Privatització dels serveis públics
La sanitat es defén… raons no ens falten
Els esdeveniments ocorreguts a Madrid els darrers mesos, amb la privatització de la gestió de sis hospitals i vint-i-set centres de salut, i la conseqüent resposta de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, així com d’una part molt important de la societat, indueixen, ací al País Valencià, a un procés de reflexió on les comparacions són inevitables i les primeres conclusions són, certament, decebedores. Però lluny d’actituds conformistes, aquesta evidència ens ha de servir d’estímul, perquè és una prova evident que sí es pot lluitar contra les polítiques privatitzadores.
A la Comunitat de Madrid, el govern del Partit Popular va encetar fa uns anys un procés de desmantellament de la sanitat pública, que s’articulava al voltant de provocar el descrèdit de professionals defensors del model públic de gestió directa, l’eliminació de l’estructura territorial amb l’establiment de l’àrea única i la implantació d’un model de gestió compartida. Diferents empreses aportaven els fons per la construcció de nous hospitals, assumien la gestió del personal no sanitari i de la logística, i a canvi rebien anualment les quantitats estipulades per la prestació del servei i per la devolució de la inversió.
Aquestes iniciatives donaren peu a protestes en forma de manifestacions i algun que altre moment de tensió davant l’arrogància d’alguns responsables polítics en les seues visites a aquests centres sanitaris. Però, res que marcara l’agenda mediàtica i molt menys la política.
Ha estat ara, quan el govern autonòmic ha decidit donar una volta de rosca més, amb l’aplicació del model Alzira i la privatització total de la gestió d’aquests hospitals que, el personal de la sanitat i la ciutadania han respost de forma unitària i massiva desbordant totes les expectatives i posant al PP madrileny contra les cordes. Vagues, tancaments, manifestacions multitudinàries i tot un seguit d’iniciatives espontànies han forçat a dirigents polítics a mostrar el seu tarannà més barroer i patètic.
Tant es val, la qüestió és que, amb independència de quin siga el resultat, el conseller de sanitat madrileny ha obert una porta a consensuar mesures d’estalvi alternatives i, mentre, el conflicte continua.
Paral·lelament, al País Valencià estem des de l’any 2000 immersos en un procés de privatització de la sanitat pública, més sostingut en el temps, més discret, però no menys important. A diferència de Madrid, on quasi tot s’ha fet d’un cop, ací ha estat un degoteig: primer Alzira, desprès Torrevella, Dénia, Manises i Crevillent. Una estratègia que no ha estat exempta de conflicte social, més moderat i circumscrit a les comarques afectades; però que, finalment, ens ha dut a que l’atenció sanitària de més d’un 20% dels usuaris i usuàries de la sanitat pública estiguen en mans de concessions administratives. Unes dades que configuren un escenari per a la sanitat pública valenciana, si més no, tan greu com el que es presenta a Madrid.
Potser aquesta diferència en la dinàmica privatitzadora siga definitòria a l’hora de modular la mobilització social i dels treballadors i treballadores de la sanitat pública. Sociològicament no hi ha cap altra raó que justifique la diferència en la resposta, per tant, qualsevol plantejament per promoure una mobilització massiva a favor de la sanitat pública ha de tenir present que, ara per ara, no s’hi donen les circumstàncies per a una explosió social. Aquesta qüestió ens obliga a fer un treball d’articulació de la societat civil, de construcció de xarxes, de generació de complicitats i solidaritats per a la preparació d’una mobilització general amb garanties d’èxit, sense esperar que els esdeveniments ens superen.
Perquè, no ens enganyem, en el full de ruta del PP valencià la fita és la privatització total de la sanitat i la salut, i els esdeveniments acabaran superant-nos si no hi ha una oposició social ferma a les seues polítiques sanitàries. La retirada del projecte de gestió compartida de l’anterior conseller, a banda d’inviable, perquè les empreses demanen més participació, no és més que una passa enrere per a desprès donar-ne dues endavant. El nou conseller calla, com han fet tots, però a no molt tardar ens assabentarem per la premsa que posarà en marxa un nou projecte, un altre, per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari valencià.
Com sempre ens diran que la prioritat són els usuaris i usuàries, per a després afegir que la resta és secundari, que és intranscendent qui presta el servei sanitari i que per suposat seran empreses privades. Ara bé, no diran quina ha estat l’experiència per les persones de La Marina, La Ribera o L’Horta per esmentar-ne alguns casos; no explicaran com es veta el dret a una atenció sanitària digna i adequada als usuaris i usuàries d’aquestes comarques, com es retallen serveis i prestacions, com Manises Salut fa xantatge impunement i exigeix un rescat a la seua mala gestió, com ja s’ha procedit al tancament de serveis d’urgències nocturns. No ens expliquem moltes coses, però ja hi ha massa evidències com per seguir tancant els ulls, ací, a Madrid, a Castilla-La Mancha o a Catalunya.
S’imposa la necessitat de fer sentir una veu d’oposició a les polítiques de retalls, de desmantellament i de privatització de la sanitat pública. Ens hem d’organitzar en plataformes comarcals i de país per la defensa de la sanitat pública i hem de començar a sortir al carrer per manifestar el nostre rebuig.
Per aturar aquestes polítiques antisocials, per aturar el negoci d’uns pocs amb la nostra salut i per preservar la sanitat pública com a element fonamental de l’estat de benestar, el temps de les paraules ja està passat. El cas de Madrid és una mostra de quin és el futur que ens espera i un exemple de mobilització que hem d’imitar i reforçar, perquè, en definitiva, el Partit Popular és el mateix allà on governa i la lluita, amb matisos, ha de ser la mateixa. Ara és el temps de l’acció, d’estendre la “marea blanca” ben aviat, també ací al País Valencià, sense esperar que l’amenaça siga irreversible, perquè... raons no ens falten.
Normes d'ús