Mobilitzacions
Salvem el que és públic, salvem les pensions, salvem les persones
La plataforma Totes Juntes. de la qual forma part Intersindical Valenciana, convoca manifestacions el 23 de novembre per les pensions i els serveis pública.
Fa dos anys afirmaven: “No tocarem l’educació.”
Dos anys més tard la realitat és: han reduït la inversió en educació; han apujat les taxes; han tancat centres; milers d’alumnes no poden estudiar en valencià; han despatxat desenes de milers de docents; ens imposen la LOMQE, una llei ideològica profundament segregadora, mercantilista, recentralitzadora, antivalenciana i antidemocràtica.
Fa dos anys afirmaven: “Mai no clavarem les estisores en sanitat.”
Dos anys més tard la realitat és: han privatitzat hospitals públics i centres de salut; han despatxat milers de treballadors de la sanitat; han tret més de 800.000 persones del sistema sanitari públic; repaguem les medecines, les ambulàncies, les pròtesis… també els pensionistes repaguen; al País Valencià, estem a la cua en despesa sanitària per habitant.
Fa dos anys afirmaven: “Les pensions són sagrades per a nosaltres.”
Dos anys més tard la realitat és: estan retardant l’edat de jubilació fins als 67 anys; han augmentat el període de còmput per al càlcul de les pensions i pretenen reduir-ne la quantia; milions de pensionistes, que mantenen, en molts casos, la família, han vist reduïda la capacitat adquisitiva, i milions més no podran accedir una pensió pública digna.
Fa dos anys afirmaven: “La nostra reforma laboral reduirà l’atur.”
Dos anys més tard la realitat és: l’atur ha augmentat en dos milions de persones i, al País Valencià, se situa entre els més alts de l’Estat; els joves se n’han d’anar a l’estranger per buscar-hi faena precària; les persones immigrants se n’han de tornar als països d’origen; la desocupació i la bretxa salarial deixa les dones en unes condicions de vida clarament discriminatòries.
Fa dos anys afirmaven: “No hi haurà rescat financer.”
Dos anys més tard la realitat és: seguint les imposicions de la troica, el rescat financer i les ajudes a la banca s’han emportat la major part dels fons públics, i han abandonat a la seua sort els sectors menys afavorits de la població; el deute públic ha arribat al cent per cent del producte interior brut i donen per irrecuperable una astronòmica xifra de milions d’euros.
Normes d'ús