Intersindical Jove
Que se’n vagen ells!
El dia 7 d’abril diverses ciutats del món seran l’escenari d’una protesta internacional contra la precarietat i l’expulsió de l’estat espanyol de milers de joves que han tingut que marxar per buscar-se la vida.
Amsterdam, Montpeller, París, Montreal, Buenos Aires, Berlín, Madrid i així fins a 20 ciutats d’Europa, Amèrica i l’Estat espanyol acolliran performances, concentracions o marxes secundant la campanya “No ens anem, ens fan fora”. Impulsada per Joventut Sense Futur per polititzar les causes de la migració econòmica amb origen a l’Estat espanyol, la iniciativa pretén tant teixir xarxes amb què s’han hagut de marxar, com posar a l’agenda pública el deteriorament de les condicions materials de la joventut .
Manifest de Joventut sense Futur
Des de l’inici de la crisi el 2007, hem vist com ens acomiadaven, retardaven l’edat de jubilació, empitjoraven les condicions de les pensions, tancaven hospitals, degradaven l’educació pública, encarien les taxes universitàries o ens desnonaven. Vivim en un estat malalt de neoliberalisme i de cobdícia d’unes elits polítiques i econòmiques que han posat el seu enriquiment sense límits per davant del dret a la vida, l’esperança i el futur de tot un poble.
Les persones joves patim, dins de la situació d’empobriment general, una situació particular caracteritzada per un triangle pervers els vèrtexs són l’atur, la precarietat i l’exili: necessiten molta gent a l’atur per poder pagar una merda als i les que troben feina i necessiten que molta gent se’n vaja del país per estalviar diners en prestacions socials i subsidis per desocupació. La generació suposadament més preparada de la història, en la que més s’ha invertit, ara sobra. No entrem en els seus plans i ens fan fora a puntades.
Això suposa un fracàs doble: com a societat, és incomprensible que tots els diners invertits en nosaltres es vaja pel desguàs de la T4, ficat en centenars de milers de maletes amb rodes que busquen un futur millor en qualsevol altre lloc. Com generació, cada exili forçós és un esquinçament: cada amics o familiar que es va, cada tarda refrescant pàgines web en les que no hi ha cap lloc de treball amb d’arribar a final de mes és un quilòmetre més que caminem cap a la frontera . I ens anem. Ens fan fora. Són ja més de 300.000 persones joves les que han hagut de marxar. Són moltes més les que, si no canvien les coses, ho tindran de fer.
Per a ells, la minoria que ocupa escons i llocs en consells d’administració, l’1%, no hi ha altra manera possible de mantenir els seus privilegis. Per nosaltres, la majoria social estafada en el marc d’una crisi econòmica que no hem provocat, el 99%, no hi ha altra sortida que fer-los fora.
Per això, el diumenge 7 abr anem a inundar els carrers de força i de ganes, per empoderar fins tirar-los. Nosaltres no volem anar-nos, ni volem més cadires buides on abans hi havia la gent que volem. Que se’n vagen ells dels seus poltrones, que es repartesca entre tots i totes la riquesa de la societat.
Deixem de ser la Joventut Sense Futur i convertim-nos en un futur guanyat per i per a tothom en el qual una vida digna i amb drets deixi de ser una utopia. Aquesta és la nostra lluita. Sabem que és justa, que tenim raó. Ells també ho saben. Per això ens tenen por, per això tenim esperança.
# NoNosVamosNosEchan # QueSeVayanEllos
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=8KOiFrUd6sM#at=10
Normes d'ús