Privatització dels serveis públics
Manuel Llombart: un Conseller de Sanitat sense projecte
El discurs de presentació del seu programa en el Ple de les Corts ha estat continuista, sense idees i, el que és més greu, no aporta solucions als grans problemes de la sanitat pública.
Dijous passat, 14 de febrer, el nou Conseller de Sanitat va comparèixer davant el Ple de les Corts per presentar el seu programa de gestió del sistema sanitari valencià. El seu discurs es va articular al voltant dels tres agents implicats en el procés assistencial: els i les usuàries, el personal de la sanitat i la gestió.
Com sol ser habitual en les seues declaracions, va insistir-hi que els usuaris i usuàries són l’eix principal d’actuació i que la seua màxima preocupació és que continuen tenint una sanitat pública de qualitat. Bones paraules que, com sempre, amaguen un doble llenguatge sobre el futur de la sanitat i una visió complaent i esbiaixada de la seua situació actual.
Continuant amb les propostes cap aquest sector, va insistir molt, i això és una novetat, en potenciar les accions de promoció i prevenció de la salut, amb l’elaboració d’una llei de promoció de la salut i enumerant tot un seguit de programes de Salut Pública, que ja estan en marxa, però que, com tots sabem, malviuen amb una insuficiència de recursos que els fa testimonials. Una proposta on es veu la mà del nou Secretari Autonòmic, Manuel Escolano, que ha estat Director General de Salut Pública i que Intersindical Salut valora positivament si el compromís passa a ser una realitat.
També, davant la nostra perplexitat, va parlar d’impulsar la participació ciutadana en el disseny de les polítiques sanitàries i de la reactivació dels Consells de Salut. Una proposta que, partint del Partit Popular, provoca hilaritat; perquè no podem oblidar que, aquest partit, ha estat el responsable de modificar la composició dels consells de salut per assegurar-se majories estables i condemnar-los al coma més profund. Si aquestes propostes es fan sense fer un exercici previ d’assumpció de responsabilitat i si, a més a més, s’acompanyen de la cançoneta de la hiperfreqüentació, de la coresponsabilitat dels i les usuàries i de l’ús racional dels serveis, dóna la sensació que la participació ciutadana que entenen serà per a assumir noves retallades.
Per suposat, tampoc no va faltar una menció a altres programes com els de crònics i autoconcerts, a l’atenció continuada i el manteniment dels actuals punts d’urgències, a la dependència i a la salut mental. És en aquest apartat on volem fer un incís, ja que coneixent la situació precària d’aquests àmbits de la prestació assistencial, només es va comprometre a fer un estudi en 2014; una proposta que, inevitablement, associem a la frase famosa en el món de la política que es resumeix en quan no vullgues fer res, crea una comissió d’estudi.
Respecte dels professionals, poques novetats. Podeu estar tots i totes contents, som el principal actiu del sistema, anem a recuperar la paga extraordinària i l’any que ve la carrera i el desenvolupament professional. Per, a continuació, dir allò del compromís amb les estratègies de millora de la qualitat, eficiència i control de la despesa, i rematar amb la introducció de la retribució diferenciada i el nou model de productivitat variable.
Per últim, pel que fa a la gestió, la seua intervenció va estar un autèntic exercici de desconeixement dels sistema i de manca de projecte. No va estar capaç de donar llum sobre el futur del model sanitari, de les propostes de gestió compartida del conseller anterior o d’altres formes de col·laboració públic-privada. Es va limitar a dir que s’aplicaria en cada cas aquelles solucions que més convingueren; tota una demostració de disseny i planificació de la política sanitària…
Per resumir i a mode de conclusions, no podem obviar que en tot el discurs, i de forma reiterada, surava el problema del finançament i la necessitat de reduir la despesa com a element vertebrador de totes i cadascuna de les propostes. Per tant, no podem esperar iniciatives que busquen un millor finançament, sinó que sospitem que les mesures van a estar una continuïtat de la política de retallades que hem patit fins ara, i de les inversions, de l’adequació de les plantilles, del repagament, de l’exclusió dels immigrant irregulars, de la retirada de prestacions als dependents o dels impagaments a associacions, ni parlar-ne.
A Intersindical Salut la intervenció del nou Conseller ens sumeix en la preocupació, perquè no hem vist propostes, no hem escoltat respostes als problemes que representen el fracàs de la gestió popular i, especialment no hem vist un projecte que, per a bé o per a mal, es done una idea de cap a on anem. Un escenari que dubtem il·lusione a ningú i que, per la part que ens correspon, només ens porta a pensar que Manuel Llombart ha entrat en un jardí que no coneix, perquè no és el seu i que potser li vinga ample.
Normes d'ús