Davant la crisi

No acceptarem que les treballadores i treballadors paguem la crisi una vegada més!

30 / 03 / 2020 | Intersindical

Intersindical Valenciana considera que les mesures laborals adoptades pel govern són insuficients per mantenir l’ocupació i per garantir que, aquesta crisi sanitària, social i econòmica no l’acabe pagant la classe treballadora com en 2008.

Cert és que s’ha fomentat l’acolliment de les empreses a la suspensió col·lectiva dels contractes laborals i que s’han flexibilitzat i millorat les condicions per l’accés als subsidis per atur; però la realitat és que això no ha impedit que en poc més de dues setmanes, les xifres d’acomiadaments - estarem atents a les dades d’ocupació del més de març -, no suspensions, es disparen fins a dades alarmants que recorden temps no molt llunyans..

Sembla que, per la patronal, la facilitació dels procediments de suspensió de contractes laborals no és suficient i volen prescindir de qualsevol compromís amb el manteniment de l’ocupació, recorrent, sense cap contemplació, a l’extinció de les relacions laborals. Amb honroses excepcions, està clar que amb ella no va això de la funció social de les empreses i la solidaritat col·lectiva en moments d’una greu crisi sanitària.
Davant això, el Govern aplica, tardanament, polítiques correctores per dissuadir l’empresariat de recórrer als acomiadaments i ho fa amb una penalització econòmica d’aquests, quan estiguen relacionats amb conseqüències derivades del covid-19. És a dir, els acomiadaments fets en aquestes circumstàncies seran considerats improcedents i passaran d’indemnitzar-se de 20 dies per any treballat a 33; la qüestió, però, és si aquesta mesura tindrà l’efecte dissuasori esperat o, en un mercat laboral amb clar predomini de la contractació temporal, serà una qüestió irrellevant per condicionar les decisions dels i les empresàries.

La mateixa finalitat té l’altra mesura aprovada pel Govern, quan decreta que el període de suspensió dels contractes temporals no computarà a efectes de la duració prevista en els mateixos contractes; és a dir, que la duració de la suspensió serà un temps neutre i una vegada finalitzada, el contracte temporal continuarà amb normalitat fins l’extinció per la finalització del període previst al mateix.

Arribats ací, sabent el cost ridícul que per la patronal tenen els acomiadaments, com a conseqüència de les característiques de precarietat del nostre mercat laboral, es fàcil deduir que l’efecte dissuasori d’aquestes mesures i la incidència sobre la preservació de l’ocupació serà, en el millor dels casos, testimonial; perquè cap de les dues mesures aprovades té un efecte determinant sobre el comportament de la patronal. Per tant, amb moltes probabilitats, ens podem trobar amb un escenari d’escalada de les taxes d’atur, en la mesura en que la paralització de l’economia a causa de les accions preventives per evitar la propagació del covid-19 vaja allargant-se en el temps.

Per Intersindical Valenciana, si el Govern, realment, haguera tingut voluntat d’evitar els acomiadaments per causes del covid-19, hauria d’haver decretat la nul·litat dels mateixos i no la simple qualificació d’improcedents. És per això que, pensem que al Govern li està faltant determinació i contundència en la regulació del mercat laboral o, dit en altres termes, el Govern està apostant, perquè les conseqüències de la crisi sanitària tinguen el mínim impacte possible sobre la classe empresarial i financera, no posant excessius impediments per a que puguen prescindir dels costos de la força de treball.
Ara bé, fins ací hem fet una lectura sindical d’uns fets concrets, però, si realment es confirma que la línia política del Govern va en aquest sentit, el proteccionisme dels grans sectors industrials i financers, és fàcil pronosticar que, desprès de la intervenció del Estat per fer front a la crisi amb fons públics, vindran, amb més o menys duresa, les retallades dels serveis públics per controlar el dèficit públic i més flexibilització del mercat laboral. En definitiva, les mateixes receptes neoliberals aplicades en 2008, de les quals la classe treballadora encara no s’ha recuperat; perquè, no ho oblidem, la crisi de 2008 la va pagar la classe treballadora i ara anem camí de repetir la història.

Davant aquest escenari, hipotètic, però molt provable, és necessari que la classe treballadora s’organitze i es mobilitze en defensa del seues interessos i per aconseguir que, per aquesta vegada, la crisi es pague, com a mínim, solidàriament entre tots els sectors socials, cadascú en la mesura de les seues possibilitats.

20200330_NdP_Crisi_Econòmica_2020.pdf




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.