer efectius els drets lingüístics de les persones que pensem, parlem i escrivim en valencià.




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.