Privatització dels serveis públics
La contrareforma de l’administració local
Breu anàlisi sobre l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, elaborada per STAS-Intersindical Valenciana per a fixar la nostra postura sindical en relació amb les pretensions del govern espanyol.
1. L’objectiu
El govern, amb l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, pretén portar a la pràctica l’aplicació de polítiques neoliberals en l’àmbit de l’administració local, minimitzant al màxim les competències municipals i dificultant la prestació dels serveis públics.
Aquesta llei suposa una ratificació i continuïtat en la política de retallades del govern sobre els drets ciutadans.
La seua aplicació, suposa un atac directe a l’autonomia local, garantida en la Constitució –art. 128, 137 i 140–, ja que converteix les competències municipals en pur negoci per a les empreses amb accés al poder, que han vist que hi ha serveis determinats que poden ser susceptibles de ser gestionats des de l’àmbit privat, com un negoci que els aportarà beneficis empresarials suculents.
2. Com ho poden aconseguir?
Per a assolir les seues pretensions, l’avantprojecte de llei, estructura quatre grans objectius:
Aclarir les competències municipals: serveis obligatoris, delegats i impropis.
Racionalitzar l’estructura de l’administració local: el Ministeri d’Hisenda sotmetrà els serveis municipals a un procés d’avaluació per a conéixer-ne el cost real i comparar-lo amb el coeficient (cost estàndard dels serveis, segons mercat).
Control economicofinancer pressupostari rigorós: en el termini de 3 mesos els ajuntaments hauran de presentar els seus comptes davant l’Estat, per a no incórrer en causa de dissolució. Els funcionaris amb habilitació de caràcter nacional dependran funcionalment de l’Estat.
Afavorir la iniciativa econòmica privada: hi ha importants partides de despeses de personal vinculades amb l’activitat econòmica que desenvolupen els ajuntaments i per exigències de rendibilitat poden acabar sent dutes a terme per l’activitat econòmica empresarial, com ara la cultura, l’esport, el benestar comunitari, l’atenció al públic, personal, serveis informàtics, etc.
Des d’STAS–Iv, hem fet una anàlisi comparativa entre el que s’hauria d’aconseguir, segons la nostra opinió, i el que l’avantprojecte pretén:
A) El govern hauria de legislar de manera que permetera un major increment i una millora del finançament dels ajuntaments per a una prestació millor de les seues competències, ja que de totes les administracions, la local és la més pròxima al ciutadà.
Al contrari, amb aquesta llei es descapitalitzaran els ajuntaments, perquè no rebran el finançament adequat i deixaran de prestar els serveis (entre altres, serveis socials, educació i sanitat) i els que preste, a través del sector privat, seran més cars i de pitjor qualitat. En els municipis de menys de 20.000 habitants i en els de menys de 5.000 habitants s’obri una incertesa sobre la garantia de la prestació dels serveis.
B) Sosteniment i increment de la qualitat i el nivell de prestació dels serveis municipals, enfront de la supressió de les competències.
Amb la classificació de competències que regula l’avantprojecte, crea un sistema per a suprimir les competències dels ajuntaments que no disposen d’ingressos propis suficients, i estableix el preu estàndard per servei igual per a totes les entitats locals, amb independència del nombre d’habitants. Diuen que pretenen aclarir les competències municipals, però el que en realitat pretenen és reduir a la mínima expressió l’administració local.
C) Potenciació de l’autonomia local i de la representació de totes les sensibilitats polítiques, en el marc del que preveu la Constitució espanyola.
Amb la reducció de regidors, la falta de finançament i l’eliminació de competències, previstes en l’avantprojecte, es despulla del poder dels municipis les persones electes.
Aquesta política centralitzadora concentra el poder en el Ministeri d’Hisenda i en les diputacions provincials. Per a això el govern utilitza la figura de l’interventor com l’extensió del poder central de l’Estat en els ajuntaments, ja que passen a dependre funcionalment de l’interventor del Ministeri d’Hisenda.
D) En defensa dels serveis públics, potenciant la capacitat de gestió millor i articulant els mitjans per a aconseguir-ho.
Aquest avantprojecte afavoreix la privatització dels serveis públics que en l’actualitat presten els ajuntaments, atés que potencia l’externalització dels serveis i la reducció d’empleats públics, d’acord amb la idea que un servei val igual independentment d’on es preste, i exigeix el compliment del cost segons preu estàndard de mercat per servei regulat pel Ministeri d’Hisenda.
3. Conseqüències
No es posarà fi a l’actual balafiament local, en els municipis en què n’hi haja.
Se suggereix i s’insinua una possible retallada a les retribucions del personal empleat públic, que s’adoptaria a través de les lleis anuals de pressuposts generals de l’Estat. Qüestió que no és comprensible des d’un estat de dret, respecte a l’autonomia local i a la consecució d’una prestació millor dels serveis.
S’incrementarà la desocupació i es precaritzarà la nova ocupació que se puga generar, en aplicació de l’última reforma laboral.
A curt i a llarg termini la prestació dels serveis resultarà molt més cara i de qualitat inferior que l’actual, atés que mancarà d’experiència i qualificació professional i el seu objectiu prioritari serà el benefici empresarial.
La retallada de persones electes, potenciarà la continuïtat del bipartidisme, i dificultarà l’accés al poder d’altres opcions polítiques minoritàries.
Es potencia la tornada al més pur centralisme, ja que copia l’estructura municipal de la dictadura franquista en els ajuntaments.
Com a conseqüència de l’aplicació de la llei, en la seua acció de la busca exclusiva del benefici empresarial, implicarà la pèrdua de competències i privatitzacions. S’estima que es veuran afectats més de 400.000 llocs de treball de l’administració local.
4. Conclusions
STAS–Iv rebutja aquest avantprojecte ja que considera que no resol els verdaders problemes de l’administració local, que no són altres que un finançament major amb vista a una prestació millor dels serveis al ciutadà, ans al contrari, persegueix com a únic i exclusiu objectiu “el negoci”, privatitzant els serveis públics prestats per les entitats locals, atacant i eliminant l’autonomia local com a mitjà per a assolir els seus objectius, retallant drets dels ciutadans i reduint la representació del poble.
Si aquest avantprojecte prospera, recomanem, on es puga, establir acords de concertació amb les comunitats autònomes, per a preservar l’ocupació i la qualitat dels serveis públics en les entitats locals.
Normes d'ús