Davant la crisi
S’amplien els ERTOS fins al 31 de gener
El nou decret llei suposa un atac a la caixa de la Seguretat Social
En el BOE de 30 de setembre, es publica el Reial decret llei de 30/2020, de 29 de setembre, de mesures socials en defensa de l’ocupació, mitjançant el qual els ERTOS es prorroguen fins al 31 de gener de 2021. La nova legislació contempla l’exempció del 85 per cent en les quotes de la Seguretat Social per a les empreses de menys de 50 treballadors i treballadores que continuen en ERTO i, del 75 per cent per a les de més de 50 treballadors i treballadores. Es manté el comptador a zero: els afectats per ERTOS continuaran percebent la seua prestació sense consumir atur. Es manté el cobrament del 70% de la base reguladora, fins i tot depassant els sis primers mesos, una de les retallades que es va establir amb la reforma laboral de 2012 del PP. També es manté la prohibició d’acomiadar en els sis mesos posteriors a l’ERTO.
Contingut de Reial decret llei
Crea dos nous tipus d’ERTO: per impediment i per limitació. Podran acollir-se les empreses de tots els sectors.
ERTO per impediment:
- El poden sol·licitar les empreses que no puguen desenvolupar la seua activitat per culpa de les restriccions imposades per la pandèmia. Aquest impediment pot ser en un o tots els seus centres de treball.
-Es poden sol·licitar fins al 31 de gener de 2021 les empreses.
-Es beneficiaran amb una exoneració del 100% en les quotes a la Seguretat Social si tenen menys de 50 treballadors i treballadores i d’un 90% si són de major grandària.
ERTO per limitació:
- És per a les empreses l’activitat del qual resulte limitada per restriccions sanitàries. Gaudiran d’exoneracions decreixents:
· Empreses amb menys de 50 de plantilla: descomptes del 100% a l’octubre, del 90% al novembre, del 85% al desembre i del 80% al gener de 2021.
· Empreses amb més de 50 de plantilla: descomptes del 90% a l’octubre, del 80% al novembre, del 75% al desembre i del 70% al gener de 2021.
-Podran recórrer a les dues modalitats les empreses de qualsevol sector productiu.
ERTO de força major:
- Tindrà descomptes en les quotes a la Seguretat Social del 85% per a les empreses de menys de 50 treballadors i treballadores i del 75% per a les de major plantilla.
209.501 treballadors i treballadores en ERTO de 42 subsectors
Els sectors més afectats per la COVID-19:
Estan inclosos en una llista de 42 CNAE (els codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques). Aquests sectors sumen 651.654 treballadors i treballadores i 209.501 estan en ERTO al setembre.
Tindran el mateix nivell de protecció les empreses que, sense estar incloses en la llista CNAE, tinguen una facturació que s’haja generat en més d’un 50% d’elles, o puguen acreditar que l’activitat depén indirectament d’elles. També tindran exoneracions del 85% i el 75%, segons la seua grandària, les empreses dels CNAE citats, i les dependents que passen d’un ERTO de força major a un altre per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, els coneguts com ETOP.
Segons el Ministeri, a 23 de setembre queden encara en ERTO 735.017 treballadors i treballadores i uns 140.000 professionals autònoms, als quals també se’ls ha prorrogat la prestació i que continuaran cobrant l’ajuda.
Altres continguts. El comptador a zero
-L’anomenat comptador a zero de les prestacions per desocupació, es prorroga fins a l’1 de gener de 2022. No consumiran atur les persones que es queden sense treball durant l’any 2021.
-Es manté el 70% de la base reguladora durant tot el temps, en lloc de retallar-se al 50% a partir del sisé mes, com va establir la reforma laboral de 2012 del PP.
-S’amplia per altres sis mesos la salvaguarda de l’ocupació. No es pot acomiadar en els sis mesos següents a l’ERTO . Es reconeix una prestació extraordinària per a les persones treballadores fixes discontínues.
S’incorpora la formació
Els treballadors i treballadores en ERTO seran considerats col·lectiu prioritari per a l’accés a cursos de formació professional. Es dona un termini de tres mesos per a obrir una negociació entre “Govern i agents socials” que “adapte” i “flexibilitze” la normativa que regula el sistema de formació per a l’ocupació. Aquest sistema porta paralitzat des de la reforma que va aprovar en 2015 el Govern del PP.
El fet d’obrir el tema de la formació i buscar una nova regulació entre Govern i Agents Socials, potser haja sigut el motiu més influent per a aconseguir el consens. Torna la formació, una altra vegada, a la via de la gestió per ells i elles i, amb això, les possibles fonts d’obtindre recursos per al seu finançament. Elemental que hi haja consens.
Totes aquestes mesures, aplaudides en la mesura que signifiquen un pas interessant per a “no deixar a ningú fora del sistema”, tenen una repercussió directa sobre la caixa de les pensions. Les conseqüències econòmiques i el seu cost, suposen una reducció significativa en la recaptació de la Seguretat Social i, per tant, tenen una repercussió negativa per a la Tresoreria. Una altra vegada, les pensions paguen mesures socials que pren el Govern. Es carreguen despeses impròpies a la Tresoreria de la Seguretat Social, despeses que haurien de ser assumides per altres partides econòmiques dels PGE i, donen peu a opinar que el sistema públic de pensions és deficitari. S’utilitzen diners de la recaptació de la Seguretat Social, buiden la caixa perquè no puga complir amb la seua comesa i amb això, justifiquen la manca de recursos i, després, es presta diners de l’Estat. Així, es crea el fals deute. Això no és acceptable. Aquestes mesures haurien d’anar acompanyades amb una memòria econòmica que atengueren els seus costos.
Segons el Ministre de Seguretat Social, fins a setembre, les prestacions i les exoneracions de quotes a la Seguretat Social, sumen un cost per a les arques de l’Estat de 22.000 milions d’euros, que beneficien les empreses. Amb el nou acord, la factura mensual dels ERTOS no baixarà dels 1.000 milions, segons les seues manifestacions, la qual cosa fa que el cost fins a gener s’eleve a 26.000 milions d’euros. Aquests 26.000 milions d’euros acabaran incrementant el deute fictici que la Seguretat Social té amb l’Estat.
Açò és, senzillament, intolerable.
Normes d'ús